TEATRE

‘Vaselina’ o la conxorxa dels marginats

Sergi Belbel dirigeix a La Villarroel una comèdia actual i políticament incorrecta sobre la ‘família’

Com si fossin els petits camells d’Igualada que tenien una plantació de marihuana al terrat, els dos protagonistes de Vaselina estan decidits a donar un cop. Però no una operació a gran escala que els converteixi en rics narcotraficants, sinó una acció que tingui repercussió internacional. En un món distòpic -o no tant- en què els Estats Units han tancat la frontera amb Mèxic i han bombardejat el país per acabar amb les plantacions de droga. Els dos joves volen rebentar el mercat i exportar maria a Mèxic. El seu sofisticat sistema seran les mules, que en aquest cas prenen la forma d’entranyables caniches. El problema ve quan perden un dels animals i han de trobar un pla B. La seva veïna amb problemes de sobrepès serà la solució.

Sergi Belbel dirigeix a La Villarroel, del 7 de setembre al 20 d’octubre, aquest text de l’italià Gabriele Di Luca, un autor fins ara desconegut als nostres escenaris teatrals i que, en canvi, té un gran èxit a Itàlia amb la seva companyia, Carrozzeria Orfeo, per a qui escriu totes les obres, que també dirigeix i protagonitza. Per això Belbel el compara amb un Eduardo De Filippo contemporani, alhora que vincula la seva escriptura al moviment Angry Young Men anglès per la irreverència i radicalitat del text, allunyat de tota correcció política però alhora ple d’humanitat. Vaselina és una comèdia “especial”, estripada i surrealista, apunta el director.

Di Luca tracta un tema tan universal i mediterrani com la família, però des de la perspectiva del segle XXI: “Parla de la despersonalització, de la dispersió, del canvi dels rols, de la culpa, de la desubicació”, diu el director. Perquè la de Vaselina és una família disfuncional, amb una mare ludòpata i alcohòlica (Lluïsa Castell), un fill desclassat enfadat amb el món (Joan Negrié), un pare que reapareix al cap de dues dècades i és un transsexual enganxat a una secta (Joan Miquel Reig), un amic porreta militant només de paraula de totes les causes socials (Artur Busquets) i una veïna obesa (la debutant Karin Barbeta). “Són cinc supervivents, cinc personatges que han quedat al marge i lluiten per sobreviure”, explica Belbel. “Són uns losers que demanen a crits que els estimin”, diu Negrié, impulsor del projecte i traductor. Precisament en una època en què es debat si els personatges de col·lectius tradicionalment marginats els han de fer persones d’aquest col·lectiu, Belbel es va plantejar recórrer a una transsexual per fer el paper del pare. Fins i tot va fer càstings, però al final ho va descartar perquè no sigui aquest el tret que defineix el personatge, sinó el fet que sigui víctima d’una secta religiosa.

L’espectacle s’estrena a La Villarroel però és una producció de la Sala Trono que ha comptat amb el suport d’una inèdita coalició tarragonina formada pels ajuntaments de Tarragona, Valls, Reus, el Vendrell i Tortosa, on l’obra farà gira al novembre.

Més continguts de