Mor l'artista Eduard Arranz-Bravo
És considerat com un dels grans noms de l'art català des dels anys 60
BarcelonaL'artista Eduard Arranz-Bravo ha mort aquest divendres al seu estudi de Vallvidrera, segons informa la seva fundació. En els pròxims dies es farà un acte al Tanatori de Sant Gervasi. Nascut a Barcelona el 9 d’octubre del 1941, fill de pare basc i mare argentina, Arranz-Bravo va descobrir aviat l’aventura i el plaer del dibuix i la pintura. Abans dels 18 anys, ja feia uns autoretrats a l’oli tècnicament impecables i psicològicament vius. La seva formació acadèmica va arrencar a l’Escola de Belles Arts el 1959, però el mateix artista explicava que la verdadera formació l'havia rebut de freqüentar l’ambient artístic generat al voltant del físic Miquel Masriera, de la família de joiers Masriera.
Arranz-Bravo va arribar a la maduresa artística a partir de la segona meitat dels 60, tal com va explicar el crític Pere Antoni Pons en l'extens reportatge sobre l'artista que va publicar a l'ARA l'any 2021. Aleshores Arranz-Bravo ja s'havia fet amic del crític Rafael Santos Torroella, que havia sigut el seu professor a l’Escola de Belles Arts, i de diversos companys com els artistes Robert Llimós i Rafael Bartolozzi i el poeta Francesc Parcerisas. La relació amb Bartolozzi va donar nombrosos fruits, entre els quals destaquen les pintures de la fàbrica Tipel, a Parets del Vallès.
"L’obra plàstica d’Arranz-Bravo no representa sinó que és –diu Pons–, en el sentit que crea una realitat nova i personal. És una realitat que incorpora els codis del món i de la vida, però els transfigura, refets per l’energia del seu talent, filtrats per la seva sensibilitat, imaginació i sentit de l’espectacle plàstic". "Tant quan ha fet realisme o pop art com quan ha flirtejat amb l’abstracció o ha cultivat un neoexpressionisme oníric o orgànic, sovint en diàleg amb les herències de Picasso, Bacon i Miró, Arranz-Bravo ha fet el que el cos li demanava, aliè als dogmes estètics, esmunyedís davant etiquetes i categoritzacions", subratlla.
De Barcelona a tot el món
Eduard Arranz-Bravo va exposar en solitari per primera vegada el 1981, i entre el 1986 i el 1988 va exposar en diverses ciutats d'arreu del món com Madrid, Amsterdam, París i Rio de Janeiro. El 1989 va presentar una exposició de l'obra dels seus últims tres anys al Museu d'Art Modern de São Paulo i una mostra antològica al Palau Robert de Barcelona.
El 1998 realitza la primera exposició a les Franklin Bowles Galleries de Nova York, que el va donar a conèixer arreu del món, i també va exposar a la Galleria Edieuropa de Roma. El 2014 va fer la seva primera exposició a la Xina, de la mà de la galeria Liu Fine Arts. Entre els seus últims treballs hi ha la restauració de la pintura de la fàbrica Tipel a Parets del Vallès, iniciada l'estiu del 2019.
En paral·lel a la seva tasca artística, Arranz-Bravo va engegar la fundació que porta el seu nom l'any 2005 per difondre la seva obra i promocionar la jove creació contemporània. La institució va obrir les portes el 2009.
