Robert Pattinson: “No crec que mai pugui interpretar un autèntic heroi”

Entrevista a l'actor que va interpretar el paper de Lluís de França, conegut com el Delfí, al film d’èpica medieval de Netflix El rei

Quan Robert Pattinson va acceptar interpretar el paper de Lluís de França, conegut com el Delfí, al film d’èpica medieval de Netflix El rei, sabia que en podria treure força suc i que, a més, podria mofar-se de Timothée Chalamet, l’actor que interpreta Enric V d’Anglaterra. Amb tot, Pattinson no havia acabat de perfilar el seu personatge fins que va veure fotos dels pentinats i del maquillatge de la seva companya al film, Lily-Rose Depp: “Vaig pensar «Jo també vull interpretar una princesa»”, diu Pattinson. El perruquer va cedir i li va deixar portar uns flocs llargs i de color mel, però Pattinson encara tenia una altra sorpresa a la recambra: al rodatge va deixar anar un accent francès tan encantador que les seves escenes van deixar la resta de l’equip bocabadat. Al principi “no sabia si era ridícul”, recorda l’actor. Però al veure com els companys reien del seu accent, va pensar que valia la pena: “Ialeshores vaig pensar «M’encanta, és fantàstic!»”, afegeix Pattinson.

A Pattinson, de 33 anys, li agrada frustrar les expectatives dels altres, i n’hi havia moltes després de la saga Crepuscle, que va acabar el 2012. Des d’aleshores s’ha reinventat a ell mateix amb les pel·lícules de directors com ara Claire Denis, David Cronenberg i els germans Safdie. El seu instint irreverent es deixa anar a El far, una pel·lícula salvatge, fosca i divertida de Robert Eggers ( La bruixa ) en la qual Pattinson actua al costat de Willem Dafoe. Tots dos són dos guardians d’un far on beuen, comparteixen àpats, criden i, fins i tot, s’abracen.

"El més divertit d'actuar és explorar les parts més grotesques de la teva psique"

Rodar a Nova Escòcia va ser complicat, i l’aproximació inusual de Pattinson -per posar-se en el paper, abans de les escenes s’emmordassava i es colpejava la cara- va sorprendre sovint Eggers i Dafoe. Amb tot, Pattinson va trobar que aquesta tensió l’ajudava. Després de passar els últims anys fent pel·lícules independents, Pattinson té nous projectes com ara Tenet (una pel·lícula d’estiu de gran pressupost de Christopher Nolan) i serà també el protagonista de The Batman, una nova versió de la història del superheroi que s’estrenarà el 2021. “És una experiència completament diferent de les de les pel·lícules que he estat fent. Normalment rodo durant sis setmanes, i ara m’hi estic sis mesos!”, diu l’actor.

¿És just dir que t’atrauen els personatges excèntrics?

Sempre he pensat que l’única raó per la qual vols interpretar un bon home tota l’estona és perquè estàs desesperadament avergonyit del que estàs fent a la vida real. Encara que siguis una persona bastant normal, el més divertit de fer pel·lícules és poder explorar les parts més grotesques i entremaliades de la teva psique en un entorn segur. I encara és més divertit si sorprens la gent de la sala. Ser avorrit és el pitjor que hi ha.

Abans t’avorries?

Constantment. Et pots avorrir a tu mateix! A El far, dues de les 17 preses que faig funcionen. A les altres tiro els daus cap a una direcció diferent que no em porta enlloc. Però és més divertit fer això que elaborar un pla i seguir-lo tota l’estona.

Com va ser el primer dia de rodatge d’ El far ?

La meva primera presa va ser una escena de masturbació ferotge. Sempre és bonic fer alguna cosa intensa per a la teva escena d’obertura, i jo vaig ser realment intens. Va ser molt més de tot el que havíem fet als assajos i vaig poder veure el Robert [Eggers] una mica en xoc després. Però vaig pensar: “D’acord, ell no m’ha dit que pari, així que seguiré en aquesta direcció”.

Per què senties que no podies deixar-te anar als assajos?

