"Merdra!": Alfred Jarry i Ubú irrompen al Museu Picasso a ritme de rock'n'roll

BarcelonaEl rei Ubú, la mítica criatura literària del francès Alfred Jarry (1873-1907), és tot panxa i té el cap amb forma de pera. És un personatge infame que quan va veure la llum el 1896 va provocar tot un escàndol. L'inici de l'obra és mític: "Merdra!" I Ubú té una força corrosiva que s'ha desplegat arreu del món i que arriba fins avui, tal com es pot veure a partir d'aquest dijous i fins al 5 d'abril en la nova exposició del Museu Picasso, la magnífica Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts, comissariada pel director del museu, Emmanuel Guigon.

"Ubú és un personatge grotesc. L'adjectiu ubuesc ha marcat el llenguatge del segle XX, que és universal com Madame Bovary, Sade i el sadisme i Kafka i el kafkià", afirma Guigon. "Guy Debord deia als anys 60 que el segle XX estava marcat pels desastres de la guerra i pel kafkià, però que el personatge que travessava tota la cultura contemporània, amb tota la contestació, l'humor i l'humor negre, és Ubú. Deia que no destruïa res si no ho destruïa tot, un símbol que pot ser de gran actualitat", subratlla Guigon, que culmina el recorregut amb el retrat d'"un dels molts Ubús que hi ha actualment", un Ubú-Trump representat per l'artista Hélène Delprat com un mico pintor.

Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts és una exposició marca Guigon, una mostra enorme, ambiciosa i innovadora, que ocupa dues plantes del museu. S'hi poden veure pràcticament 500 obres i documents de desenes d'artistes, fotògrafs i autors consagrats dels segles XX i XXI, entre els quals hi ha, a més de Pablo Picasso, Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Gauguin, el Duaner Rousseau, Félix Vallotton, Georges Rouault, Marcel Duchamp, André Breton, Antonin Artaud, Max Ernst, Joan Miró, Dora Maar, Le Corbusier, Jean Dubuffet, Enrico Baj, Raymond Queneau, Francesc Català Roca i William Kentridge. A més, la mostra recull documentació de muntatges teatrals d'Ubú entre els quals hi ha els d'una jove Pilar Aymerich a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual; el de Bob Wilson, impulsat per Imma Prieto en la seva etapa al museu Es Baluard; el d'Els Joglars, amb el polèmic Ubú president inspirat en Jordi Pujol; el de Joan Baixas, que va donar vida als titelles gegants de Joan Miró a Mori el Merma, i el de la companyia Cheek by Jowl, liderada per Declan Donnellan.

La participació de Pilar Aymerich en la mostra es remunta a una conversa que va tenir amb Guigon: van començar parlant de granotes i van acabar parlant d'Alfred Jarry i la seva criatura més cèlebre, l'infame i grotesc rei Ubú, tal com han explicat tots dos aquest dimecres arran de la presentació de l'exposició. Aleshores, Aymerich li va revelar que havia traduït l'obra al català i que l'havia dirigit el 1964 com a culminació dels seus estudis a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Òbviament, en ple franquisme la funció la van fer a porta tancada. I aquest dimecres Aymerich ha explicat la història fascinant de com va descobrir el text gràcies a un noi misteriós entre "Dràcula i un escarabat", amb qui coincidia quan, clandestinament, ella aconseguia donar curs a la seva passió per ballar rock'n'roll. En una d'aquelles sessions, el noi, de qui Aymerich no recorda el nom, li va dir que marxava del país i abans d'anar-se'n li va regalar el llibre d'Ubú en una edició de butxaca.

"Em vaig llegir el llibre i em vaig quedar molt descol·locada –diu Aymerich–. Jo havia estudiat en un col·legi de monges franceses, però monges, al cap i a la fi. Barcelona era una ciutat molt àrida, molt trista, i de sobte em vaig trobar amb aquell dictador completament atípic, monstruós i marrà. Estàvem acostumats a un dictador amb camisa negra sota pal·li, i de sobte vaig descobrir que també hi havia un món per viure dins d’una dictadura, i vaig continuar buscant coses de Jarry, sobretot a França".

Una avantguarda a trets

En el cas de Picasso, és molt conegut que el referent del protagonista deforme dels gravats del 1937 Somni i mentida de Franco és Ubú, però la comissària associada, la historiadora María González Menéndez, recorda un altre episodi imperdible d'uns trenta anys abans: un sopar llegendari que va tenir lloc el 1905 a casa de Maurice Raynal, al qual van assistir Guillaume Apollinaire, Alfred Jarry, l’escultor Manolo Hugué i el poeta Max Jacob, que va recollir la història. "Allà va passar un fet que molts qualifiquen de fantasia, però que probablement va tenir lloc: Jarry es va posar a discutir amb Manolo i, en un moment donat, es va transformar en Ubú: va treure el revòlver i va començar a disparar al sostre", diu González. "Aleshores –afegeix– les dones es van desmaiar, i es va produir un gran enrenou. Apollinaire va intervenir, li va treure el revòlver a Jarry i el va donar a Picasso, que el va guardar durant un temps al seu estudi de Bateau-Lavoir. Aquest episodi va ser extraordinari perquè els amics de Picasso hi van veure un emblema d’una transferència important, d’un nou papat, d’una mena de cometa que anunciava un nou segle estètic. I, efectivament, en aquell moment Picasso es trobava avançant cap a un període diferent, fent també investigacions que conduirien cap al cubisme".

La mostra també inclou treballs inèdits, com un petit cap de dona de Picasso del 1942. També ho és la recerca sobre influència del personatge en l'obra plàstica de Le Corbusier: quan les tropes alemanyes van entrar a París el juny del 1940, Le Corbusier es va refugiar a la localitat d'Ozon, on va començar a dibuixar uns elements naturals dels quals més endavant va encarregar les versions escultòriques. Quan va tornar a París el 1942, l'arquitecte va començar a identificar aquestes obres com a "ubús", perquè deia que l'escena internacional n'estava plena.

L'interès per l'art popular

El recorregut arrenca amb un retrat de Jarry fet per Hermann Paul que va pertànyer a la col·lecció de Picasso. "La col·lecció d'obres de Jarry que va tenir Picasso és força extensa", diu González. Els primers àmbits s'endinsen en la tasca com a crític d'art d'un Jarry que estava a punt de fer vint anys i que va quedar fascinat per les galeries i els salons parisencs i per artistes innovadors entre els quals hi havia Van Gogh i Degas. "La carrera de Jarry va començar amb l'art, i és molt interessant veure com la seva prosa va estar molt centrada en la imatge", explica González. També van ser claus l'art i el teatre populars, com es pot veure en un tapís de l'artista noruec Gerhard Munthe que el Museu d'Orsay de París ha comprat fa poc i que estrena al Museu Picasso, i en un reguitzell de dibuixos i aquarel·les de Charles Filiger. De fet, Guigon, que ja va fer una exposició sobre Jarry quan va passar per l'IVAM fa uns 25 anys, no descarta fer-ne una altra al Museu d'Orsay.

La imatge d'Ubú rei és fruit d'una caricatura que Jarry va fer del seu professor de física quan tenia uns dotze anys. I al Museu Picasso endavant es poden veure els decorats de la representació de l'obra en un teatre de titelles el 1896, i el magnífic Ubu imperator de Max Ernst, fruit de la influència que Jarry va tenir en els surrealistes. I abans d'arribar a la part teatral de la mostra, són imperdibles els àmbits dedicats a l'art brut de Jean Dubuffet i la "pintura nuclear" de l'italià Enrico Baj.