Arquitectura

Premi Pritzker a la mirada íntegra i pionera d'Yvonne Farrell i Shelley McNamara

Les obres més conegudes de les arquitectes irlandeses es troben a Dublín, Tolosa, Milà i Lima

Les arquitectes irlandeses Yvonne Farrell i Shelley McNamara han estat guardonades amb el Premi Pritzker 2020. El guardó, considerat el Nobel de l'arquitectura, les reconeix com a "pioneres" en un sector dominat per homes i destaca la integritat de les seves obres, que respecten el lloc i la comunitat on s'erigeixen, segons assenyala el jurat en la seva decisió.

"Són pioneres en un camp que ha estat tradicionalment i continua dominat per homes. Són un far per a altres professionals", assenyala el jurat en el veredicte, anunciat a Chicago pel president de la Fundació Hyatt, Tom Pritzker.

Farrell i McNamara són les primeres irlandeses en rebre el guardó, i la quarta i cinquena dona després de l'angloiraquiana Zaha Hadid, que ho va aconseguir el 2004; la japonesa Kazuyo Sejima –al costat de Ryue Nishizawa– el 2010, i la catalana Carme Pigem –al costat de Rafael Aranda i Ramon Vilalta– el 2017.

La força universal dels olotins RCR guanya el Premi Pritzker

Entre les seves obres més destacades hi ha la Universitat d'Enginyeria i Tecnologia UTEC a Lima (Perú, 2015), el Department of Finance a Dublín (2009), la Università Luigi Bocconi de Milà (2008) i la Université Toulouse 1 Capitole de Tolosa (2019).

El privilegi de ser arquitecte

"Ser arquitecte és un privilegi enorme. Aquest guardó reconeix la nostra concepció de l'arquitectura", ha afirmat Farrell aquest dimarts. "A vegades ens ha costat trobar espais on poder implementar els nostres valors d'humanisme, artesania i connexió cultural amb els que treballem, per això aquest premi és tan gratificant", afegia McNamara.

Arquitectes i professores, Farrell i McNamara han desenvolupat al llarg de quaranta anys una obra marcada per un equilibri difícil: els seus edificis són "grandiosos i modestos", combinen "força i delicadesa", i persegueixen convertir les ciutats en espais "més habitables", amb l'objectiu de trobar solucions a problemes d'índole global i local.

Un dels seus edificis més premiats, la UTEC a Lima, està situat entre una autopista i un barri residencial, tot un desafiament. El resultat del seu projecte és un edifici vertical, amb un perfil en cascada, i un disseny ideat per recollir el vent del mar, fet que minimitza l'ús d'aire condicionat.

Les oficines del Department of Finance a Dublín van fer servir terra local per a la façana i l'atípic disseny de les finestres ofereix una vista panoràmica de la ciutat i fa sensació d'amplitud. 

Una obra fructífera i molt reconeguda

La seva arquitectura expressa un continu diàleg entre el privat i el públic, l'exterior i l'interior, amb una atenció especial a l'elecció de materials: "Intentem ser conscients dels diferents nivells de la ciutat i trobar les solucions que l'arquitectura pot aportar-hi ", assenyalen.

"L'arquitectura és el marc de la vida humana. Ens uneix i ens connecta amb el món d'una manera que no ho aconsegueix cap altra disciplina relacionada amb l'espai –diu McNamara–. Al cor del nostre treball hi ha la creença i el sentiment que l'arquitectura importa".

Durant els últims anys, Farrell i McNamara han vist com la seva obra ha estat reconeguda: el 2018 van ser comissàries de la Biennal de Venècia d'Arquitectura. Anys abans, el 2012, van rebre el Lleó de Plata de la ciutat italiana pel seu projecte "Arquitectura com a Nova Geografia" i, el 2019, van rebre el Royal Institute of British Architects (RIBA), el màxim guardó d'arquitectura anglès.

Farrell i McNamara, que es van conèixer com a estudiants a la Universitat de Dublín, hi imparteixen classes des de fa dècades, una activitat que per a elles és "com una realitat paral·lela": "És una experiència de doble sentit. Nosaltres aprenem dels estudiants i ells, tant de bo, aprenguin de nosaltres", expliquen.