Sexe a la catalana

BarcelonaA l’hora d’escriure sobre fer l’amor en català, els autors compten amb una llarga llista de paraules. Els personatges poden xinar, manxar, acoblar-se, rebolcar-se i fornicar. També poden “fer anar la màquina de cosir” o “arrambar l’api”. “La riquesa sexual de la llengua catalana és considerable”, comenta l’actor Ricard Borràs, que presenta una singular primera incursió literària. Els mots i la cosa (Blackie Books) adapta al català un monòleg teatral de Jean-Claude Carrière en què un filòleg veterà escriu una sèrie de cartes a una dobladora de pel·lícules porno per il·lustrar-la sobre el gran ventall de possibilitats que pot fer servir a l’hora de posar veu als actors.

Llegiu el reportatge: 'Sexe oral amb Jean-Claude Carrière'“Vaig veure l’obra a França el 2007, interpretada pel gran Jean-Pierre Marielle. Em va meravellar -admet-. Al cap d’un parell d’anys em va semblar que li podria proposar a Fernando Guillén, que buscava una obra per acomiadar-se dels escenaris. Vaig fer-ne una adaptació ràpida al castellà, però Guillén no va poder fer el paper, perquè va recaure en el càncer que havia patit uns mesos enrere. No se’n va sortir”.

El projecte va entrar en un impàs del qual sortiria quan el mateix Carrière va proposar a Borràs d’interpretar ell mateix el paper. La primera versió catalana d’ Els mots i la cosa es va estrenar a l’Espai Lliure durant el Grec del 2015. “Quan vaig començar a treballar-hi no les tenia totes -assegura-. Però va ser posant-m’hi que vaig descobrir la varietat de la meva pròpia llengua. Curiosament és una part del vocabulari que no s’ha donat a conèixer prou”. Si Carrière pouava en el llegat llibertí del segle XVIII, Borràs ha volgut anar més enrere i dóna exemples lascius de literatura catalana medieval. “Vull morir en pèlag d’amor”, escrivia Ramon Llull. El trobador Guillem de Berguedà era més prosaic: “Una, dues, tres i quatre, / cinc i sis i set i vuit, / vaig haver de combatre / amb ma hosta tota la nit”. El gironí Francesc de la Via tirava cap a l’ordinarietat: “Volets escriure / ab cesta ploma? / que tapa el forat / i en trau la ronya”.

Assessorat pel professor de literatura medieval Anton Maria Espadaler, Ricard Borràs també inclou exemples del barroc i de la collita literària del segle XX. “La intenció de Carrière era agafar la part més prosaica i barroera del llenguatge i transmutar-la en una cosa elegant i irònica -diu-. Jo he volgut fer el mateix”. El llibre és un homenatge a les possibilitats del català a l’hora de referir-se als genitals masculins i femenins, a l’acte sexual, a la fel·lació, la sodomia i el plaer. “Les úniques coses que transmetem als nostres fills són els gens i la llengua -explica-. Tots els sinònims que apareixen al llibre són una declaració d’amor al català”.

Del vocabulari agrari a l’actual

No és la primera vegada que el vocabulari sexual és motiu d’un llibre. Pep Vila recollia a l’imprescindible Bocavulvari eròtic de la llengua catalana (Curbet, 2013) una extensa antologia representativa del lèxic eròtic i sexual català des de l’Edat Mitjana fins al 1939. “La majoria de lèxic que fa referència al sexe prové del món agrari, no hi hagut una actualització -advertia llavors-. Ara la majoria de marranades són un calc del castellà”.

Aquest és un dels motius que fa que els escriptors catalans contemporanis en principi no ho tinguin fàcil a l’hora de trobar paraules per referir-se al sexe. A Jambalaia (Anagrama, 2016) Albert Forns recorre al Diccionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer, publicat per El Trabucaire el 1999. “És gràcies a aquest llibre que a Jambalaia faig servir entre 30 i 40 sinònims per parlar de pelar-se-la -diu-. Jo en tenia una quinzena, entre expressions de collita pròpia i que havia sentit dir”. A Jambalaia el protagonista es pela el calçot, fa gitar el bisbe, escanya l’ànec o es gronxa la prunera. El vocabulari per parlar de la masturbació femenina és més breu: elles es lliguen l’all i oli. Forns reconeix que va “aprendre a llegir sobre sexe amb La magnitud de la tragèdia i La magnitud de la tragèdiaEl perquè de tot plegat”. En general les escenes de sexe li provoquen “força vergonya aliena”, però destaca el tractament que en fa Marta Rojals: “Ho explica molt bé, festivament i de manera actual”.

