INVESTIGACIÓ CULTURAL

La revolució virtual o com trencar les parets físiques dels museus

La UPF participa en una plataforma europea de recursos digitals per a equipaments culturals

Imagineu una visita al Refugi 307, construït durant la Guerra Civil, amb una llanterna màgica a les mans. Podreu il·luminar tot allò que els ulls no poden veure: els cartells que hi havia penjats 80 anys enrere i on es pot llegir que mentre caiguin les bombes no es pot parlar de política, de futbol o de religió. Poseu-vos a la pell d’un Borbó, entreu al Born i recorreu el jaciment mentre un soldat ras us explica com intenta obrir una bretxa a la muralla. O canvieu de punt de vista i camineu mentre una veïna us detalla com sobreviu al setge de les tropes de Felip V. Recorreu els escenaris de la Batalla de l’Ebre de la mà d’un soldat amb una missió i podreu veure les trinxeres d’una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil. Feu un viatge en el temps i en l’espai i col·loqueu-vos en un menjador d’un pis de l’Eixample en plena eclosió del Modernisme.

Són algunes de les moltes possibilitats que podria oferir un museu virtual.

“Fins ara es concebia el museu virtual com un lloc web on els museus penjaven les seves col·leccions, però per als usuaris això no té cap utilitat. Un museu virtual pot ser moltes coses, pot acompanyar el visitant abans, durant i després de la seva visita a un jaciment o una exposició", explica la investigadora Laia Pujol.

 “Les tecnologies poden aportar emocions, vivències i explicar històries molt més personals”, afegeix Pujol. “ Poden ajudar a revisitar un lloc, a adoptar nous punts de vista o a posar-se a la pell de l’altre”, detalla Narcís Parés. Pujol i Parés són els investigadors de la Universitat Pompeu Fabra que participen en el Virtual Multimodal Museums (ViMM), un projecte de la Unió Europea que ha de donar recursos i definir estratègies i polítiques per a la creació de museus virtuals.

Revolució del consum cultural

Amb un pressupost d’1,3 milions d’euros, l’objectiu del ViMM és crear abans del 2019 una plataforma que ajudi els museus a treure el màxim de rèdit de les noves tecnologies. “És un error creure que la virtualitat pot perjudicar els museus i reduir visites perquè crea una aura al voltant dels objectes. No redueix visites, sinó que pot despertar molt més d’interès”, diu Pujol.

Pujol i Parés opinen que les noves tecnologies són eines imprescindibles en una societat que canvia molt i que cada dia rep més estímuls. “La gran preocupació són els públics, què passa amb les generacions que ara tenen entre 20 i 35 anys o amb els adolescents. Ha canviat dràsticament la manera com es consumeix cultura perquè el públic del futur és digital”, assegura Juan Insua, director de CCCB Lab. El CCCB fa temps que treballa en un projecte d’estratègia digital. “El nostre repte és convertir-nos en una plataforma digital, però és un procés lent i hem de renovar el hardware, el llenguatge, els accessos...”, explica Insua.

Les dades de visites demostren que cada vegada és més complicat seduir els visitants. L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya va fer una enquesta de participació cultural entre els catalans el 2015. El 60% dels enquestats van afirmar que no havien visitat cap museu, i un 40% asseguraven que no havien trepitjat mai cap museu perquè no hi tenien cap interès. Molts museus estan explorant la dimensió digital per poder enriquir físicament i virtualment les experiències dels visitants o trencar les parets físiques.

Tecnologia que no aïlla

La dimensió digital permet també més interactivitat i més informació.

“Ens interessa molt saber què opina el públic: què els ha agradat, què els ha aportat l’experiència de visitar un lloc i que hi puguin participar amb fotografies, dibuixos... El públic té coses a dir i pot ajudar a detectar què s’està explicant malament o si hi ha concepcions errònies”, detalla Parés.

En el projecte que s’està desenvolupant per al MUHBA Refugi 307, les llanternes també poden ajudar a desmuntar algunes percepcions equivocades. “Els estudiants imaginen que a la infermeria del refugi s’hi poden fer operacions quirúrgiques, i amb les llanternes màgiques visualitzaran que allà només hi havia alcohol i esperit de vi”, diu Parés.

La Unió Europea ha desenvolupat algunes eines perquè la tecnologia sigui cada vegada més accessible als museus. Chess és una eina que es va provar a l’Acròpolis d’Atenes i al museu de la Universitat de Glasgow. “És una aplicació que permet començar la visita a casa i et proposa històries a través d’objectes. Per exemple, si t’interessen els herois, et pot fer un relat a través de les peces que els representen”, diu Pujol. Després del Chess va venir una altra aplicació: Emotive. “ Es va detectar que moltes visites es fan en grup i la nova aplicació proposa descobrir coses en companyia i resoldre-les també acompanyat. És la prova que la tecnologia no aïlla”, reflexiona Pujol.

