BARCELONA"Estem immersos en un moment de grans canvis de tota mena, no només econòmics. Aquests són probablement els més dolorosos, però no són altra cosa que una conseqüència d'aquestes transformacions", afirma l'arquitecte Jordi Badia. "També se n'estan produint de polítics en la sensibilitat ciutadana, i d'altres que tenen a veure amb com la tecnologia i les xarxes socials influeixen en les relacions entre les persones", afegeix. Dins d'aquestes reflexions, Badia -l'autor de Can Framis, el museu de la Fundació Vila Casas a Barcelona- no deixa de subratllar que l'arquitectura sempre ha volgut reflectir el pols de la societat del seu temps. Així doncs, actualment el sector també es troba en un moment de canvis profunds.
La reacció dels arquitectes catalans davant la nova situació que estem vivint és el punt de partida que van prendre Badia i el també arquitecte Félix Arranz per bastir el discurs de Vogadors , l'exposició de la qual són comissaris i amb què Catalunya i les Illes Balears participaran per primera vegada a la Biennal de Venècia d'Arquitectura a partir de dimecres, 29 d'agost.
Les diferències respecte a l'arquitectura que s'ha fet durant els últims anys són substancials. "Els arquitectes estaven només preocupats per la bellesa plàstica i per fer edificis molt espectaculars des d'un punt de vista purament estètic. En canvi, ara han aparegut una sèrie d'arquitectures en les quals aquests temes ja no són els fonamentals. El més important és respondre a les necessitats reals de la gent", assegura Badia.
Una línia global i intemporal
Vogadors , a més de recollir aquesta línia més compromesa dins l'arquitectura catalana i balear actual, no perd de vista les relacions que es poden establir amb el panorama internacional. "No hem volgut parlar d'una tendència local, sinó que hem buscat exemples pròxims a una tendència global. Aquesta tendència no té edat, hi ha arquitectes de totes les generacions que treballen en aquesta línia. A Catalunya i les Illes vam trobar un grup d'arquitectes molt joves i, per tant, més sensibles a entendre aquests canvis, que estaven començant a plantejar una arquitectura que té unes diferències evidents respecte a la que s'ha fet els últims anys. Aquests canvis em sembla que es produeixen perquè hi ha un respecte més gran per les persones", assegura Badia.
El discurs que Badia i Arranz han desenvolupat a Vogadors està, a més, en consonància amb el tema central de la tretzena edició de la Biennal de Venècia d'Arquitectura, titulada Common ground . El director, l'arquitecte britànic David Chipperfield, autor de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, ha volgut posar en relleu una cultura arquitectònica que està formada no només pels talents individuals sinó també per un patrimoni ric d'idees reunides en una història comuna. L'any passat Chipperfield va guanyar el premi Mies van der Rohe d'arquitectura per la restauració del Neues Museum de Berlín. La humilitat amb què va treballar, adaptant-se a la història de l'edifici, és un bon exemple de la seva tesi. La seva sensibilitat també s'ha deixat sentir a Catalunya. Els arquitectes gironins Ramon Bosch i Bet Capdeferro, un dels equips seleccionats a Vogadors , van guanyar la menció al millor arquitecte jove europeu en la mateixa edició del premi pel seu propi habitatge, la Casa Collage.
Un dels trets comuns que comparteixen les nou obres seleccionades a Vogadors és la recuperació de materials tradicionals en comptes del vidre i el plàstic. "Hi havia una necessitat de demostrar que érem moderns o que havíem assolit una certa tècnica. Ara ja no és necessària i hi ha un cert retorn a materials naturals com la pedra, la fusta i els totxos, que són molt més agradables per a la gent que hi viu i que, a més a més, entronquen més amb la terra i fan que l'edifici quedi més integrat en el seu entorn, sense que es vegi com una imposició", assenyala Badia. Des d'aquesta perspectiva, els lligams entre els edificis i els seus habitants s'estrenyen, ja que aquests materials, més permeables, semblen cobrar vida i envelleixen al mateix ritme que les persones que hi viuen.
Recuperar pes internacional
La participació de Catalunya i les Illes Balears a la Biennal té lloc en un moment en què la recessió econòmica està castigant severament el sector. Vogadors inclou un àmbit amb un gran mosaic amb 151 imatges d'obres actuals per donar suport a la professió i convidar tots els arquitectes a fer-se seva l'exposició. Tanmateix, Badia es mostra optimista respecte al futur de l'arquitectura catalana i sosté que la professió es troba en un moment creatiu interessant. "Els últims anys, per la tendència que predominava, l'arquitectura catalana no ha estat damunt la taula. Ara, però, la tradició catalana de fer d'una manera senzilla però amb molta imaginació encaixa perfectament en aquesta tendència actual i fa que tornin aparèixer arquitectes catalans que tenen un pes en l'esfera internacional", conclou Badia. Entre els estudis en què basa el seu entusiasme hi ha el de Josep Lluís Mateo, RCR, a Olot; el de Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga a Barcelona, i, en un àmbit més local, el de Toni Gironès.