Marta Rojals ha publicat Primavera, estiu, etcètera (2011) i L’altra (2014), totes dues a RBA-La Magrana. “En les dues novel·les he intentat reflectir actes sexuals sense artificis, ja fossin rutinaris, onanistes, extraconjugals o frustrats, i sempre imperfectes, amb la idea que semblin realistes per al lector -explica-. M’agraden els detalls i m’he de contenir per no passar-me quan les descripcions no són més rellevants que qualsevol altre acte fisiològic. També m’agrada treure partit de la faceta marrana i sexi del català, que és una mina”.

Virar cap a l’erotisme

Una autora que s’ha aproximat al sexe en gairebé tots els seus llibres és Anna Carreras. “Ha anat variant d’intensitat segons el llibre, però el desig és el que les lliga totes”, diu. A Camisa de foc -que Empúries va publicar el 2008-, per exemple, “el sexe és intuït a través de les deu relacions tòxiques que manté la dona-d’ombra-cansada”.

A la recent Ombres franceses (El cep i la nansa, 2016) “el sexe és imaginatiu, fantasiós, com un sistema de comunicació més”. I a la seva pròxima novel·la, Encén el llum, vira directament cap a l’erotisme. “A banda de ser un llenguatge, el sexe hi és un camí d’autoconeixement i una via d’accés a la joventut -avança-. El sexe és explícit, a voltes poètic, gens pornogràfic i sense metàfores xarones. Al cony, cony, i a la polla, polla”.

Entre els noms que interessen a Carreras en matèria sexual hi ha el dietarisme d’Anaïs Nin i Les relacions virtuoses de Marc Romera. Publicada el 2014 a RBA-La Magrana, la novel·la explica una història de seducció i venjança a partir d’un triangle de personatges, Bellmunt, Mar Tell i Cecília. “Intento que la part purament sexual aporti una nova òptica literària sobre l’assumpte -diu Romera-. Lluny de la conyeta amb què massa sovint s’ha enfocat aquest gènere en català, intento posar calent el lector instal·lant-lo en un voyeurisme on les situacions esdevenen molt més morboses que els mateixos actes, tot molt deutor dels còmics de Milo Manara o de les pel·lícules de Tinto Brass, però aportant la meva experiència i tot el que he après en el meu treball de camp ”. Romera utilitza “un llenguatge molt literari però defugint el joc distanciador dels sinònims per anomenar coses tan essencials com el cony o la polla”.

Josep Pedrals també ha explorat el sexe i s’ha atrevit a fer-ho en vers. “Les meves aproximacions literàries al sexe eren entre juganeres i místiques, per donar-li la part de gràcia picant amb què s’hi arriba i la dosi d’esclat quasi metafísic amb què s’hi floreix. Però últimament, i crec que per influència de lectures barroques, també hi he afegit una visió més bruta i violenta”. Entre les escenes de sexe que recomana llegir acudeix a un clàssic del modernisme, Josafat, de Prudenci Bertrana. “Entre el marc catedralici, l’animalitat del comportament de tots dos i el creixement constant de l’enrevessament psicològic que porta al darrere -diu-, aquells fragments esdevenen moments de prosa sublims”.

‘Els mots i la cosa’, un llibre carregat de sinònims

Com diries fer l’amor?

Acoblar-se, follar, trepitjar raïm, endinyar, xinar, combatre, cardar, fer anar la màquina de cosir, manxar, clavar, desembussar, enclavillar, enforcar, rebolcar, fornicar, copular, arrambar l’api, menjar pa de figa, clavar la banya, fonyar, sucar el melindro, posseir

Com diries el sexe femení?

