Arquitectura
Cultura  /  Arquitectura 30/05/2022

“No sé per què tenim tanta obsessió amb l’Eixample"

Els arquitectes Batlle i Roig celebren 40 anys de professió connectant les ciutats amb la natura

4 min

Esplugues de LlobregatL’arquitecte Enric Batlle (Barcelona, 1956) és un optimista radical. “Qualsevol lloc, fins i tot el pitjor, pot reintegrar-se al sistema de l'espai públic”, afirma. Batlle i Joan Roig (Barcelona, 1954) van fundar fa quaranta el despatx des del qual han demostrat el poder regenerador de l'arquitectura. Les seves obres, moltes de les quals a l’àrea metropolitana de Barcelona, s’han convertit en un referent internacional, com la restauració paisatgística de l’abocador del Garraf, que continua, i la recuperació mediambiental del riu Llobregat al Baix Llobregat. Quan Batlle i Roig van començar la seva trajectòria conjunta no hi havia cap model per a aquest tipus d’actuacions, però van trobar en l’agricultura instruments per portar-les a terme, com el fundacional cementiri de Roques Blanques, al Papiol, amb els nínxols en bancals. Hi continuen treballant, i fa poc anys van inaugurar-hi El Camí del Bosc, un altre bancal, aquest fet amb troncs, on enterrar les cendres dels difunts.

“Jo vinc de família de jardiners; vam treure un accèssit al concurs del Parc de l’Escorxador [l’actual parc Joan Miró] i ens agradaven els temes de paisatge. Suposo que va sorprendre que tots els arquitectes volien fer espai públic i ho feien molt arquitectònicament, mentre que nosaltres des del minut zero vam trobar instruments en el món de l’agricultura”, explica Batlle. “S’ha posat de moda la paraula renaturalitzar, que sembla voler dir imitar la natura, i això és molt difícil, per no dir impossible. En canvi, sí que pots establir processos i l’agricultura són processos, i pot ser un camí per renaturalitzar”, afegeix.

Enric Batlle i Joan Roig, al centre de la imatge, envoltats dels altres socis del seu despatx.
Una panoràmica de la zona de les Glòries amb diferents edificis del despatx Batlle i Roig.

L'Eixample, un problema petit

Batlle també aplica aquesta mirada metropolitana a les superilles i als eixos verds impulsats per l’actual govern municipal barceloní. En lloc de Barcelona ciutat, Batlle parla de la “Barcelona real”, formada per una corona de municipis en molts dels quals han treballat, on viuen entre quatre i cinc milions de persones. “Jo ja no en dic metròpoli, en dic la Barcelona real, i si m’estires la llengua et diria que comença a Cadaqués i acaba a les cases d’Alcanar”. Una altra idea trencadora, perquè contradiu les estadístiques municipals, és que “Barcelona és una de les ciutats del món amb més espai verd”. “Collserola és 35 vegades Central Park”, subratlla.

Per a Batlle és essencial tornar a connectar la natura i la geografia amb els entorns urbans, com fan des del començament de la seva trajectòria. “Es vol esborrar la geografia, de la mateixa manera que volen destruir els edificis vells. Hem d’acceptar la geografia que tenim, amb rius, rieres i muntanyes, i intentar relacionar-nos bé amb aquests espais. La Barcelona real és la ciutat de ciutats, tothom es mou per aquesta metròpoli. Creiem que el model ha de ser que la ciutat es relacioni bé amb aquests grans espais naturals”, explica.

Pel que fa més concretament a l’Eixample, Batlle reclama anar molt més enllà del Pla Cerdà. “No sé per què tenim tanta obsessió amb l’Eixample, que és una petita part de la Barcelona real, i no sé per què ens obsessionem a resoldre els problemes de l’Eixample quan encara tenim uns problemes tan grans a la Barcelona real”. També qüestiona que el model d’actuacions que es vol aplicar a l’Eixample funcioni en altres llocs com Nou Barris o el barri de Ca n’Anglada de Terrassa. “Trobo absurd substituir el 100% dels paviments del carrer Consell de Cent, gastant-se tants diners, quan encara hi ha mancances en altres llocs. I el carrer Consell de Cent va ser força ben urbanitzat recentment”, recorda.

Camí del Bosc al cementiri de Roques Blanques, de Batlle i Roig.
Cementiri de Roques Blanques, al Papiol, del despatx Batlle i Roig.

Batlle també reclama una aposta més important pel transport públic. “Qualsevol carrer en el perímetre de la Barcelona centre que no sigui zona blava o zona verda és un park and ride. L’avinguda Pearson és un park and ride, i el carrer Manuel Florentín Pérez, on som, també ho és. La ciutadania va anys llum per davant de les decisions polítiques”, diu Batlle.

"Fem una aposta per al futur"

Batlle i Roig també han fet grans obres d'edificació, com nombrosos edificis d’oficines al 22@, el districte administratiu de la Generalitat, l’estadi Johan Cruyff i diverses grans instal·lacions per a Inditex a Catalunya i Galícia. I també han exportat la seva manera de fer a l'Aràbia Saudita. Actualment, Batlle i Roig és un dels despatxos més grans d’Espanya, amb uns 140 treballadors en plantilla. El despatx va fer un gir estratègic el 2014 amb la incorporació de nous socis, i fa dos anys n'hi van entrar més, així que el nucli de Batlle i Roig el formen els dos fundadors i sis socis més.

Estadi Johan Cruyff, de Batlle i Roig.
Districte administratiu de la Generalitat, de Batlle i Roig.

“Fem una aposta per al futur –diu Batlle–. Molts despatxos d’arquitectura tenen una vida lligada a la biografia dels fundadors i nosaltres pensem que hem creat una manera de fer que pot continuar. Una altra cosa és que les tècniques canvien molt ràpidament, i és difícil pensar que sempre estàs en primera posició per entendre-les i defensar-les”. “Quan un està sol, la seva capacitat d’autocrítica és molt limitada i ara tens una autocrítica molt potent dins el despatx abans de sortir al client o al concurs ”, diu un dels socis, Albert Gil Margalef. “Faig una crítica als arquitectes de la generació anterior quan diuen que qualsevol temps passat va ser millor; els millors temps encara han d'arribar, per a l’arquitectura també”, conclou Batlle.

stats