El Premi Crexells es queda sense finalistes

L'Ateneu diu que ha afegit quatre candidats perquè la votació "havia exclòs obres molt bones"

La decisió del jurat del premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès d’afegir quatre finalistes a la llista que s’havia triat per votació popular (amb el vot dels socis i dels clubs de lectura de les biblioteques de Barcelona) ha indignat els escriptors. Tots els autors seleccionats com a finalistes es van retirar ahir del premi. La primera a retirar-se va ser Tina Vallès, després la van seguir Raül Garrigasait, Enric Umbert, Marcel Fité, J.L. Badal, Teresa Muñoz, Sílvia Soler, Max Besora, Carme Martí i Alfons Cama. Vicenç Pagès Jordà va dir a través de Twitter que, com que no s’hi havia presentat, no veia “que es pogués retirar” i va considerar que “aquest any no hi pot haver premi” i que “hi ha temps per reflexionar i fer-ho millor l’any vinent”.

 

Els integrants de la junta de l’Ateneu van rebre ahir un comunicat que està previst que es faci públic avui després de tenir el consens dels membres. El president de l’Ateneu, Jordi Casassas, va declinar avançar-ne el contingut a l’ARA perquè hi ha “moltes sensibilitats en joc”. La polèmica va agafar els responsables de l’entitat per sorpresa. “S’ha produït per un cúmul de circumstàncies, cosa que per una part i per l’altra mostra que hi ha gent que havia actuat de bona fe”, explica Casassas, que també afirma que després de “reaccionar” s’haurà de fer una “reflexió posterior” sobre les pròximes edicions.

Tina Vallès havia sigut escollida com a finalista per la novel·la La memòria de l’arbre (Llibres Anagrama) i va dir a Twitter que no vol participar en un premi en què “no es respecten les bases”: “Vull deixar clar que tots els finalistes em mereixen el màxim dels respectes i que l’última decisió presa avui [dilluns per al lector] no afavoreix ningú”.

Raül Garrigasait va enviar una carta als responsables del guardó, on afirma que la situació “erosiona perillosament” el premi. Així i tot, el president de l’Ateneu, Jordi Casassas, va assegurar que el jurat és independent i que l’entitat respecta la decisió. En un comunicat, l’entitat va argumentar que si ha afegit més finalistes és perquè “el jurat va valorar que la participació dels socis havia sigut molt insuficient i que això havia exclòs obres molt bones”. En concret, la participació no arriba ni al 4% (en concret, 159 vots de socis, tenint en compte que l’entitat en té 3.164, i 17 vots de biblioteques). Amb aquesta última polèmica, l’Ateneu assegura que revisarà si convé mantenir la votació popular: “Les valoracions sobre la idoneïtat de mantenir la votació popular veient l’experiència d’aquest any s’hauran de fer immediatament després de la concessió del premi”. Finalment, en el comunicat, l’Ateneu assegura que “la decisió ha sigut del jurat i s’ha respectat entenent que ampliar els finalistes no contravenia les bases sinó que resolia el problema de la baixa participació”. “Vam actuar de bona fe, creiem que el vot popular no és prou representatiu perquè la participació ha sigut molt baixa i n’han quedat fora obres molt bones. Va ser una decisió unànime -explica Valèria Gaillard, integrant del jurat-. En cap cas menystenim les que s’hi havien presentat, ben al contrari”.

Josep Lluís Badal, autor de 'Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents', també ha anunciat que es retira del premi. L'editora de Badal, Iolanda Batallé, ha publicat a Twitter el comunicat en què l'escriptor expressa "tots els respectes" al premi, l'Ateneu i els membres del jurat. "Ara m'assabento que, humaníssimament, hi ha hagut canvis de darrera hora, conflictes d'interessos, necessitats de reajustaments i coses que no entenc. Els respecto i, si us puc ajudar en res, compteu amb la meva opinió. Permeteu, però, que retiri el meu llibre del premi", explica Badal, que s'adreça als responsables del Crexells "amb el més sincer respecte, amics de lletres, i esperant que la literatura catalana no continuï autovulnerant-se com fa tant sovint en petites guerres navals de palangana".

  

“Una guerra naval de palangana”

Iolanda Batallé, l’editora de Josep Lluís Badal, autor de Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents (Rata), va publicar a Twitter el comunicat en què l’escriptor expressa “tots els respectes” al premi, l’Ateneu i els membres del jurat. “Ara m’assabento que, humaníssimament, hi ha hagut canvis d’última hora, conflictes d’interessos, necessitats de reajustaments i coses que no entenc. Els respecto i, si us puc ajudar en res, compteu amb la meva opinió. Permeteu, però, que retiri el meu llibre del premi”, explica Badal, que s’adreça als responsables del Crexells “amb el més sincer respecte, amics de lletres, i esperant que la literatura catalana no continuï autovulnerant-se com fa tan sovint en petites guerres navals de palangana”.

