Stephen king també regna  al cinema  i la televisió

Stephen King també regna al cinema i la televisió

El mestre del terror, que només cobra un dòlar per cedir els drets d’una obra, és l’escriptor viu més adaptat

Stephen king també regna al cinema i la televisió

Quaranta-tres anys després de debutar amb Carrie, Stephen King no és només la firma literària més popular i productiva del gènere de terror -ha escrit més de 50 novel·les i 200 relats curts-, sinó també una marca cinematogràfica, gairebé una franquícia. L’arribada recent a la cartellera de La torre oscura o l’estrena prevista el 8 de setembre d’una nova adaptació d’ It posen de manifest que, tot i que els seus dies de màxima glòria literària es remunten als anys 80, Hollywood continua apostant per King, que acumula setanta adaptacions al cinema i prop de 240 crèdits de guionista a IMDB sumant sèries, pel·lícules i telefilms. Una xifra que el converteix en l’autor viu més traslladat a la pantalla i un dels més adaptats de la història: un estudi publicat a Slate fa uns anys el situava en la posició 18 -entre Georges Simenon i Jules Verne- d’una llista liderada per William Shakespeare.

Però al ritme que s’anuncien noves adaptacions d’obres seves King no trigarà a situar-se entre els 10 primers. Hollywood ja prepara una adaptació de gran pressupost d’ Apocalipsis ( The Stand ), Assaf Bernstein dirigirà Rose Madder, DreamWorks treballa en un film animat a partit del conte infantil House on Maple Street, Netflix té a punt les adaptacions del conte 1922 i la novel·la El juego de Gerald i es dona per fet que la nova It tindrà una segona part.

La Kingmania també s’encomana a la televisió: The breathing method es convertirà en una minisèrie, els productors de la francesa Versailles adaptaran The ten o’clock people, la novel·la Mr. Mercedes serà una sèrie de 10 episodis i el portal Hulu produirà el projecte més interessant de tots: Castle Rock, una sèrie de J.J. Abrams que explorarà l’univers literari de King. El títol fa referència a la ciutat fictícia en què estan ambientades moltes històries de l’autor i promet ser un festí de referències i homenatges a obres com El misterio de Salem’s Lot, El resplandor, It, Misery, etc. I encara n’hi ha més: una versió teatral d’ El resplandor portada a escena pel dramaturg Simon Stephens.

‘MAXIMUM OVERDRIVE’, L’INFAME DEBUT AL CINEMA DE KING

La que està unànimement considerada la pitjor adaptació al cinema d’una obra de l’escriptor té una particularitat: està dirigida pel mateix Stephen King. En el pitjor moment de la seva addicció a la cocaïna i l’alcohol, l’autor va acceptar una oferta del productor Dino De Laurentiis per debutar datrere les càmeres i va adaptar un conte seu en què les màquines es rebel·len contra els humans. Maximum overdrive (1986) té un guió inconsistent (la premissa és que un cometa passa prop de la Terra i les màquines cobren vida) i una direcció de jutjat de guàrdia. A favor del film, l’aparició surrealista d’un camió maligne amb la màscara del Follet Verd i una banda sonora d’AC/DC, el grup preferit de Stephen King.

Obres a preu de saldo

Què fa que King estigui tan de moda? La febre per l’escriptor de Maine cal emmarcar-la en l’obsessió de Hollywood per les pel·lícules basades en propietat intel·lectual; en l’actual indústria del cinema, les històries originals cotitzen a la baixa en benefici de les adaptacions de videojocs, d’aplicacions de mòbil, de personatges de còmic o de bestsellers com els de King. La seva influència, a més, és notòria en la majoria de directors actuals de gènere fantàstic, que han crescut amb els llibres de l’escriptor: només cal parar atenció a la sèrie Stranger things, que sense basar-se en cap obra de King destil·lava el seu imaginari particular, com va reconèixer (i elogiar) el mateix escriptor. Però encara hi ha un factor determinant que explica l’abundància d’adaptacions: Stephen King només cobra un dòlar per cedir els drets per adaptar una novel·la o relat curt.

Pot semblar un acte de generositat o una bogeria, però en realitat és una estratègia molt rumiada. King ven l’opció per adaptar una obra seva per un preu simbòlic, però ho fa perquè això li permet mantenir un cert control de les adaptacions: es reserva el dret d’aprovar el guionista, el director i els principals intèrprets. També imposa la cronologia: un cop es compra l’opció, els productors tenen 90 dies per acordar amb King el nom del guionista; a partir d’aquí, tenen sis mesos per acabar una primera versió del guió i després sis mesos per començar a rodar, tot i que, si el projecte és engrescador, King pot concedir pròrrogues indefinides.