Cony, conill, parrús, figa, patatona, tavella, l’albercoc, sa poma, la móra, musclo, clòtxina, xona, tresoret, conillet de vellut, gruta del papa, triangle, toisó, hortet, clotet, cau, la font del Gat, el tou de molsa, sa cotorra, s’esclatasang, sa casa santa, lo lloc vedat, els morros

Com diries el sexe masculí

Fal·lus, penis, membre, dard, quirra, alçaprem, pixa, cigala, fava, gland, melindro, botifarra, canari, ciri, tranca, garrot, titola, xurro, simbomba, cacauet, rave, albergínia, nap, moniato, sabre, xiulet, forca, farmacèutic, sardina, cuca, carquinyoli, pelleringa, bitlla

Com diries testicles?

Collons, parts, boles, pilotes, vergonyes, cataplins, ous, pelleringues, bessons, bemolls, nassos, cordons, picarols, castanyetes, els setrills que donen oli pur, pebrots, cireretes, dallonses, turmes, peladilles, els garapinyats, els platerets de l’amor, el doble zero

Com diries cul?

Pandero, pompis, lluna, mapamundi, gropa, paner, anques, natges, glutis, matrícula, culata, el llufes, galtut, anus, rulé, entrada d’artistes, rereguarda, monocle, el forat de bala, l’arc de triomf, furgó de cua, golfes, càmera negra

Com diries masturbar-se?

Pelar-se-la, fer-se una palla, remenar-se-la, autocontentar-se, fer la mà, satisfer-se, matxucar-se-la, fer-se una silenciosa, jugar al parxís, fer-se la punyeta, enllustrar-se el minaret, netejar els coures, anar a comptar bigues

Com diries el sexe oral?

Fel·lació, mamada, xuclada, xumada, succionar, bombar, fer un francès, fer punta al llapis, xarrupar, empassar-se el fum, amorrar-se al piló, pelar la fava, fer mossegadetes al botonet de l’amor, fer bromera amb les genives

COM ESCRIUEN SOBRE SEXE ELS AUTORS D'ARA

Marc Romera, ‘Les relacions virtuoses’

“Vaig anar cap a ella, encara sense saber què faria, si li diria hola, si la besaria, si m’estiraria al seu costat, i quan vaig ser al seu costat vaig fer dues passes i em vaig posar dret entre les seves cames, i em vaig ajupir, i vaig passar les mans pels seus malucs, i vaig fer que el turonet bellament perfilat pugés més amunt i es fes més muntanya, i vaig inclinar el cos fins que els meus llavis es van enfonsar en el seu cul, i vaig començar a llepar, i a la tercera llepada vaig sentir com els seus dits reemprenien les carícies amb què m’estava mirant abans”

Albert Forns, ‘Jambalaia’

“Quin sentit té, parlar de pelar el calçot en una novel·la? Què vull aconseguir? Escandalitzar? Vaig una mica tard per tot això... Per què ho faig, doncs? Suposo que perquè tracto tot el que em preocupa, i en el sac de culpa judeocristiana el comptar bigues hi ocupa una part important, al costat dels remordiments quan la cago a la feina o els atacs d’ira quan no aconsegueixo estar sol unes quantes hores al dia. Però el debat de gronxar-se la prunera és més allargassat que això, perquè té un reguitzell de dilemes morals afegits”.

Anna Carreras, ‘Encén el llum’

“Li empenyo el cap avall amb la poca delicadesa que tinc i la molta ràbia que sento. Noto el gland a l’entrada de la seva tràquea. Ho havia vist en alguna porno i em pensava que era mentida”

“Un cop a dins del cony, encara creix més i quan crido com un animal ell em respon amb un t’estimo. Al cap d’uns quants embats excessius, canvia de lloc. Ara m’entra al cul amb menys dificultat que abans, però insisteixo en què sigui delicat perquè la sensació és exagerada”.

Marta Rojals, ‘Primavera, estiu, etcètera’

“Però el Blai deia xona, xoneta, pipeta dolça; deia llet, deia xumar, deia xopar; deia em trempes, me la fots a petar, te la clavaré, t’enfilaré, et faré xisclar”

Josep Pedrals, ‘El furgatori’

“Els membres dringuen de vida ablanits

i el son humil, lent, respira supèrbia.

Ressons del somni fan moure els teus dits,

t’infles de sobte i floreixen tos pits

i em són fornals en la meva intempèrie”

“Quan ve l’Aina

s’empolaina l’eina

i li fa la feina

prò no brilla gaire”