"Compro, per tant existeixo": l'art de Barbara Kruger pren el Guggenheim de Bilbao

Bilbao"Compro, per tant existeixo". "El teu cos és un camp de batalla". "No necessitem un altre heroi". "La teva comoditat és el meu silenci". Els eslògans subversius amb què l'artista nord-americana Barbara Kruger (Newark, Nova Jersey, 1945) s'ha fet famosa al llarg de prop de cinquanta anys mantenen tota la vigència. El Museu Guggenheim de Bilbao és el primer de l'Estat que li dedica una gran exposició antològica: Barbara Kruger. Another day. Another night. L'artista i la comissària, la conservadora Lekha Hileman Waitoller, l'han plantejat com una monumental experiència immersiva, amb sales folrades de textos de dalt a baix.

Hileman assegura que no han plantejat la mostra pensant en fets concrets de l'actualitat, però el text d'una de les obres inclou un fragment de la novel·la de George Orwell 1984, que fa pensar en la guerra d'Ucraïna i la massacre de Gaza: "Si vols fer-te una idea de com serà el futur, imagina't una bota esclafant un rostre humà... incessantment". Una altra peça, la portada d'un exemplar de la revista New York del 2018, sembla feta per a aquests dies previs a la pròxima trobada entre Trump i Putin: "Prump, Tutin". No és la primera vegada que Kruger ataca Trump a la portada d'aquesta revista: dos anys abans li havia estampat la paraula perdedor damunt un retrat a pàgina completa.

Les arrels del llenguatge visual de Barbara Kruger estan en el seu passat com a dissenyadora gràfica i editora d'imatges a finals dels anys 60 per a revistes com Mademoiselle i House & Garden. Kruger va aprendre aleshores a captar l'atenció del públic i, quan va endinsar-se en el món de l'art, va treballar amb les tipografies Futura Bold i Helvetica Ultra Compressed perquè són fàcilment llegibles i tenen un gran impacte. "A l'obra de Kruger trobem una constel·lació infinita de fonts i referències, fonamentalment discursos polítics, eslògans publicitaris i, fins i tot, creences o doctrines religioses", afirma la directora del museu, Miren Arzalluz. "I ràpidament podem veure fins a quin punt subverteix la intenció del llenguatge publicitari i dels mitjans per posar de manifest els mecanismes de persuasió, consum i control que impregnen d’alguna manera la nostra quotidianitat", afegeix.

La capacitat de fer obres universals

L'exposició, que compta amb el patrocini d'Occident, inclou treballs primerencs de l'artista, alguns dels quals ha revisitat per a l'ocasió, i instal·lacions audiovisuals més recents que posen de manifest la vigència artística de Kruger. Al començament del recorregut es veu com infinits usuaris de les xarxes s'han apropiat de trets dels treballs de Kruger, com ara els textos en blanc damunt fons vermell, i les fotografies en blanc i negre. "Hi ha dues coses que destaquen de la seva obra i la distingeixen de molts altres artistes contemporanis: la capacitat d'adaptar la seva obra a la nostra actualitat, i la rellevància del que es veu a l'exposició", diu Hileman. "Kruger va aprendre a dominar la capacitat de trobar les paraules precises per interpel·lar directament el lector –afegeix la comissària–. A més, les seves crítiques de les estructures i els abusos de poder, del consumisme i la desigualtat de gènere, tenen sentit independentment d'on les exposi, ja sigui a Los Angeles, Shanghai, Londres o Bilbao".

La mostra, que es pot visitar fins al 9 de novembre, inclou una obra creada expressament per a aquesta exposició que està exposada al terra del passadís que uneix les diferents sales: Sense títol (Camí) inclou textos en espanyol i euskera de Kruger i d'autors com Franz Kafka, Carlos Fuentes, Edgar Allan Poe i James Baldwin.