El COAC explora l'"obra oberta" de Josep Lluís Mateo, del banc de Chemnitz al centre Toni Catany

BarcelonaL'arquitecte Josep Lluís Mateo (Barcelona, 1949) va assolir una de les primeres grans fites internacionals a mitjans dels anys 90 amb una nova seu del banc central d'Alemanya a Chemnitz. El concurs era un desafiament, i Mateo es va imposar amb un projecte de molta volada. Després de descobrir els arbres fossilitzats que hi ha al Museu de Paleontologia de la ciutat, Mateo va concebre l'edifici, que està ubicat al Parc de les Víctimes del Feixisme –on hi ha un bosc centenari–, com "un arbre petrificat", tal com es pot veure en l'exposició que el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) li dedica fins al 22 de febrer, gràcies als fons que Mateo va donar a l'arxiu històric de la institució.

La solució de l'arbre li va servir a Mateo per resoldre la relació de l'edifici amb l'entorn i, també, amb la convulsa història d'Alemanya. El detall que més crida l'atenció és que la façana principal està feta d'alabastre, que queda glaçat quan fa fred, i de vidre. Això permet l'entrada de llum natural, i a les nits converteix l'edifici en una llanterna urbana. "L'edifici és, al mateix temps, una mica orgànic i geomètric", diu Mateo. L'exposició porta per títol Obra oberta i les comissàries són Maria Figueras i Cristina Marcos, de l'estudi Acto, juntament amb el mateix estudi de Mateo. Pel que fa al títol, fa referència a com Mateo es planteja la seva feina "com una obra oberta, en cada cas a descobrir", tal com diu ell mateix.

Mateo s'ha definit sovint com un “arquitecte europeu” i com un “dissident” que en el seu moment es va desmarcar de l'Escola de Barcelona, liderada per Oriol Bohigas, per forjar el seu propi camí. "No m'agradaven, eren una altra generació, una altra mentalitat –explica–. Quan Bohigas parlava de monumentalitzar els barris, la perifèria, jo no ho compartia. En aquell moment, seguir el meu camí em va costar problemes seriosos, però vaig tenir la sort que, amb l'entrada en la Unió Europea, vaig poder relacionar-me amb arquitectes suïssos, alemanys i neerlandesos". Precisament, una de les seves primeres grans fites van ser uns habitatges al final del moll de Borneo, al renovat port d'Amsterdam. "Els habitatges de Borneo van ser molt importants per a mi, el promotor continua sent amic meu. Va ser una estranya casualitat. Jo crec que el promotor em va triar perquè era molt aficionat al futbol. Aleshores el Barça era tot holandès, i jo crec que em venia a veure i anava a futbol", fa broma. "Durant la construcció, em van entrevistar a la televisió i em van preguntar què m'havia cregut per haver dissenyat els pisos amb terrasses, perquè em deien que no hi sortiria ningú, i van tenir un èxit enorme", explica.

A Catalunya Mateo és conegut per la urbanització del poble medieval d'Ullastret, el Centre de Convencions del Fòrum, la Filmoteca de Catalunya, la rehabilitació del Mercat del Ninot i el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany. També per un eix central del pol multimodal de Niça Grand Arénas, i actualment treballa en un complex a Montpeller que inclou unes oficines, habitatges i una escola d'art.

Com es pot veure a l'exposició, el dibuix és clau en el procés creatiu de Mateo, tant els esbossos fets a mà, com uns altres de caràcter més tècnic i conceptual. I ben aviat apareixen les primeres maquetes, amb les quals treballa els volums dels edificis i la seva relació amb el lloc, aquesta última plantejada com un "diàleg afectuós" i subtil, que no impedeix que els seus treballs mantinguin la seva autonomia. "Quan ens vam presentar al concurs del centre Toni Catany, molts altres participants van fer propostes que semblaven un Guggenheim, i per a mi això hauria sigut una salvatjada", adverteix Mateo.