“Vull ser part de la solució”

No és tant que l’escriptor sigui un obsés del control i vulgui assegurar-se que ningú altera el material original com que així evita que els projectes s’encallin en la fase de desenvolupament, i acumulin costos de producció que bloquegen l’adaptació ad eternum. “Jo vull ser part de la solució, no dels problemes. Mai poso línies vermelles i sempre estic a favor dels canvis i les decisions arriscades”, assegurava l’escriptor a Deadline fa temps. I cal dir que encara no l’ha desmentit cap cineasta.

King és un enamorat del cinema i vol veure les seves històries adaptades a la pantalla. Potser guanyaria més diners si es limités a fer caixa venent els drets dels llibres sense manies -el preu d’una opció pot anar dels 100.000 al milió d’euros-, però l’escriptor, que ha venut més de 350 milions d’exemplars al llarg de la seva carrera, no té problemes econòmics. I, al cap i a la fi, ell ja s’endurà una part important dels beneficis si la pel·lícula s’acaba produint i estrenant.

Hi ha un director, tanmateix, a qui King estaria encantat de cedir tot el control d’una adaptació: el danès Lars von Trier, que l’escriptor considera “el cineasta més increïble i amb més talent del món”. King, de fet, ja va adaptar la sèrie de Von Trier Kingdom Hospital per a la televisió americana. “Si ell volgués adaptar un dels meus llibres, simplement faria un pas al costat”, diu.

Adaptar King des de Barcelona

La productora barcelonina Nostromo, responsable de produccions internacionals com Buried i Grand Piano, va contactar fa uns anys amb l’oficina de l’escriptor per adquirir l’opció per adaptar la novel·la de King El juego de Gerald. Adrián Guerra, president de la productora, confirma que l’escriptor només els va demanar un dòlar pels drets. “Ell tracta tothom igual, tant és que siguin uns estudiants que volen fer un curt com un gran estudi de Hollywood”, explica. Guerra va moure el projecte durant un temps però no va atreure prou interès i, al final, l’opció va retornar a King. “L’avantatge de la seva manera de treballar és que ens permet destinar tots els recursos inicials al projecte, no a finançar la compra dels drets i d’aquesta manera acaben sorgint pel·lícules més interessants”, apunta.

Quatre versions cinematogràfiques de l’univers literari de Stephen King

‘LA RESPLENDOR’ (1980)

“Un Cadillac preciós sense motor”, diu Stephen King sobre l’adaptació de Kubrick, que va renunciar a la dimensió psicològica de la novel·la per construir una catedral de l’horror plena de troballes visuals i narratives que ha fascinat (i obsessionat) generacions d’espectadors. Els passadissos de l’Hotel Overlook i la imatge de Jack Nicholson embogit perseguint la seva família amb una destral han quedat fixades com la representació cinematogràfica del terror.

‘CARRIE’ (1976)

Brian De Palma va trobar en la primera novel·la de King el material perfecte per deixar-se anar i construir un castell d’artificis gloriós. La Carrie (una debutant Sissy Spacek) és una adolescent reprimida pel fanatisme religiós de la seva mare i víctima de burles i humiliacions a l’escola. L’arribada de la menstruació, els poders telecinèsics de la Carrie i el bullying dels seus companys desemboquen en una orgia de sang i fetge coronada per un dels finals més efectius i icònics del cinema de terror.

‘CADENA PERPÈTUA’ (1994)

¿Què té Cadena perpètua per haver tingut durant anys la màxima puntuació del portal IMDB? La història d’amistat i superació de dos presidiaris (Tim Robbins i Morgan Freeman, excel·lents) va estrenar-se sense pena ni glòria, però amb el temps s’ha convertit en el Que bonic que és viure de les últimes dècades. La seva història de superació amaga un discurs humanista en defensa de la comunitat i la dignitat de l’individu davant la força de les institucions.

‘COMPTA AMB MI’ (1984)

Quan Stephen King va veure per primer cop el film de Rob Reiner, es va haver d’amagar al lavabo per plorar d’emoció. Compta amb mi, inspirada en la infància de l’escriptor, relata l’excursió que fan uns nens per veure un cadàver que ha aparegut al bosc. Tot i el que apunta la premissa, la història s’allunya dels codis del terror per plantejar una mena de road movie adolescent que contempla amb sensibilitat l’agredolç trànsit cap a la maduresa i la intensitat de les primeres amistats.

Més continguts de