La Parada dels RCR: un edifici com un paisatge que et vol abraçar

ManresaLa interpretació del lloc és un dels elements essencials de l'arquitectura de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR). Aquests arquitectes d'Olot han treballat sovint en el paisatge de la Garrotxa, i també han demostrat el seu talent a l'hora de fer-ho a les ciutats. En la seva obra més recent, la Parada, la residència innovadora que han fet a Manresa per a la fundació Ampans, l'edifici millora clarament el lloc, originalment un solar "anodí" als afores de Manresa, com diu Pigem. Aquest lloc més aviat residual només es distingia per ser força allargat, de 150 x 45 m, i els RCR se l'han fet seu amb un edifici esglaonat que té vocació de paisatge, on els límits entre l'espai públic i el jardí de la residència es difuminen.

Per davant de la Parada hi ha passa l'eix verd del camí vell de Santpedor, encara en obres, i l'Ajuntament de Manresa ha permès que el jardí de la Parada vagi més enllà del límit estricte del seu jardí amb vuit arbres que potenciaran el futur enjardinament municipal. Quan tots plegats creixin, el lloc farà goig.

La fundació Ampans és un referent a Catalunya en l'atenció i la inserció de la discapacitat intel·lectual. Van ser els primers que van proposar un projecte als RCR quan van guanyar el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, el 2017. El seu afany és crear un entorn "innovador, desinstitucionalitzat" per a les persones que acompanyen, com diuen des de la fundació. "La seva proposta ens va commoure", diu Aranda. A la Parada hi viuran unes seixanta persones grans, algunes de les quals amb suport assistencial, mentre que unes altres ho faran amb més autonomia. Les unitats residencials són individuals i per a dues, quatre i sis persones. Totes elles estan enfilades en un passadís per al personal que Aranda defineix com una "espina de comunicació".

L'edifici, que crida l'atenció per una pell de corrugat per on creixerà la vegetació, inclou el tercer restaurant que gestiona Ampans i aules de formació. Les obres estan pràcticament enllestides. Està previst que el restaurant, anomenat Divers, obri el 8 de gener, i la Generalitat està treballant en el concert de les places de la residència perquè els primers usuaris hi puguin arribar durant del primer semestre del 2026. "Per a nosaltres significa un pas endavant en l'arquitectura social", afirma la directora de serveis residencials de la Fundació Ampans, Janeta Camps. "No volíem fer un edifici sense més ni més, sinó un edifici pensant en les persones que hi viuran, en com es mouran, com s'interrelacionaran. Hem fet uns espais exteriors públics, per afavorir les relacions i la participació en la comunitat de les persones amb discapacitat, que a vegades tenen dificultats pel que fa a la inclusió social", explica la directora.

"L'edifici està basat en un sistema perquè, més endavant, si cal, es puguin fer canvis en la distribució i que no quedi obsolet", explica Aranda. En els interiors, crida l'atenció l'amplitud dels espais i la sensació de serenitat que donen les línies pures i el color clar de la pintura i el paviment. "L'edifici és una aposta valenta per crear un espai saludable dins la ciutat –afirma Vilalta–. La resolució de la Parada no és una qüestió formal, sinó que és el resultat de voler generar benestar, d'una arquitectura holística que abraça totes les dimensions, també l'espiritual".

Per a Ramon Vilalta, la Parada és com "un paisatge que t'abraça". Així, la natura present en l'edifici és tant recreada com real, coronada per les vistes cap a Montserrat des de l'última planta. El revestiment sinuós de planxes d'alumini lacat de la façana evoca les branques d'un arbre. Al jardí hi ha roures, alzines i pollancres, i l'heura i altres plantes enfiladisses es van apoderant de les estructures de les terrasses. Concretament, per a Aranda aquests espais són més que unes terrasses. "Són unes sales d'estar exteriors", rebla l'arquitecte, en la línia dels espais intermedis de l'arquitectura tradicional com els porxos, les galeries i les eixides.

D'una altra banda, els arquitectes han aplicat mesures d'eficiència mediambiental, entre les quals hi ha l'aerotèrmia, plaques fotovoltaiques a les cobertes i un dipòsit per recollir l'aigua de pluja per aprofitar-la per al rec. El pressupost de l'edifici és d'uns 12 milions d'euros. El preu del metre quadrat està sobre els 2.000 euros, dins els marges habituals de l'habitatge públic a Catalunya. En la part posterior del solar encara hi ha espai disponible, i Ampans i els RCR podrien ampliar el projecte més endavant. "Ara hem de consolidar aquest projecte, però sí que és veritat que nosaltres tenim unes llistes d'espera en tots els àmbits, d'àmbit de treball, de formació, d'habitatge, i no ho descartem, per això vam comprar la parcel·la", conclou Camps.