Arquitectura catalana: 10 edificis construïts amb terra

BarcelonaLa terra és un material de construcció ancestral que s'ha fet servir arreu del món. Des de fa uns quants anys, cada vegada guanya més pes als despatxos d'arquitectura per tots els avantatges que ofereix. "En realitat, sempre hem construït amb terra, però la vam abandonar després de la revolució industrial", explica Manuel Bouzas, arquitecte i comissari del pavelló espanyol de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia juntament amb el seu company Roi Salgueiro. "Potser fa deu anys ens hauria sorprès força, però avui dia ja no tant, i és perquè ens hi estem acostumant. La fusta, per exemple, ja està força consolidada. Avui en dia, qualsevol edifici públic o concurs d’habitatges, fonamentalment, són tots de fusta. S’ha fet popular. La qual cosa també exigeix pensar què vindrà després", diu Bouzas. Així doncs, preveu que els altres materials també esdevindran molt més comuns. "D’altres materials, com la pedra i la terra, potser no són tan populars, però comencen a ser-ho. I el potencial de creixement en els pròxims anys és elevadíssim. Entre altres coses perquè és material omnipresent", afegeix.

Prototipus d'habitatge Tova a Barcelona (2022)

Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i 3D WASP (World's Advanced Saving Project)

Es tracta del primer edifici imprès en 3D de l’Estat. Una de les possibles aplicacions és fer habitatges i assentaments temporals en situacions d'emergència humanitària. El fang que es va fer servir és local i el van barrejar amb additius i enzims perquè tingués prou elasticitat. Després, se li va aplicar una capa impermeabilitzant. Els fonaments són de geopolímer i la teula és de fusta. La construcció va durar set setmanes i no va deixar residus. Tova va rebre un dels premis més importants de la Nova Bauhaus Europea, que està inclòs en la nova exposició de llarga durada del Museu del Disseny, Matter matters. "Construir ja no és sinònim d’extreure i esgotar, sinó de reactivar i connectar, convertint ciutats i territoris en repositoris de materialitats discursives per a la regeneració", afirma l'arquitecta Olga Subirós, comissària de l'exposició i membre del comitè científic del pavelló espanyol de la Biennal d'Arquitectura de Venècia.

Raw Rooms (cases de terra): 43 habitatges protegits a Eivissa (2018-2022)

Peris + Toral Arquitectes, amb blocs de Fetdeterra

Es tracta de l'edifici pioner de terra compactada a Eivissa, impulsat per l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI). A les cases de terra, Marta Peris i José Manuel Toral han continuat amb la mateixa idea dels seus blocs de fusta, en els quals els habitatges estan dissenyats com una matriu d'habitacions polivalents al centre de la qual hi ha la cuina, per fer, d'aquesta última, un espai més inclusiu. En aquest altre cas, la terra compactada està inclosa en les actuacions per garantir el confort dels habitants perquè no hi ha maquinària que generi emissions. Els blocs de terra contribueixen a controlar l'alta humitat relativa del lloc i, a més, tenen una bona inèrcia tèrmica. La terra compactada controla la humitat el doble que la fusta.

Rehabilitació d'un mas a Girona (2022)

Bosch Capdeferro, amb revestiments i paviments de l'empresa Terram

L'empresa Terram és l'altre exponent més destacat de la construcció amb terra a Catalunya. L'origen es remunta en un màster de "construcció sostenible amb terra" de la Universitat de Girona que també va fer Macari de Torres, de Fetdeterra. Terram s'ha especialitzat en paviments, revestiments i mobles. Entre els seus projectes més ambiciosos hi ha els revestiments exteriors i interiors i el paviment de 215 m² d'un mas rehabilitat per l'estudi Bosch Capdeferro, tot fet amb terra local. La terra és un material habitual en l'arquitectura popular, però ara cal una "visió més tècnica" per obrir nous camins, tal com diu l'arquitecte tècnic Carlos Sedeño, fundador de Terram. "No perseguim estandarditzar el material, encara que sabem que fer-ho dona confiança als arquitectes i als clients i s'adequa a la normativa", explica Sedeño. Així que els seus treballs sempre són personalitzats: "El nostre objectiu implica donar el valor a la terra, buscant el límit en el material i el disseny, a través de la textura, la forma i el color, amb el propòsit d'aconseguir un treball únic i irrepetible".

