De casa teva a Mart: Venècia es conjura per salvar el planeta

Enviat especial a VenèciaAmb la industrialització del segle XIX, la població mundial va començar un procés de creixement superexponencial que arriba fins avui. Segons l'ONU, el 2022 la població mundial va arribar als 8.000 milions de persones, però ara el creixement s'està alentint. Comencen a sorgir prediccions més pessimistes sobre davallades radicals de població cap a les dècades de 2060 o 2080. Què passarà si la població comença a caure amb la mateixa rapidesa que ha crescut fins ara? Com sobreviurem a la catàstrofe? Els arquitectes Beatriz Colomina i Mark Wigley i la també dissenyadora Patricia Urquiola proposen una solució per a un futur possible amb una de les primeres grans instal·lacions que es poden veure en la 19a edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia, que aquest dimecres ha obert les portes a periodistes i professionals. Per a Colomina, Wigley i Urquiola, que han col·laborat amb diversos científics, la solució es troba en actuar com els bacteris, per la seva capacitat de propagar-se ràpidament i, al mateix temps, autocontrolar-se. "És una manera perquè col·laborem entre nosaltres i creem un futur diferent", afirma Colomina. "Quan els bacteris s'agrupen creant unes formes que són molt boniques, ho fan perquè no tenen gaires recursos, i potser els humans, quan no tinguem gaires recursos, podrem fer una cosa bonica", diu Wigley.

El comissari d'aquesta edició de la biennal és l'arquitecte i enginyer italià Carlo Ratti. És el primer comissari italià en vint-i-cinc anys, i el seu projecte porta per títol Intelligens. Natural. Artificial. Collective. Ratti ha organitzat la primera convocatòria oberta per rebre projectes. El resultat és una exposició amb una quantitat ingent d'informació amb uns 250 projectes de 750 participants d'arreu aproximadament. Un dels puntals de la tesi és que ja no n'hi ha prou amb mitigar els efectes del canvi climàtic, sinó que la situació reclama una arquitectura d'"adaptació" que planteja com a fruit del diàleg de diferents intel·ligències, generacions d'arquitectes i professionals de diferents disciplines més enllà de l'arquitectura. Per a Ratti, aquesta actitud significa "un canvi radical de la nostra pràctica" per repensar "l'entorn construït". La situació és molt greu: la primera instal·lació exposada consisteix en una sala plena de màquines d'aire condicionat, a les fosques i molt calenta, que ens recorda que refrescar un interior contribueix a augmentar la temperatura a fora.

Després de la instal·lació de Colomina, Wigley i Urquiola, el recorregut continua amb propostes relacionades amb la natura, entre les quals hi ha Baubotanik, un projecte universitari alemany que converteix els arbres vius en elements estructurals. Un altre dels projectes exposats és una crida a l'optimisme: "Estem fotuts! Tu pots canviar-ho", diu la crida per participar en House Europe!, la iniciativa ciutadana europea perquè la renovació i la transformació dels edificis els faci més fàcils, assequibles i socials. La previsió és que el 2050 s'hauran enderrocat 2.000 milions de metres quadrats d'espais existents a Europa, l'equivalent "a la meitat del parc d'habitatges d'Alemanya i més que París o Berlín junts". Per als defensors de la rehabilitació, els enderrocs comporten "problemes socials, econòmics, mediambientals i culturals, ja que l'enderroc implica la pèrdua d'habitatges, llocs de treball, energia i història".

Un reactor nuclear portàtil

Les fonts d'energia que preveu l'exposició de la biennal no són només les renovables. Pininfarina, newcleo i Fincantieri presenten el projecte d'un reactor nuclear compacte i portàtil que, segons els impulsors, "recicla deixalles nuclears i produeix energia neta". A més, Ratti no descarta que les solucions es puguin trobar fora del planeta Terra. Així, l'estudi IVAAIU City proposa la creació d'un centre de dades robòtic a la Lluna. Clouds Architecture Office, per la seva banda, proposa una ciutat submarina a Mart amb capacitat per a unes 10.000 persones. I l'Amelia Institute exposa el prototipus d'un hivernacle en òrbita per fer créixer verdures en condicions de microgravetat.

Fora de l'Arsenale, l'arquitecte Enric Ruiz-Geli ha presentat com a comissari un jardí realitzat per una desena dels estudiants de l'Honors College del Virginia Tech, una iniciativa inclosa en els esdeveniments col·laterals de la biennal inspirada en com fa un segle les autoritats venecianes portaven abelles a les diferents illes que hi ha a la llacuna per pol·linitzar-les. Dins el pavelló protagonista, fet amb fusta i plàstic reciclat, hi ha exposats diferents projectes del seu estudi, Cloud 9, entre els quals hi ha la futura seu de la fundació Me We a Figueres. Aquest divendres l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, serà a Venècia per signar la creació de la fundació en aquest mateix jardí. Està previst que l'edifici aculli l'arxiu de Ruiz-Geli, que estarà obert als investigadors, un laboratori d'arquitectura i un centre de formació professional. "A Catalunya el problema no són la innovació o la creativitat, sinó la formació professional", adverteix Enric Ruiz-Geli.