El filòsof Georges Didi-Huberman guanya el premi d'assaig del Museu Tàpies

BarcelonaAntoni Tàpies és un dels artistes que el filòsof i historiador de l'art francès Georges Didi-Huberman (Saint-Étienne, 1953) ha inclòs en algunes de les seves exposicions. En una de les últimes, En l'aire commogut..., del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, s'hi va poder veure la maqueta del Núvol i cadira que corona el Museu Tàpies, una Cara dels anys 60 i Díptic blanc amb craquelats, aquest últim un quadre al qual Didi-Huberman donava una dimensió corpòria. La trajectòria de Tàpies i la de Didi-Huberman comparteixen molts elements relacionats amb el cos, la connexió entre l'art i la política i el poder transformador de l'art; era qüestió de temps, per tant, que es trobessin: Didi-Huberman és el guanyador de la segona edició del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui, impulsat pel Museu Tàpies i la càtedra Tàpies de la Universitat Pompeu Fabra.

El veredicte l'ha anunciat aquest dimecres la directora del museu, Imma Prieto. Per al comitè assessor del guardó, que l'ha premiat per unanimitat, "les seves investigacions entorn de la relació entre pintura i cos, la presència transhistòrica de símbols i arquetips, la memòria visual del trauma, la materialitat de la imatge o el gest i la imaginació política han transformat radicalment la història de l'art". Didi-Huberman ha avançat que vol aprofundir en les idees de violència i mur en l'obra de Tàpies, i està previst que tingui un assaig enllestit sobre aquests temes entre les acaballes del 2026 i els primers mesos del 2027.

Com en la primera edició del premi, que va guanyar la sociòloga argentina Rita Segato, l'objectiu del museu amb el guardó és sortir dels camins habituals en les interpretacions del llegat de Tàpies i invocar noves veus. "Ens interessen les mirades polièdriques i de la perifèria", diu Imma Prieto. "Volem sortir de certes historiografies de l'art que poden ser evidents, i passar per la psicologia, la sociologia i la teoria de la imatge", explica la directora.

Didi-Huberman és professor de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París. Entre les seves obres destacades hi ha Imágenes pese a todo: una historia visual del Holocausto (Paidós, 2004), Cuando las imágenes toman posición (Antonio Machado Libros, 2008) i Pasar, cueste lo que cueste (Shangrila, 2018), fruit de la col·laboració amb la poetessa grega Niki Giannari. També hi ha les dues parts de Desear desobedecer (Abada Editores), i La fabrique des émotions disjointes (Les Éditions de Minuit, 2024). "El capitalisme, la propaganda, la publicitat és qui posa tantes imatges en una pantalla perquè al final no vegis res", lamentava l'autor en una entrevista a l'ARA. "Acabem pensant que tot està en el present i, precisament, una de les llibertats que tenim és la de poder mirar el passat per poder realitzar un nou desig per al futur. La història és la disciplina més important", advertia. En el seu vessant de comissari d'exposicions, Didi-Huberman és conegut per mostres com Soulèvements al Jeu de Paume de París (2016), que es va poder veure l'any següent al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb el títol Insurreccions.

L'assaig sobre Antoni Tàpies de Rita Segato, que porta per títol Tàpies i jo. Una exegesi recíproca, i el futur assaig de Didi-Huberman formen part d'una renovada línia editorial del museu amb tres col·leccions: una primera amb els guanyadors del premi d'assaig i altres autors, una segona amb els sis assajos del mateix Tàpies, que en alguns casos estaven esgotats, i una tercera amb llibres de diversos autors amb textos de seminaris i jornades acadèmiques.