Rehabilitació del Càmping els Alfacs a Alcanar (2017-2023)

Bajet Giramé i Julià Arquitectes Associats (JAAS), amb blocs de Fetdeterra

Aquesta obra no és fruit d'un projecte sinó d'un "conjunt d’estratègies arquitectòniques i intervencions infraestructurals" que han agafat forma al llarg dels anys durant els mesos de tardor i hivern. L'ús de la terra es concreta en uns pavellons exteriors de tàpia i respon a l'afany dels autors de connectar el conjunt amb el paisatge a través dels materials, entre els quals també hi ha el formigó erosionat amb aigua, i la fusta. A més, la terra compactada dona un confort tèrmic molt adequat en unes instal·lacions que es fan servir a l'estiu. Aquesta obra va guanyar el premi FAD 2024 en la categoria de ciutat i paisatge ex aequo amb la plaça i l'oficina de turisme de la ciutat portuguesa de Piódão, dels arquitectes João Branco i Paula del Río.

Casa Neutra. Vall de l'Esgueva (Valladolid) (2020-2024)

Noro Estudio, amb blocs de Fetdeterra

Els arquitectes Sergio Alonso i Ariadna Gutiérrez, amb estudi a Valladolid i Barcelona, defineixen aquesta obra com "una casa que conjuga la tradició del lloc i la modernitat dels nostres temps". Un dels trets distintius és que les estances estan articulades al voltant de sis patis. "La casa presenta una idea clara i contundent: un volum tancat en el seu exterior, però que en l'interior amagui tot un món vegetal i transparent, el qual haurà de descobrir-se a poc a poc", diuen els arquitectes. Els murs són de blocs de terra compactada, per crear una relació directa amb l'entorn, mentre que la coberta està feta amb una llosa de formigó. "Un habitatge introvertit obert al paisatge de la vall, a la posta de sol i als colors canviants del camp", asseguren Alonso i Gutiérrez.

Ca na Pau. Binissalem (Mallorca) (2024)

Munarq

Els materials que més es feien servir a Mallorca eren la pedra i el marès, però en les zones on no n'hi havia, construïen amb el que tenien, amb la terra del mateix lloc. L'arquitecte Pau Munar havia vist moltes cases fetes amb terra i va decidir construir la casa Ca na Pau a Binissalem amb la tècnica del balast; és a dir, una barreja d'argila, amb pedres grans, pedres més petites i grava, tot tornat a barrejar amb morter o ciment de calç perquè tingui més resistència. Però aquesta tècnica va caure en l'oblit fa uns seixanta anys, així que l'estudi Munarq la va aprendre de persones que l'havien vist treballar, i dels constructors marroquins que van construir Ca na Pau, que saben treballar amb aquests materials. En el cas d'aquesta casa, que formarà part del pavelló espanyol de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia, també és especial el procés per extreure la terra, el tradicional per fer una cisterna. "Com que antigament no feien excavacions per fer la casa, es feia la cisterna i allà mateix hi tenien un altre material", afirma Pau Munar.

