DANSA

Tres crisàlides fosques i sorolloses que ballen

El segon cicle Hacer Historia(s) arriba al Mercat de les Flors

Per a alguns coreògrafs, la millor manera de fer recerca és crear una peça assumint el llegat dels col·legues que els van captivar. És en el propi cos on poden veure amb més claredat els conceptes que volien desenvolupar i com la investigació ha enriquit el seu llenguatge. Fa sis anys que la coreògrafa polonesa Ola Maciejewska va començar a treballar sobre la figura de Loïe Fuller, i avui i demà mostra al Mercat de les Flors com ha portat al seu terreny aquelles mítiques actuacions en què Fuller donava mil i una formes a un vestit de seda i les ha convertit en un treball amb un fort component abstracte i obert al públic i a l’espai on es representa.

“Loïe Fuller és un punt d’ancoratge -diu Ola Maciejewska-. Però no m’interessen les qualitats màgiques i espectaculars dels seus espectacles ni el seu caràcter de burlesque, sinó que em volia centrar en dones artistes i en coreògrafes que desafien la noció de moviment i posen en dubte la centralitat del cos com a única forma de moviment”. L’espectacle porta per títol Bombyx Mori -el nom científic dels cucs de seda- i forma part del cicle Hacer Historia(s) vol. II, que enguany creix amb la incorporació del Mercat de les Flors i la Blue Project Foundation. A més del llegat de Fuller, Maciejewska treballa amb referents tan diversos com les dones que van ser acusades de bruixeria i perseguides als segles XV i XVI i la crueltat del procés d’extracció de la seda, ja que les crisàlides dels cucs es llancen a l’aigua bullent, i ho materialitza en un espectacle per a dues ballarines i un ballarí que interactuen amb unes teles negres, de polièster. “Parlo de la història de la dansa i de la meva història personal”, subratlla l’artista.

L’escenari està amplificat per sis micròfons, i hi ha un discjòquei que converteix els soroll de les teles -i els que es puguin produir entre el públic- en una banda sonora en viu. Aquest pes del so en l’espectacle també és una contestació a la figura de Fuller, com a pionera de l’ús de la llum elèctrica per potenciar el caràcter il·lusori dels seus espectacles. “Es parla molt dels espectacles de Fuller com a fantasia i diversió, però el que m’interessa és la materialitat. Al començament, els performers presenten les teles, que són gairebé una partitura o un poema visuals, i després anem veient els diversos nivells del so que sorgeixen de la relació entre els artistes i les teles. A vegades són molt subtils i en diversos moments s’amplifiquen, i anem obrint l’espectacle a tot el que està passant. Arriba un moment en què tanta intensitat ens desactiva per l’esgotament que produeix aquesta multitud de sons”, diu.

La memòria dels cossos

La programació d’Hacer Historia(s) vol. II es perllongarà fins al 2 de desembre i es desenvoluparà sobretot a l’Antic Teatre, la Sala Hiroshima i el Bajo Fondo Club. Els actes i els espectacles estan organitzats en tres eixos: Transmissions, on diversos artistes recordaran el mètode i el context polític i sociocultural en què es va fer una peça; Cos-Arxiu, on el cos serà abordat com un contenidor de representacions que l’han modelat; i Pensament, que inclourà seminaris, conferències, pràctiques i converses amb artistes per aprofundir en el vessant teòric del cicle.

Entre els artistes i teòrics participants hi haurà Bea Fernández, membre de La Poderosa, que recordarà la creació de la peça Escorzo ; l’equatorià Fabián Barba, que contraposarà el seu origen llatinoamericà a la dansa expressionista de l’alemanya Mary Wigman; Sergi Fäustino i el duet format per Carme Torrent i Quim Bigas.