Troben per casualitat a Girona el vitrall figuratiu més antic de Catalunya

GironaPer primera vegada en 457 anys, un vitrall medieval de la catedral de Girona ha tornat a veure la llum. Es tracta d’un gran finestral amb deu plafons de la primera meitat del segle XIII i de finals del segle XIV, i que des del 1562 ha estat amagat rere el retaule del Corpus Christi de la capella de Sant Francesc i Sant Martí, sense que ningú sabés que era allà. Fins que el 17 d’octubre, durant la neteja de la part de darrere del retaule, la restauradora va alertar els responsables de la catedral que havia trobat uns fragments de vidres. En aquell moment cap dels presents s’imaginava el que acabaven de descobrir: el vitrall figuratiu més antic de Catalunya. “Ha sigut una gran sorpresa. És una troballa excepcional perquè ho té tot: és molt antic, està increïblement ben conservat i és espectacular”, ha subratllat la vitrallera i restauradora de vitralls Anna Santolaria, que també creu que l’obra dona pistes sobre moltes incògnites del passat: des de l’ofici de vitraller a l’època medieval fins a les fases de construcció de la catedral.

El vitrall, d'un metre d’amplada i tres metres d’alçada, està format per deu plafons que representen la vida de Crist. Tot i que només se’n conserva una part, s'hi pot veure l’anunciació del naixement, la flagel·lació i la crucifixió. Després de descobrir-lo, el director del Tresor de la Catedral, Joan Piña, va convocar una comissió d’experts, amb representants del Corpus Vitrearum i professors de la Universitat de Girona (UdG), perquè debatessin sobre la datació i la qualitat de la troballa. “I, sorprenentment, no va haver-hi debat: tots van coincidir que els plafons de les parts superiors i inferiors serien de la primera meitat del segle XIII i que els de la part central eren de finals del segle XIV. I tots van afirmar que la qualitat era excel·lent”, ha indicat Piña.

Els experts creuen que el vitrall primer estava col·locat a la catedral romànica que va precedir el temple gòtic, però no des dels inicis –es va construir al segle XI–, sinó que es deuria posar a finals del segle XII o principis del XIII. Precisament en aquestes dates, es va començar a parlar de construir l’obra gòtica, començant amb la capçalera que es faria realitat el 1312. “I a mesura que s’anava desenvolupant la gòtica, s’anava desmuntant la romànica, i creiem que aquest vitrall es va reaprofitar i es va traslladar de l’antiga a la nova construcció”, ha assenyalat el director del Tresor de la Catedral.

En aquest sentit, Santolaria ha afegit que “sis plafons van ser clarament reaprofitats perquè hi ha figures tallades a la part alta del vitrall i plafons que s’han adaptat a l’arc apuntat de la capella”. I creuen que era una peça molt important en aquella època: “La capella on estava situat és l’única que té una base quadrada, la resta són circulars, i això ens fa pensar que tenia una importància especial. A més, tenia unes finestres per tancar-lo, i la resta de vitralls no en tenien”. De fet, el doctor en història de l’art Miquel Àngel Fumanal ha recordat que la catedral està dedicada a Santa Maria i que les escenes que hi ha representades són de la vida de Maria i Jesús: “Per tant, havia d’estar situat en un lloc molt important”.

El menyspreu renaixentista

Gràcies a la documentació de l’època, se sap que el 1562 el mestre Antoni Coll va signar la concòrdia per realitzar el retaule de fusta, que dedicaria als sants de la capella: sant Francesc i sant Martí. I aquesta és l'obra que ha tapiat el vitrall durant gairebé 500 anys. “Normalment, abans de construir el retaule, es neteja i buida el que hi ha. Però en aquest cas no es va fer i això va permetre que quedés hermèticament tancat, perquè també hi havia una paret rere el vidre”, ha detallat Piña, que també creu que si el van deixar va ser per “deixadesa”: “Estem al Renaixement i llavors es menystenia tot el que fos medieval. I en casos com aquests, nosaltres ho agraïm: per culpa d’aquest menyspreu va quedar oblidat i ara l’hem pogut recuperar”. De fet, en algunes ocasions van foradar el vitrall per encastar-hi els suports de fusta que subjecten el retaule.

Segons els experts, es tracta del vitrall figuratiu –és a dir, que inclou representacions d’escenes– més antic de Catalunya. Al monestir de Santes Creus, a l'Alt Camp, hi ha uns vitralls que són anteriors al descobert a Girona, però en aquest cas es tracta de peces amb formes geomètriques. Per a l'especialista en història del vitrall, Sílvia Cañellas, la troballa té molta importància perquè permet conèixer l’ofici de vitraller a l’època medieval: “Es veu quin tipus de pintura podien fer, quin tipus de tall de vidre, i com aprofitaven les planxes de vidre”.

Per crear un vitrall, s’agafen fragments de vidres de colors, es pinten les formes i figures amb grisalla, i s’uneixen les peces amb plom. En el cas del vitrall de la catedral de Girona, per exemple, han descobert que el creador va utilitzar una planxa vermella de vidre plaqué, que significa que és un vidre incolor amb una làmina de color a sobre. “I el vitraller va aprofitar els degradats de la planxa: agafava els fragments més clars o més foscos, en funció del que volia crear”. I, en els plafons més moderns, es va utilitzar una tècnica molt innovadora: el groc de plata que permetia afegir un altre color al vidre.

Ara els experts estudiaran i analitzaran la peça amb profunditat, i els responsables de la catedral buscaran un espai per exposar-la a tot el públic quan finalitzi la restauració. Però, segurament, una de les incògnites que no es desvelaran mai és qui va ser l’autor del vitrall descobert. Una de les teories és que les parts més noves fossin creades per Lluís Borrassà, que va treballar el 1380 a la catedral de Girona. Però també podia ser Ramon Gilabert, un altre vitraller de l’època. “Sabem els noms d’alguns mestres vitrallers, però no de tots els que hi havia", ha reconegut Santolaria. Ara bé, fos qui fos, de ben segur que mai es va imaginar que, 800 anys més tard de crear el vitrall, tornaria a veure la llum després de mig mil·lenni oblidat rere un retaule de la catedral de Girona.