Volia fer-la diferent cada vegada, i si l’assages 30 vegades, has de pensar 30maneres diferents de fer-la -encara que la primera sigui la millor-. Odio quan faig una segona presa exactament igual que la primera. M’haurien d’acomiadar.

Fer-ho igual et sembla fals?

És simplement avorrit! Vull dir, he vist actors a qui els encanta assajar i que són molt bons, o sigui que algun avantatge ha de tenir. Però hi ha alguna cosa al voltant d’aquesta implicació absoluta quan estàs rodant, quan és o ara o mai, que et permet ser molt més lliure. O potser és perquè soc mandrós i no em preocupo de fer-ho bé fins a l’últim dia de rodatge!

¿ El far va semblar-te una comèdia al principi?

Vaig pensar que el guió era hilarant quan el vaig llegir, però vaig tenir una experiència similar amb High life (un drama espacial sobre criminals que són enviats a un forat negre). Quan la Claire Denis i jo la vam veure ens vam pixar de riure. És una bogeria, aquella pel·lícula. Però a l’estrena de High life hi havia un silenci sepulcral mentre la gent la veia. Vaig pensar: “Oh, Déu meu, ningú està veient l’absurditat de tot això”. La gent simplement assumeix que si és una pel·lícula d’autor no pot ser divertida. Em preocupa que si a la gent no se li diu que El far és una comèdia, potser no senten que està permès enriure-se’n. Abans pensava que fer pel·lícules era com fer un examen, amb tota la pressió per fer-ho tot bé, però ara m’he situat a l’altra banda: teòricament ha de ser divertit, i si t’ho prens d’aquesta manera és més fàcil acabar en un bon lloc. Riure realment ho canvia tot.

Has treballat en el nou film de Chris topher Nolan i ara estàs rodant The Batman. Com et sents després d’haver passat de les pel·lícules d’autor a fer grans blockbusters ?

A veure, Dunquerque és gairebé una pel·lícula d’autor! Chris Nolan és literalment l’únic director que pot fer una pel·lícula d’autor amb centenars de milions de dòlars, així que no tinc la sensació d’estar fent una cosa d’estudi.

Has dit que hauríem de ser escèptics amb qualsevol actor que vulgui interpretar l’heroi, i aquí et tenim fent de Batman.

Però Batman no és un heroi. És un personatge complicat. No crec que pugui interpretar mai un heroi real, sempre hi ha d’haver alguna cosa fosca als meus personatges. Crec que és perquè tinc un ull més petit que l’altre.

Què t’excita de Batman?

M’encanta el director, Matt Reeves. Batman és un personatge inquietant, amb una moralitat dubtosa. No és un noi d’or, a diferència de la majoria de personatges de còmic. Hi ha una certa simplicitat en la seva manera de veure el món, però l’observa des d’un lloc estrany, i això et permet tenir més perspectiva amb el personatge.

T’has aturat.

Em fa por que quan dic qualsevol cosa sobre Batman, la gent d’internet es pregunti què vol dir exactament això, perquè no ho sé. Abans era molt bo censurant-me a mi mateix, però he dit tantes coses ridícules al llarg dels anys que tinc curiositat per veure fins a quin punt puc crear controvèrsia en la promoció d’una pel·lícula.

Vas dir que, després de ser escollit per interpretar Batman, vas anticipar una reacció crítica massiva a internet.

Potser és perquè m’he acostumat a tota mena de comentaris. Almenys aquesta vegada no he rebut amenaces de mort, això ja és un què! És divertit veure com la gent està tan enfadada amb Crepuscle. No ho he acabat d’entendre mai.

¿Et preocupa que, ara que tornes a fer grans pel·lícules, l’escrutini públic torni a la teva vida?

Ara que soc més gran, la gent ja no es fica amb mi de la mateixa manera. Quan era més jove, els paparazzis es van tornar bojos amb mi. Sortia d’un lloc i la gent cridava. No em puc imaginar tornar a això. ¿De debò que a la gent li interessa? Les revistes del cor gairebé han desaparegut i, al capdavall, tothom posa les seves coses a Instagram.

Tothom menys tu.

Bé, jo soc vell i avorrit. I només tinc abdominals durant dues setmanes al’any.

Copyright The New York Times