La rehabilitació de l'Institut Francès de Barcelona: fins on es pot intervenir?

BarcelonaIntervenir en un edifici d'autor acostuma a ser una qüestió molt delicada. Un d'aquests casos més recents és el de l'Institut Francès de Barcelona, una de les obres més emblemàtiques de Josep Antoni Coderch (1913-1984). El propietari, el ministeri francès d'Exteriors, té en marxa un projecte de rehabilitació i reforma l'abast del qual divideix el sector de l'arquitectura barcelonina. Hi ha consens en el fet que cal fer-hi obres de manteniment per posar l'edifici al dia i millorar-ne l'eficiència energètica, però la voluntat del ministeri de traslladar-hi el consolat francès a Barcelona i instal·lar-hi una cafeteria està aixecant polseguera, encara que les autoritats franceses i els responsables del mateix institut estan portant amb discreció el projecte, obra de l'estudi Freaks Architecture, que va guanyar el concurs corresponent el 2023.

Segons les bases del concurs a les quals ha tingut accés l'ARA, que té per objectiu la creació de la Casa de França, la normativa que se seguiria seria la francesa, perquè l'Institut Francès és un edifici considerat diplomàtic, que podria ser "adaptada" a les normatives locals. Pel que fa al consolat, les bases estableixen que l'accés ha d'estar separat del flux d'estudiants i dels artistes residents. Els espais de residències per als artistes s'ubicarien a la primera planta, i hi han de tenir accés directe des de fora o per una de les zones comunes. A la sisena planta hi hauria les oficines de l'Institut Francès, i a la setena els serveis del consolat, mentre que el despatx del cònsol i els dels seus col·laboradors estarien a la vuitena, on Coderch va dissenyar un habitatge que havia d'ocupar el director de l'Institut.

A més, les bases del concurs inclouen la rehabilitació de l'auditori i de les dues plantes subterrànies d'aparcaments. Per acabar, també està prevista "la restauració completa" de totes les façanes, "tenint en compte que l'edifici és obra de l'arquitecte Coderch", tal com consta a les bases del concurs.

Les canvis controvertits

El més controvertit de voler instal·lar el consolat a l'edifici és, segons ha pogut saber l'ARA de fonts coneixedores del projecte, la construcció d'una escala d'evacuació que seria visible des de l'exterior, necessària per crear un recorregut propi per als usuaris del consolat, però que transformaria la característica imatge monolítica de l'edifici. "És una qüestió de sentit comú: si per instal·lar el consolat cal modificar el volum de l'edifici, és aquest el millor lloc on posar-lo?", adverteix Josep Maria Boronat, president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). En canvi, els responsables de l'Arquin-FAD han pres l'edifici com a tema de la 37a edició dels Premis Habitàcola perquè estudiants d'arquitectura i disseny plantegin noves "possibilitats de reutilització i resignificació d’elements" de l'edifici. "Tot el patrimoni és modificable. Un edifici no pot congelar-se", diu l'arquitecte Marc Aureli Santos. "Quan es fa una intervenció en un edifici, es tracta d'entendre els seus valors i interpretar-los. Els de l'Institut Francès tenen molt a veure amb la façana, i es poden mantenir canviant les fusteries de les finestres i amb la construcció d'una escala, si es fa amb cura i respecte envers l'arquitectura original", afegeix Santos. D’una altra banda, la imatge de l’edifici també canviarà si es canvien, sense cura, les fusteries per unes altres més gruixudes, o si es posessin proteccions solars als finestrals.

Fonts del consolat francès, que actualment està ubicat en un pis de la ronda Universitat de Barcelona, es limiten a afirmar que el projecte està en una fase "molt preliminar" i que estan estudiant amb les autoritats locals de quina manera pot prendre forma. Així mateix, recorden la seva estima per l'edifici. "En cap cas el propòsit és alterar la imatge de l'edifici. Josep Antoni Coderch és un mestre a qui admirem molt i a qui tenim molt afecte. Per això, estem reflexionant sobre com dur a terme de la millor manera possible aquest possible projecte", diuen les mateixes fonts. L'ARA ha intentat posar-se en contacte amb la direcció de l'Institut Francès, l'ambaixada francesa a Espanya i l'estudi Freaks Architecture, i no ha obtingut resposta.

Pel que fa a la resposta de l'Ajuntament de Barcelona, fonts municipals afirmen que són "conscients" del valor de l’interès arquitectònic de l'edifici. Ara com ara l'Ajuntament està en procés de crear una nova comissió d'arquitectura que avaluaria la qualitat del projecte. Així mateix, podria ser que tot plegat tingués al davant un cert recorregut administratiu: per modificar la volumetria de l'edifici, una llicència d'obres no seria suficient i caldria aplicar un pla especial.

Un edifici en curs de catalogació

Un altre aspecte d'aquest cas és que l'Institut Francès, com molts altres edificis, no està catalogat, cosa que hauria servit per marcar fins on poden arribar les intervencions. En l'estudi d'anàlisi del patrimoni arquitectònic XIX i XX que el departament de Cultura va encarregar el 2017, el grau de protecció proposat és de bé cultural d'interès local (BCIL), inferior a altres obres de Coderch, com diferents blocs d'habitatges a Barcelona i les Torres Trade.

Consultades per l'ARA, fonts del departament de Cultura afirmen que estan valorant i estudiant quines de les obres de Coderch són susceptibles de ser protegides com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) per prioritzar-ne la catalogació en funció de la fragilitat, l'estat de conservació, o tots dos factors. Però, per ara, l'Institut Francès "no estava situat com un d’aquests possibles". Així i tot, les mateixes fonts adverteixen que "davant unes actuacions que poguessin malmetre els valors patrimonials de l’element caldria valorar si és convenient dur a terme una possible incoació com a BCIN, o bé si seria més adient protegir l’element com a BCIL per tal que l’Ajuntament de Barcelona, dins de les seves competències, en valorés la futura actuació".

Malgrat tot, segons Josep Maria Boronat, la possibilitat de poder construir l'escala no dependria de si l'edifici es protegeix com a bé cultural d'interès local o nacional, sinó de com s'aplica aquesta protecció. "Que no estigui catalogat no vol dir que no tingui valor", diu Boronat, que en l'últim curset patrimonial de l'AADIPA, que va estar dedicat a Coderch, va reclamar que el seu llegat estigués protegit "íntegrament", és a dir, tant les façanes com els interiors.