ART

El Suprem sentencia que l'art sacre que va marxar a Sixena no es podrà recuperar

Les 97 peces que van sortir del MNAC i del Museu de Lleida es queden al monestir aragonès

Una de les peces del Museu de Lleida que es van emportar a Sixena fotografiada el 12 de desembre del 2017 / SANTI IGLESIAS

Des del 2015, després de cada revés judicial, les institucions catalanes involucrades en el cas Sixena s’aferraven a la futura resolució del Tribunal Suprem com una taula de salvació. Però el final del llarg i agre litigi amb l’Aragó per l’art sacre del monestir no ha acabat com esperaven. L'alt tribunal ha desestimat aquest dijous els recursos de la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida i corrobora les sentències de l’Audiència Provincial d’Osca del 2017 i del jutjat de primera instància del 2015 que declaraven nul·la la venda de les 97 obres d’art del Monestir de Sixena.

Així que les 53 peces que va lliurar el MNAC l’estiu del 2016 (de poc valor patrimonial, dues de les quals es van extraviar) i les 44 que van sortir del Museu de Lleida el desembre del 2017 després d’una trista intervenció judicial precipitada per l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, es quedaran totes al monestir de Sixena, un museu precari per a obres tan importants com tres caixes sepulcrals del segle XV que s’exposaven al Museu de Lleida.

Crani, cullera, casulla: 53 objectes del MNAC es traslladen al monestir de Sixena

Des del Museu de Lleida no valoraran la sentència fins que no l'hagin estudiat amb profunditat. Sí que ho ha fet la Generalitat, que no ha fet cap valoració política sinó artística, i ha mostrat la seva “preocupació” davant “el greu precedent que suposa, a partir del qual es pot provocar una allau de reclamacions –administratives o judicials– similars arreu del món, cosa que pot desestabilitzar tot el mapa museístic”. De fet, es tem que aquest revés sigui un nefast precedent per a l'altre litigi que també enfronta els mateixos protagonistes, el de les pintures medievals conservades al MNAC.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, creu que la sentència, que té més de 130 pàgines, “obre una caixa de Pandora, emparant-se en la seva idea d’unitat patriòtica”. També ha sigut contundent l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, per a qui la sentència és “una nova mostra de la judicialització de la cultura i de la vergonya del 155”. Com era d'esperar, el conseller de Cultura aragonès, Felipe Faci, ha reaccionat amb satisfacció davant una decisió que espera que sigui “definitiva" i que obri el camí perquè tornin a l’Aragó els murals de la sala capitular del monestir, un dels tresors del MNAC.

La Generalitat denuncia les condicions de conservació dels béns retornats a Sixena

A la sala primera del Suprem reconeixen “l’especial complexitat jurídica del litigi” i per això no han imposat costes. Segons la sentència, la titular dels béns era la Reial Orde del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, mentre que la que els va vendre a la Generalitat i el MNAC va ser la Reial Orde del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix. El que va passar és que les religioses que quedaven a Sixena el 1970 se'n van anar a viure amb companyes de la seva orde a Valldoreix, on l’última va morir el 2000. Per al tribunal són dues entitats religioses “diferents” dotades, per tant, “d’una personalitat jurídica independent”. "No consta cap documentació formal i fefaent de l'acte o resolució canònica que indiqui la fusió o integració en una única persona jurídica dels Monestirs de Sixena i Valldoreix", apunta la sala. Els contractes amb les monges s'havien firmat el 1983, el 1992 i el 1994, i se'ls van pagar uns 40 milions de pessetes (240.000 euros), si bé els objectes ja estaven dipositats al museu des del 1960. La comunitat de sanjoanistes que queda és a Àlaba, de manera que ara les peces estaran dipositades en un monestir buit, sense cap activitat religiosa ni cultural.

9 claus per entendre el litigi pels béns del monestir de Sixena

El Suprem, a més, ha reconegut un dels arguments recurrents de la part aragonesa, que els béns no es podien vendre perquè formaven part del tresor del monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional, el 1923. Per això, la protecció “s’ha d’estendre també a aquest tresor artístic”. Malgrat tot, la sala no comparteix la causa de la nul·litat apreciada per l’Audiència d’Osca que estava vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni historicoartístic perquè considerava els objectes venuts “com a béns fora de comerç”.

La part catalana al·legava que el 2012 una sentència del Tribunal Constitucional va determinar que l’administració competent per custodiar els béns era la Generalitat, que la compravenda era legal i que la llei de patrimoni catalana impedia la sortida d'objectes protegits. El monestir de Sixena va pertànyer, fins al 1995, al bisbat de Lleida, d'aquí que les peces custodiades al Museu de Lleida fossin importants per al seu relat museístic. 

El cas Sixena dona el cop més dur al Museu de Lleida

després de la sentència de l'Audiència d'Osca de l'octubre passat a favor del retorn de les pintures que ja ha sigut recorreguda al Suprem.