El nou documental de Scorsese sobre Bob Dylan i quatre crítiques més per a aquest cap de setmana

Ressenyes de 'Men in Black: International' i 'Largo viaje hacia la noche', entre d'altres

'ROLLING THUNDER REVUE: A BOB DYLAN STORY'

Crítica del documental produït per Netflix sobre una mítica gira del 1975

A 'No direction home', el monumental film de Martin Scorsese sobre Bob Dylan, Liam Clancy descrivia així una de les seves actuacions: "Era Charlie Chaplin. Era Dylan Thomas. Parlava com Woody Guthrie... En la mitologia irlandesa, hi ha éssers capaços de mutar de forma. No li calia ser una persona definitiva. Era més aviat un receptor". Clancy entona aquesta sublim descripció recolzat a la barra d'un pub amb una pinta a la mà, com si fos un dels poetes, cantants i borratxos que apareixen als films de John Ford. Com a la major part dels personatges fordians, a Clancy no li interessa la veritat, sinó el mite. Ell sap –com Dylan, com Scorsese– que al cinema, com al rock, sempre és millor “imprimir la llegenda”. Continua llegint

'MEN IN BLACK: INTERNATIONAL'

L'humor blanc dels homes (i dones) de negre

El reinici de la saga 'Men in Black', la comèdia d'acció alienígena que durant tres entregues van protagonitzar Tommy Lee Jones i un carismàtic Will Smith, ha manllevat dos dels protagonistes de 'Thor: Ragnarok' per substituir la parella inicial. Ara tenim Chris Hemsworth i Tessa Thompson vestits de negre i en missió secreta per impedir que uns extraterrestres malèvols destrueixin el planeta. Aquest canvi suposa la novetat més eficaç de 'Men in Black: International'. En lloc de la 'buddy movie' clàssica, ens trobem per primer cop amb un agent masculí i una de femenina que exploten la seva química professional però no la sexual. Continua llegint

'LARGO VIAJE HACIA LA NOCHE'

Un misteri romàntic que culmina en un impressionant pla seqüència en 3D

'Largo viaje hacia la noche' arrenca veritablement quan ja fa més d’una hora que camina, en el moment en què seu protagonista, Luo (Jue Huang), seu en una sala de cinema, es col·loca unes ulleres de 3D quan apareix en pantalla el títol, una cita a Eugene O’Neill (a la versió internacional: l’original mandarí prefereix picar l’ullet als últims capvespres damunt la terra de Bolaño). El que ha succeït abans és un extens pròleg emmarcat en llums de neó i fum de cigarretes, en el qual Luo va a la recerca de la dona que va estimar i perdre, destil·lant un relat 'noir' amb prou feines intuït, a l’espera del moment epifànic en el pati de butaques, quan el públic imita el gest de la ficció, es posa les ulleres i entra, literalment, dins la pel·lícula de Bi Gan. Continua llegint

'TOLKIEN'

Convencional 'biopic' sobre la joventut del creador d''El hòbbit'

Sense amagar el desig de complaure els devots de l’univers de J. R. R. Tolkien, aquest convencional 'biopic' s’ha de llegir, més enllà del seu esquemàtic drama romàntic, com un mapa del tresor que conduiria fins a les llavors fundacionals de la Terra Mitjana. Així, prenent com a eix vertebrador del relat la traumàtica participació de l’escriptor en la Primera Guerra Mundial –una experiència que el film vincula al talent de Tolkien per descriure grans escenes de batalla–, la pel·lícula incideix en episodis de joventut que van marcar l’imaginari de l’autor britànic: la trobada amb 'L'anell del nibelung' de Wagner, la formació d’una “comunitat” literària de nois de diversos llinatges socials i una platònica història d’amor tocada per la puresa èlfica.  Continua llegint

'ENEMIGOS ÍNTIMOS'

Un ‘noir’ efectiu sobre un criminal i un policia obligats a col·laborar

Més a prop de la cruesa i el desassossec de la seva 'opera prima', ‘Nos retrouvailles’, que de ‘Lluny dels homes’, el ‘neowestern’ existencial protagonitzat per Viggo Mortensen amb què va sorprendre fa quatre anys, David Oelhoffen reprèn a ‘Enemigos íntimos’ la premissa que sobrevolava aquells films: dos homes estranys que han d’aprendre qui són i que s’han d’ajudar per sobreviure. El context en què es desenvolupa aquest nou treball, tanmateix, canvia completament perquè el tercer llarg d’Oelhoffen és un ‘polar’ en tota regla que se submergeix en la ‘banlieue’ parisenca i en el submón criminal algerià amb una energia que feia temps que no es veia en el ‘noir’ francès contemporani. Continua llegint