La dimensió digital també ofereix noves possibilitats pedagògiques. NC-arte és l’espai cultural i educatiu de la Fundació Neme de Bogotà. La catalana Clàudia Segura hi treballa des de fa més de dos anys i participa en el projecte Mirades remotes. “A cada exposició convoquem un concurs de vídeos que els visitants poden fer amb el seu mòbil, i han de respondre a una pregunta. És una manera de dialogar amb l’exposició i qüestionar-se què és la creativitat o com ens apropem a les diferents peces”, assegura Segura.

Fer visible l’invisible

Arribar a qualsevol racó del món és una altra possibilitat. L’any passat la web del MNAC va rebre 3.531.851 visites. El museu té més de 9.000 peces de la seva col·lecció penjades en alta resolució i participa del Google Art Project. El MNAC també permet passejar-se virtualment per trenta museus d’art catalans i visualitzar amb unes ulleres 3D la portalada del monestir de Ripoll. Conxa Rodà, cap d’estratègia, innovació i transformació digital del MNAC, però, ambiciona molt més. Li agradaria que el visitant pogués viatjar en el temps i en l’espai.

“Ara tenim mobiliari modernista, però amb l’ajuda de la virtualitat ens podríem passejar per l’interior d’un pis de l’època de Gaudí o acompanyar el mapping de Taüll amb una recreació de l’església del segle XII”, diu Rodà.

 El MNAC acaba d’inaugurar l’exposició Insurreccions, produïda pel Jeu de Paume de París. Una part de l’exposició és a la web del museu francès. “Hem creat una pàgina específica amb moltes altres aproximacions a la insurrecció, sobretot des de l’activisme digital”, explica Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París.

Laura Casal-Valls és la impulsora del projecte del Museu Virtual de la Moda a Catalunya, que va guanyar el premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural. “Volem fer visible el patrimoni, mostrar peces de vestir de tots els museus catalans, documentar cada peça i contextualitzar-la”, diu. Moltes d’aquestes peces formen part de col·leccions que no s’exposen. “Les volem rescatar de l’oblit i elaborar una història de la moda, perquè moltes no estan ben estudiades”, explica Casal-Valls.

Experiències virtuals

Els itineraris del MNAC

El MNAC proposa aplicacions amb diferents itineraris. Cinc són propostes del mateix museu i van des del bestiari en el Romànic als interiors modernistes de Barcelona. Però un centenar són rutes que han creat els visitants a través de l’aplicació Unique Visitors. Les rutes que marquen aquests comissaris virtuals són molt diverses: des d’una ruta per tretze peces d’art a través de còmics medievals a l’oci i diversió en la pintura modernista. “Per al públic és una nova manera d’experimentar i compartir comentaris, com per exemple per què han triat un tema o unes obres”, explica Conxa Rodà, cap d’estratègia, innovació i transformació digital del MNAC.

Ràdio Web Macba

Ràdio Web Macba va néixer el 2006. “Va ser una intuïció, volíem que els continguts no tinguessin un pas efímer ni que les parets fossin un límit, que perduressin en el temps i en l’espai”, explica Anna Ramos, coordinadora del projecte Ràdio Web Macba. Han passat deu anys i ja acumulen 500 podcasts. “Són moltes veus de persones que amb el temps han agafat rellevància, referents en l’àmbit local o internacional amb qui hem pogut seure i parlar amb calma; són càpsules de reflexió”, detalla Ramos. El 2016 la web va tenir més de 40.000 visites (70% internacionals i 30% locals). El museu també té aplicacions amb més de mig centenar d’obres documentades amb textos, vídeos i, fins i tot, amb les reflexions d’alguns dels entrevistats a Ràdio Macba.

Jaciment ibèric d'Ullastret

La unió dels arqueòlegs i els animadors 3D ajuda a fer passos de gegant a l’hora de difondre el patrimoni arqueològic. El jaciment ibèric d’Ullastret té una sala immersiva que permet fer un viatge en el temps i visitar aquesta ciutat tal com era pels volts de l’any 250 aC. La sala immersiva del jaciment d’Ullastret té les dimensions aproximades d’una cambra d’un dels habitatges de la ciutat -deu metres quadrats- i està equipada amb tres pantalles i un sistema d’àudio 3D que envolten el públic. El narrador de la història, que dura uns sis minuts, és un membre de l’elit ibera que recorda els moments dramàtics de la seva vida a la ciutat.

No és l’únic passeig virtual que es pot fer pel passat. Sobrevolar la Bàrcino romana i passejar-se pel Mont Tàber, entrar a les termes públiques de la plaça de Sant Miquel, colar-se en el dormitori d’una domus o descobrir què és aqua et dignitas -la dignitat romana exigia que arribés aigua de la millor qualitat i gratuïtament a la ciutat- són moltes de les possibilitats que ofereix Bàrcino 3D.