L'escriptora Carme Martí també ha expressat a través de Twitter que es retira del premi.

 
Alfons Cama, autor de L’olor de la seva pell (Gregal), també va incidir en la problemàtica de les bases “amb un desencís profund” a través d’una piulada: “Incomplir les bases és un despropòsit, un desprestigi per al mateix premi i una falta de respecte pels participants”.

El president de l'Ateneu, Jordi Casassas, va assegurar durant el degoteig de retirades que el jurat és independent i que l'entitat respecta la seva decisió. En un comunicat, l'Ateneu argumenta que si ha afegit més finalistes és perquè "el jurat va valorar que la participació dels socis havia estat molt insuficient i que això havia exclòs obres molt bones". En concret, la participació no arriba ni al 4% (en concret, 159 vots de socis, tenint en compte que l'entitat en té 3.164, i 17 vots de biblioteques). Amb aquesta última polèmica, l'Ateneu assegura que revisarà si convé o no mantenir la votació popular: "Les valoracions sobre la idoneïtat de mantenir la votació popular veient l'experiència d'aquest any s'hauran de fer immediatament amb posterioritat a la concessió del premi". Finalment, en el comunicat, l'Ateneu assegura que "la decisió ha estat del jurat i s'ha respectat entenent que ampliar els finalistes no contravenia les bases sinó que resolia el problema de la baixa participació".

"Vam actuar de bona fe, creiem que el vot popular no és prou representatiu perquè la participació ha estat molt baixa i s'havien quedat fora obres molt bones, va ser una decisió unànime –explica Valèria Gaillard, un dels membres del jurat–. En cap cas menystenim les que s'havien presentat, tot al contrari".

Premi Crexells: la divisió entre finalistes votats i finalistes designats pel jurat, no prevista a les bases, no fa cap favor ni a uns ni a altres, ni tampoc al premi.

— Vicenç Pagès Jordà (@WhistPlayers) 29 de maig de 2018

La polèmica anterior

El juny de l'any passat el jurat del premi Crexells va causar una gran polèmica premiant 'Crui. Els portadors de la torxa', una novel·la autoeditada de l’escriptor i professor mallorquí Joan Buades. Fins aleshores, el llibre només s’havia pogut trobar en algunes llibreries de les Balears, perquè el tiratge havia sigut mínim, després que una desena llarga d’editorials haguessin rebutjat publicar-lo.

El 2015 també hi va haver polèmica perquè el premi es va quedar temporalment sense dotació econòmica. Poc temps després de saber-se, un dels tres finalistes, Valentí Puig, va declinar ser-ne un dels finalistes.

El jurat d'experts del XLVII Premi Crexells, format per Valèria Gaillard, Lluïsa Julià, Miquel de Palol, Xavier Pla i Enric Sòria (en una reunió en què van excusar la seva presència Carme Riera i Rafael Argullol) va acordar incorporar a la llista de set finalistes les quatre obres següents:

-'Els estranys', de Raül Garrigasait (Edicions de 1984)
-'Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents', de Josep Lluís Badal (Editorial Rata)
-'Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya', de Max Besora (Editorial Males Herbes)
-'Robinson', de Vicenç Pagès Jordà (Editorial Empúries)

Els 11 finalistes, doncs, eren els següents:

-'Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya', de Max Besora (Editorial Males Herbes)
-'Des del balcó', de Teresa Muñoz (Amsterdam)
-'El camí de les aigües', de Carme Martí (Amsterdam)
-'Els estranys', de Raül Garrigasait (Edicions de 1984)
-'Els vells amics', de Sílvia Soler (Columna)
-'Escacs d’amor i de mort', de Marcel Fité (Edicions Salòria)
-'La memòria de l’arbre', de Tina Vallès (Llibres Anagrama)
-'Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents', de Josep Lluís Badal (Editorial Rata)
-'L’olor de la seva pell', d’Alfons Cama (Editorial Gregal)
-'L’últim passatge de Walter Benjamin', d’Enric Umbert (Edicions 62)
-'Robinson', de Vicenç Pagès Jordà (Editorial Empúries)

Les bases del premi es van canviar l'any passat després de les crítiques que va generar l'elecció de l'obra de Joan Buades. Segons les noves bases, la primera selecció d'obres finalistes la fan els socis durant la setmana de Sant Jordi a l'Ateneu Barcelonès. En principi, només les sis novel·les amb més vots havien de ser proclamades finalistes. Qui pren la decisió final, és a dir, decideix l'obra guanyadora, és el jurat.

Fins l'any passat el sistema era diferent: el jurat decidia les tres obres finalistes, que s'explicaven amb la presència dels autors, editors i crítics a l'Ateneu, i els socis escollien l'obra guanyadora. Tampoc hi havia un gran èxit de participació. El 2015 hi van participar 54 socis de l'Ateneu. El 2016 ho van fer 87 socis i també van votar 29 clubs de lectura de 28 biblioteques.