ARTS ESCÈNIQUES

‘Sous la plage’: una altra mirada als refugiats

L’infern de Síria ha enviat a l’exili gairebé cinc milions de refugiats, entre els quals molts activistes que feien servir l’art per denunciar l’opressió del règim d’Al-Assad. Mohamed Bitari és un d’ells. Va néixer al camp de refugiats palestins de Iarmouk (Damasc), on abans de la guerra vivien 140.000 persones: després dels atacs del règim i de l’Estat Islàmic no en queden més de 7.000. Bitari és doblement exiliat: de la diàspora palestina a la siriana, va arribar fa dos anys a Sabadell.

Havia debutat a Damasc dirigint una obra de Miguel Hernández i ara protagonitza Sous la plage, una obra de Marc Villanueva i Gerard Valverde que es va estrenar ahir al TNT de Terrassa. Bitari parla del món àrab i d’Europa amb una seqüència de vídeos i àudios que ell mateix manipula sobre antics reproductors de CD i pantalles de televisió catòdiques. Reclama ser el Mohamed periodista i escriptor: no el refugiat. Villanueva i Valverde ens recorden que “la crisi dels refugiats és una crisi dels europeus”. Una crisi “que no és humanitària sinó política”, i mentre sentim Marine Le Pen, François Hollande i una encantadora descripció de l’espai Schengen made in Comissió Europea es pregunten si han fet això només per afany de redempció. “El discurs europeu sobre els refugiats és com una meditació guiada. No es parla de les causes de la violència. Respireu profundament, sentiu-vos alliberats de tota responsabilitat. Vosaltres no sou racistes perquè sentiu compassió... Penseu: «Ai, pobrets»”.

Més continguts de