Art
Cultura  /  Art 09/01/2023

Jordi Gimferrer, col·leccionista d'art: "Vull compartir el patrimoni amb la meva ciutat, Banyoles"

Les 131 obres del llegat, de pintors com Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies i Rembrandt, s'exposaran a l'espai Can Tarradas

4 min
Algunes de les obres de la col·lecció de Jordi Giumferrer.

BanyolesJordi Gimferrer, amant apassionat de la pintura i l'escultura, per vocació i admiració, s'ha dedicat a recollir i col·leccionar obres artístiques de tots els estils, procedències i èpoques. Durant més de 60 anys ha anat configurant progressivament una de les col·leccions privades d'art més importants de Catalunya, que comprèn relíquies precolombines, escultures gregues, jeroglífics egipcis, màscares africanes, teles orientals i, sobretot, pintures del Romanticisme, el Modernisme, el Noucentisme i diverses avantguardes del segle XX. Ara, tot aquest patrimoni, concretament 131 peces d'autors com Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Rembrandt i Francisco de Goya, passa per mutu acord a mans de l'Ajuntament de Banyoles, la seva ciutat natal, en una donació sense precedents que situa la capital del Pla de l’Estany a la primera línia del panorama artístic català. L'acord, signat per la família de Gimferrer i el govern municipal, es va oficialitzar el 29 de desembre del 2022.

Entre la mostra destaca, per exemple, una sèrie de quadres de Marià Fortuny fets durant la seva estada a la Primera Guerra del Marroc el 1860, acompanyant el General Prim; un retrat del compositor Enric Morera, que és la primera obra que Pablo Picasso va pintar a la taverna Els Quatre Gats de Barcelona, o també un dels "dibuixos putrefactes" de Dalí, del 1927, considerats la primera incursió surrealista del pintor. El crític d'art Narcís Selles, que ha participat en l'avaluació del catàleg, en destaca la importància: "Absolutament totes les obres del fons, independentment del nom de l'autor, tenen un gran interès artístic, perquè Gimferrer no ha acumulat obres que li regalaven o trobava a qualsevol lloc, sinó que, amb una sensibilitat especial, ha escollit a consciència les obres que volia comprar". Per això, molts museus, conscients de les joies que emmagatzema Gimferrer, sovint li demanen quadres per mostrar-los en exposicions de cara al públic. Per exemple, l'any 2016 el col·leccionista va cedir una obra surrealista d'Àngel Planells al Museu Hermitage de Sant Petersburg. I fa poc ha enviat un dibuix de Feliu Elias a la retrospectiva que prepara el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Un dibuix de Dalí de la col·lecció de Jordi Gimferrer.
Dibuixos de Miró de la col·lecció de Jordi Gimferrer.

Amic de galeristes i pintors

Gimferrer va començar a descobrir el gust per recopilar obres a Barcelona, mentre cursava el grau de química a la universitat. "Visitava molt sovint les galeries i els museus de la ciutat i em vaig fer amic dels galeristes Miquel i Joan Gaspart, que exposaven en exclusiva obres de Picasso, Miró i Tàpies. Tots dos em van ajudar i aconsellar per adquirir les primeres mostres", diu Gimferrer. Les obres més exòtiques, provinents de països d'arreu del món, les va poder aplegar perquè quan treballava a la indústria tèxtil viatjava molt per feina.

A més de mantenir una relació d'amistat pròxima amb diversos galeristes, el col·leccionista, totalment integrat en el mercat artístic, també va conèixer personalment nombrosos artistes de renom, que ara formen part del seu catàleg personal. "Vaig tenir l'ocasió de coincidir amb tots els membres del grup avantguardista Dau al Set i, gràcies a això, tinc peces tant de Tàpies com de Modest Cuixart, Joan Ponç o Joan-Josep Tharrats", recalca Gimferrer. I també a Madrid va poder establir relació amb el col·lectiu d'artistes El Paso, pintors com Antonio Saura, Manolo Millares i Juana Francés, que també formen part del seu recull.

Compartir-ho amb la ciutat

Sobre la decisió de donar de manera gratuïta la seva impressionant pinacoteca personal a la ciutat de Banyoles, Gimferrer argumenta: "La meva voluntat no és enriquir-me ni fer-me famós, sinó compartir el patrimoni cultural amb els veïns de la meva ciutat". "Jo he treballat sempre rodejat de gent, en una fàbrica amb més de 1.000 treballadors i treballadores, així que, oferint la meva col·lecció al municipi, volia fer un homenatge cultural útil i interessant per a tothom", diu Gimferrer. I conclou: "A mi no m'agrada presumir i lluir de tot el que tinc, però ara que la gent em para pel carrer i em felicita de tot cor, realment m'emociono".

El pacte amb l'Ajuntament de Banyoles especifica que tot el llegat de Gimferrer s'exposarà de manera permanent a l'edifici històric de Can Tarradas, una antiga botiga de mobles, actualment en desús, dissenyada per l'arquitecte local Jeroni Moner. Narcís Selles en destaca que "es tracta d'un espai ideal, amb naus diàfanes i lluminoses, que en si mateix ja és una obra artística". El traspàs efectiu de la propietat de les peces es produirà en el moment en què s'efectuï el trasllat, i el consistori s'ha compromès a tenir l'espai a punt en un termini màxim de tres anys. Mentrestant, cap de les parts vol especificar on es guardaran les obres, per tal preservar-ne la seguretat.

Suplir una mancança històrica

Quan la infraestructura de Can Tarradas prengui forma, Banyoles disposarà, doncs, d'un centre museístic de primer nivell i, amb això, suplirà una mancança històrica al municipi, que fins avui no disposa de cap oferta d'arts plàstiques. Als anys setanta ja hi va haver un primer intent de resoldre aquesta llacuna amb el projecte del Museu d'Art Contemporani dels Països Catalans, en el qual Gimferrer també estava implicat, però la proposta es va desestimar per desavinences polítiques.

Així que, d'alguna manera, l'exposició del fons de Gimferrer a Can Tarradas suposa la culminació d'aquest projecte fallit: "Per fi Banyoles tindrà un centre d'art de gran interès que cobrirà una llacuna endèmica a la zona i que, alhora, generarà un atractiu cultural nou i de referència a la ciutat", celebra Miquel Cuenca, regidor de cultura de l'ajuntament banyolí. I, amb afirmacions tan ambicioses i agraïdes com aquesta, Jordi Gimferrer comença a prendre consciència de la rellevància i el valor de la seva donació. "Quan tenia la col·lecció guardada només per a mi no em semblava tan important, però ara que observo com canviarà radicalment la realitat cultural del municipi i que sento que tothom en parla, m'adono de l'autèntica dimensió de tot el patrimoni que conservo", diu Gimferrer.

stats