Rosalía, la nina trencada d'un xou eròtic al videoclip de 'Bagdad'

BarcelonaDesprés de 'Malamente', 'Pienso en tu mirá' i 'Di mi nombre', Rosalía ha estrenat aquest dimarts nou videoclip. 'Bagdad', una de les cançons més exitoses d''El mal querer', ja té videoclip. L'han gravat a París i l'ha dirigit Helmi, directora de vídeos com 'Tryant', de Kali Uchis, o 'Girls', de Rita Ora amb Cardi B, Bebe Rexha i Charli XCX. Al vídeo, una Rosalía rossa vestida de làtex vermell al més pur estil Britney Spears s'ofega amb les seves llàgrimes. "Per a tots aquells a qui els van trencar el cor i es van ofegar en la seva pena", ha dit l'artista a Twitter.

'Bagdad' és un dels temes més treballats del nou disc de la cantant de Sant Esteve Sesrovires, ja que passa pel 'sampler' 'Cry me a river', de Justin Timberlake, que va donar autorització expressa perquè la fes servir. També hi col·laboren el Cor de l'Orfeó Català i el compositor Joan Albert Amargós. La cançó no parla de l'Iraq, sinó que està ambientada en l'emblemàtic club porno de Barcelona del mateix nom del títol.

ARANWS20180731_0081Els 'looks' de Rosalía que et deixaran amb la boca obertaEl poder d''El mal querer'

'El mal querer' no és exactament el que avançaven les cançons 'Malamente' i 'Pienso en tu mirá'. Sí que hi ha parts més compromeses amb les músiques urbanes, però en el nou disc Rosalía no gira full a l’estètica solemne amb què aborda el flamenc, referent constant de la majoria de les peces, sinó que la integra en una producció cuinada amb Pablo Díaz-Reixa, el 'Guincho'.

En la recerca d’un so propi, Rosalía aboca les lliçons flamenques, les polifonies apreses a l’Esmuc i els ritmes i les sonoritats sentides en discos de Drake, Kendrick Lamar, Solange, James Blake i probablement Björk i Arca. Com en un joc de contrastos, també la veu es mou en diferents registres, ja sigui en el 'quejidito', com diu Alejandro Sanz sobre la veu 'laína' de Rosalía, administrant l''autotune' i el falset o rapejant amb l’eco de Mala Rodríguez.

Musicalment, la de Sant Esteve Sesrovires gestiona tonalitats majors per obrir el disc i enfosqueix el color després, quan la temàtica demana més gravetat. Tot i que la feina bruta la fan 'samplers' i caixes de ritmes, el caràcter sintètic queda esmorteït al llarg de l’àlbum gràcies a aportacions de tota mena. N’hi ha de més previsibles si es té present el bagatge de Rosalía; per exemple, les palmes de Los Mellis, les veus de Las Negris i el 'sampler' de la Paquera de Jerez.

En canvi, d’altres són més sorprenents: l’Orquestra Simfònica de Bratislava tocant un arranjament de Jesús Bola per conduir 'Reniego' cap a la 'copla' orquestral d’aromes andalusines, i l’Orfeó Català i l’arranjament de Joan Albert Amargós donant profunditat a 'Bagdad'. Hi dominen decisions que semblen molt reflexionades, potser massa i tot, perquè a vegades la veu s’encomana d’una fredor musical que dificulta la connexió emocional. Altres vegades, però, la intensitat és aclaparadora, sobretot en el tram final, des de 'Bagdad' fins a 'A ningún hombre'.