LLIBRES

De Suïssa a l’Afganistan amb un Ford de divuit cavalls

Emma Vilarasau debuta en la novel·la amb Montse Barderi i l’epistolar ‘Camí d’anada i tornada’

“Cert, no va ser fàcil, el camí que vam fer juntes de Suïssa a Kabul. Cert, de res van servir les teves atencions per tal que superés els meus problemes. Volia que em coneguessis prou perquè et fos possible estimar-me i ara em pregunto si, precisament pel fet que m’hagis conegut tant, ja et sigui impossible seguir-me estimant”. És l’encapçalament d’una carta datada a Lisboa el 25 de maig del 1941. Annemarie Schwarzenbach recorda a Ella Maillart el viatge que les va portar a creuar Europa i l’Àsia amb un Ford de divuit cavalls. Podria semblar forassenyat que dues dones s’aventuressin a marxar soles a l’Afganistan sense pensar en els riscos que podia suposar, en temps de la Segona Guerra Mundial. I encara pot sorprendre més llegir els escrits d’algú que parla de la seva experiència a la ciutat d’Alep, amb els monuments intactes i els carrers plens de vida, o dels escenaris del Líban que ara la guerra ha destrossat. Ella Maillart i Annemarie Schwarzenbach, dues aventureres, van intuir un món que desapareixia i es van atrevir a explorar-lo. Ara l’escriptora Montse Barderi i l’actriu Emma Vilarasau s’han atrevit a donar-los veu a l’epistolar Camí d’anada i tornada, un llibre que ficciona la relació entre dues dones que realment van existir.

Les dues amigues prenen vida a través d’una successió de cartes, enviades del 1940 al 1943, que són el resultat d’un procés de fusió entre la literatura de Barderi i el bagatge teatral de Vilarasau. “No és un llibre escrit a quatre mans, sinó a dues veus”, han aclarit les autores, que detallen que han escrit cada carta a partir de “la paraula en viu i no escrita”, com si fos un llarg diàleg. De fet la idea inicial era que fos una obra de teatre, i ho acabarà sent: la dirigirà Fernando Bernués la temporada 2017-18 amb Vilarasau de protagonista.

Per a l’actriu, que fa el salt al món literari -“La Montse em va enganyar”, s’excusa-, el llibre és “un homenatge a les dones que van viure entre guerres”, representades en la figura de dues personalitats que feien ús de “la tossuderia i el coratge per arribar a ser el que volien ser”. Perquè tot i que les cartes són ficció, l’Ella i l’Annemarie no ho són pas. Ella Maillart va ser escriptora, reportera, viatgera, fotògrafa i etnògrafa, l’única dona que va participar en els Jocs Olímpics del 1924, un exemple de persona vital i amb ganes de tirar endavant. Annemarie Schwarzenbach, poeta, historiadora, arqueòloga, novel·lista i fotògrafa, era tot el contrari: depressiva, desequilibrada i addicta a la morfina, cosa que la manté tancada en un sanatori als Estats Units quan comença la novel·la. Totes dues compartien la ideologia antifeixista, i l’Ella, en particular, tenia un desencís amb Europa que la connecta amb la societat actual: “Occident ha fracassat com a civilització, no em crec la idea de progrés, no és altra cosa que explotació i guerra”, escriu en una de les cartes.

Camí d’anada i tornada crea un espai en el qual “totes les dones ens hi podem trobar”, assegura Vilarasau. Les autores han volgut construir dues veus que “eren capaces de fer-ho tot” en un context històric devastador, explica Barderi, una idea que pot servir de mirall de l’actual crisi migratòria: “Quin nom té l’exili quan no et queda una terra on tornar?”, es qüestiona l’Annemarie davant l’escenari de la gran guerra el 1940.

Més continguts de