POESIA

Tota la poesia visual de Brossa en un sol catàleg

'Catálogo razonado de poesía visual. 1941-1970' són 658 pàgines, amb moltes obres inèdites, que han elaborat dues grans estudioses del poeta, Alicia Vallina i Glòria Bordons

Iconoclasta, hiperactiu i compromès, Joan Brossa va publicar una setantena de llibres i desenes de peces teatrals i va concebre centenars de poemes visuals i objectuals. La seva obra ingent es va dipositar el 2011 al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i una part es va poder veure en l’exposició que es va exhibir al mateix Macba entre el setembre del 2017 i el febrer del 2018. Ara, per primera vegada, tota la seva poesia visual s’ha recollit en un catàleg raonat editat per la Fundación Azcona amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa. Catálogo razonado de poesía visual. 1941-1970 són 658 pàgines, amb moltes obres inèdites, que han elaborat dues grans estudioses de Brossa, Alicia Vallina i Glòria Bordons. A les pàgines del catàleg s’hi poden trobar els Poemes experimentals (1941-1959), les Suites de poesia visual (1959-1969), els Poemes solts i els Poemes esparsos (1960-1963) i els Poemes habitables,fets el 1970. Se n’han editat 500 exemplars i el preu de venda de cadascun és de 250 euros.

No ha sigut una tasca fàcil, perquè l’obra de Brossa és pràcticament inabastable i perquè era un poeta experimental que provava totes les formes d’expressió imaginables i les relacionava de manera poc habitual. Com Vallina recull al catàleg, el poeta era tan difícil d’etiquetar que, en una entrevista el 1990, amb el seu habitual humor àcid, va dir: “Com que per a molts crítics soc inclassificable, no existeixo”.

“Les Suites són un gran tresor, entre les fulles de paper guardades a les carpetes hi ha un autèntic collage de retalls, fils, petites peces de ferro... Un món de petits objectes increïble”, diu Bordons. Plasmar al paper els Poemes habitables també era complex, perquè l’autor convida el lector a interactuar, a descobrir coses amagades entre pàgines i dins de sobres. És a partir de les seves troballes que el lector ha de construir el seu propi significat. Però les autores hi han posat imaginació i han respectat el que va crear Brossa. Per exemple, Set poemes entremig d’un llibre, on l’autor amaga fulles, una lluna petita, retalls o un tros de paper cremat enmig d’ Un vagabund toca amb sordina,de l’escriptor noruec Knut Hamsun, mostra el llibre al revés.

Vallina reconeix que el catàleg raonat, que ordena cronològicament i contextualitza l’obra visual de Brossa, s’ha nodrit força de les investigacions de Pilar Palomer -que va fer la tesi el 1988, quan Brossa encara era viu i, per tant, podia anar a casa del poeta per consultar la seva obra- i de Marc Audí -que la va fer el 2011 i, per tant, ja es va haver de documentar a la seu del Macba-. La publicació del catàleg coincideix amb l’Any Brossa, comissariat per Manuel Guerrero.