Literatura

"Són les mateixes dones les que defensen el mite de la maternitat"

L'escriptora Rachel Cusk protagonitza el Primera Persona Indoors en una entrevista telemàtica

El Festival Primera Persona engega de manera virtual una edició indoors amb una primera entrevista a l'escriptora britànica Rachel Cusk, feta per la periodista Anna Guitart. L'edició física del festival no s'ha cancel·lat, sinó que es farà probablement els dies 11 i 12 de desembre al CCCB, segons avança el codirector del festival Kiko Amat.

Rachel Cusk va néixer al Canadà el 1967 i de seguida va anar a viure a Los Angeles, abans d'instal·lar-se definitivament amb la seva família al Regne Unit. El 2003 la revista Granta la va nominar com una de les vint millors novel·listes britàniques. Se li reconeixen tres etapes literàries: una primera marcada per l'"elegància", en paraules de Guitart –que es remet, al seu torn, a la periodista argentina Mariana Enríquez–, amb obres com Saving Agnes (1993) o Arlington Park (2006);  una segona més "autobiogràfica i polèmica", amb obres com A life's work (2001), que parlava sobre la seva maternitat, The Last Supper (2009),  que van haver de destruir, i Aftermath (2012)traduïda recentment al català com a  Seqüela (Les Hores) i en castellà com a  Despojos (Libros del Asteroide), en què traça la degradació i separació d'una parella. La tercera etapa seria quan es converteix en una narradora d'autoficció amb la trilogia A contraluz, Tránsito i Prestigio, amb Libros del Asteroide.

Transitant entre la ficció i l'autoficció, Cusk ha desenvolupat una obra que ha posat damunt la taula qüestions candents, com ara la maternitat i el fracàs matrimonial. Per a ella ve a ser el mateix escriure ficció o memòries: "Són les mateixes eines, el mateix procés, la mateixa escriptura", diu. Si potser hi ha alguna diferència, assenyala l'autora, és que "hi ha més comèdia en la novel·la i, en canvi, és més difícil escriure unes memòries divertides". Ara bé, sempre parteix de l'experiència individual de la dona, la seva, que extrapola a l'impersonal, tot i que això ha provocat que molts lectors identifiquin la protagonista de les seves novel·les amb l'autora, una identitat buscada i alhora "misteriosa", perquè defensa que "no és ella".

Una de les obres que va provocar més polèmica a la seva publicació va ser aquella en què Cusk analitza el tema de la maternitat, A life's work. La novel·lista explica que la van atacar personalment. De fet, la van arribar a acusar d'odiar els nens: "Em va sorprendre aquesta violència i va ser un període molt dolorós, però crec que va tenir tot el sentit perquè estava tocant el nervi", diu l'escriptora. "El més increïble és que són les mateixes dones les que defensen el mite de la maternitat", afegeix. En tot cas, està convençuda que d'aleshores ençà la situació ha canviat i ara la maternitat "és més fàcil".

Pel que fa a Aftermath, l'altra novel·la que va encendre un debat acarnissat, la va escriure immersa en la intensitat del moment, poc després de la separació. "Crec que així conserva alguna cosa de la pena del moment, encara que segur que em deixo coses", diu. Cusk denuncia que hi ha una "falta" d'estructures i d'identitat que dificulta enormement aquests moments de ruptura. En aquest cas tenia clar que volia parlar de la seva vida, seguint els seus instints i experiència, ser honesta i allunyar-se de l'encarcarament intrínsec de qualsevol personatge: "Aquests requereixen una gran estaticitat, repetir sempre el mateix comportament". 

D'entre les seves novel·les, Guitart va centrar l'atenció en Outline (2014), una obra en què l'escriptor és l'escoltador, i no hi ha una trama única: "Té una estructura profunda feta de mil trames sobre com la gent veu la seva pròpia història", ha explicat. En aquest sentit, requereix un lector actiu: "En aquest llibre no passa això i allò altre, sinó que el lector ha d'implicar-s'hi", adverteix, reconeixent que "deu ser molt difícil de llegir". Tanmateix, lluny de la literatura "estressant" que es fa avui dia, considera que aquesta novel·la es llegeix ràpidament: "El lector gira les pàgines perquè hi ha un objectiu final", diu.

Cusk ha confessat que no es va plantejar ser escriptora sinó que, simplement, s'hi va trobar. Va publicar el seu primer llibre als 26 anys. Amb tot, reconeix que ja de petita usava paper i bolígraf per crear reflexions sobre ella mateixa i "defensar-se –diu– d'altres versions de la vida". També ha revelat en primícia pel Primera Persona que d'aquí dues setmanes acaba una nova novel·la.