Ajuntament d'Ivars d'Urgell (2019-2024)

Fetdeterra

Per a l'arquitecta Maite Sainz de la Maza, aquesta obra, fruit de la reforma i ampliació de l'antiga escola de la localitat, és com un manifest, perquè per primera vegada l'administració es va ocupar de la restauració del patrimoni construït amb terra. Un dels inconvenients en una obra com aquesta és trobar materials absolutament compatibles amb la construcció tradicional amb terra; a més, l'execució pot ser costosa i lenta i l'han de portar a terme equips especialitzats. Per resoldre-ho, Sainz de la Maza i Macari de Torres van desenvolupar un altre bloc, en aquest cas d'erosió controlada. És a dir, es renta la superfície del bloc fins que n'apareixen els àrids gruixuts. Abans d'aquest edifici, una altra obra emblemàtica de l'empresa és la rehabilitació d'un espai de la Fundació Sorigué per exposar el vídeo de Bill Viola, Ocean without a shore, on van fer per primera vegada un sostre pla de terra compactada armada.

38 habitatges a Palma (2020-2025)

Vivas Arquitectes, amb blocs de Fetdeterra

Els habitatges estan distribuïts en un bloc de trenta i en un altre de més petit de vuit. L'estructura i la façana són de terra compactada, i els forjats de fusta. Espacialment, el jurat de l'Ibavi en va destacar l'ordre de distribució i la "naturalitat" amb què els arquitectes van resoldre la cantonada. A diferència de les Raw Houses, en aquest cas els blocs són locals. "Les Raw Houses van ser una prova pilot, i com que vam veure que sí que funcionava, en el següent concurs ens vam comprometre a fabricar els blocs amb terra de l'illa i fer-los també a l'illa", diu Sainz de la Maza. Per això, va crear un nou punt de fabricació a Mallorca, després de convèncer els responsables d'una empresa de blocs de formigó perquè en fessin amb terra compactada. "La nostra idea és anar-nos implantant en els llocs per evitar els desplaçaments i les emissions de diòxid de carboni", subratlla.

Bloc d'oficines A100 a Barcelona, en construcció

BatlleiRoig (BIR), amb blocs de Fetdeterra a les façanes interiors, a les terrasses i al vestíbul interior

El conjunt el formen dos edificis. Un és més baix i lleuger, de metall i vidre, que fa d'entrada al complex i de regulador tèrmic. El segon edifici té vuit plantes i és on hi ha els blocs de terra compactada, concretament al revestiment de la façana. "Fem servir terra compactada perquè respon a la nostra voluntat de minimitzar la petjada de diòxid de carboni i incorporar solucions innovadores amb valor ambiental, tècnic i estètic", afirma l'arquitecte Albert Gil Margalef, el conseller delegat de l'estudi i un dels socis. "A més, ofereix unes prestacions tèrmiques excel·lents, afavoreix l’estalvi energètic i augmenta el confort interior dels usuaris", subratlla.

Cooperativa d'habitatges La Regadora a les casernes de Sant Andreu (Barcelona), en construcció

Arqbag Cooperativa d'Arquitectura i Poma Arquitectura, amb blocs de Fetdeterra

Inicialment, els arquitectes s'havien plantejat aquest bloc com dos edificis diferents: un de terra, embolcallat per un altre de fusta. Però en l'afany de fer assequible i popularitzar la construcció amb terra, van descobrir que encara podien ser més eficients si els ajuntaven. Així doncs, han construït l'edifici amb uns murs portants de terra compactada i fusta a l'interior dels habitatges, perquè els interessa que la terra compactada controli automàticament la humitat de l'aire, i per la inèrcia tèrmica. En canvi, l'exterior està fet amb una senzilla xapa metàl·lica per protegir-lo de la intempèrie. "És clau que tothom pugui viure en habitabilitats bones, i creiem que hi tenim una corresponsabilitat en què això passi, de posar la construcció amb terra al dia tècnicament i que torni a entrar dins els edificis", afirma l'arquitecte i membre d'Arqbag, Jordi Mitjans. "Estem construint a una ràtio d'uns 1.250 euros el metre quadrat, que és una cosa molt assequible. Avui, aquests habitatges de protecció social estan a uns 1.400 - 1.500 euros el metre quadrat", diu.