Pavlo Makov: "Europa té prou força per ajudar Ucraïna, però no prou voluntat"

L'artista ucraïnès Pavlo Makov defensa el seu país a la Biennal de Venècia davant l'autoritarisme rus

4 min
Pavlo Makov amb 'La font de l'esgotament' a la 59a Biennal d'Art de Venècia

VenèciaAl llarg de la història els creadors de les disciplines més diverses han sigut testimonis privilegiats del seu temps i han convertit en art els fets més terribles. I ara grans esdeveniments culturals com la 59a edició de la Biennal d’Art de Venècia s’han convertit en plataformes globals en què els artistes donen visibilitzat als conflictes que afecten els seus països i reclamen ajuda internacional. Era conegut que el pavelló ucraïnès havia arribat a bon port gràcies al suport de la Biennal, però la conversa amb l’artista Pavlo Makov deixa una empremta més profunda que la seva obra, La font de l’esgotament. Acqua Alta. La seva ràbia és evident i no dona l'abast amb totes les peticions d’entrevistes. Parla molt de pressa i a vegades s'entrebanca. Sembla que pensi en veu alta. “Francament, al començament de la guerra no m’esperava que seria aquí fent aquest projecte”, afirma Pavlo Makov a l'ARA. 

Per a Pavlo Makov haver arribat a la Biennal implica “representar Ucraïna de la millor manera possible”. “Ucraïna no és només un país on hi ha una guerra –adverteix–. S’ha d’entendre que totes les guerres tenen un problema cultural al darrere, i aquesta és una guerra entre dues cultures”. Una disputa entre "la democràcia i la violència". “Definitivament, Ucraïna pertany a la part democràtica del món. La cultura ucraïnesa està construïda sobre la dignitat, el respecte per la vida humana i, per descomptat, en llibertat. La ucraïnesa no és una cultura basada en la dominació dels nostres veïns”, subratlla l’artista. Mentrestant, el pavelló rus continua tancat sense que s’hagin produït incidents, després que el comissari i els artistes renunciessin a anar-hi quan va esclatar la guerra i la Biennal el cancel·lés. El guàrdia de seguretat solitari que el vigila sembla avorrir-se, mentre alguns reporters fotografien l'edifici.

Venècia, aparador de la guerra d'Ucraïna

El pavelló ucraïnès està ubicat en un lloc gairebé amagat de l’Arsenale, el primer pis de la Sala d’Armes, i conviu amb altres que reben molta menys atenció mediàtica com els del Perú, Sud-àfrica, Singapur i Turquia. Malauradament no és la primera vegada en els últims anys que Ucraïna ha donat visibilitat als seus conflictes amb Rússia a la Biennal: el pavelló del 2015, durant la primera fase de la guerra del Donbass, incloïa una instal·lació on un artista feia una vaga de fam mentre mirava els vídeos en directe de nou cases dels soldats ucraïnesos: cada vegada que un tornava del front, deixava la vaga de fam i un altre li agafava el relleu. També aquell any els artistes ucraïnesos van envair el pavelló rus com a senyal de protesta. “Ucraïna està fent tot el possible. Imagina’t que hi ha cues d’homes que es volen enrolar a l’exèrcit i els diuen que ja n’hi ha prou, perquè no hi ha més armes. La motivació d’Ucraïna és enorme”, diu Makov.

L’esgotament al qual fa referència l’obra de Makov ha adquirit nous significats des que la va fer per esperonar els ucraïnesos després de proclamar la independència el 1991. “La font parla de l’esgotament de la humanitat, de la democràcia. Europa té la força per protegir Ucraïna, però no té la voluntat; aquest és el problema –denuncia l’artista–. Estic molt sorprès d’aquells que diuen que aquesta és la guerra de Putin, perquè no ho és: és la guerra de la nació russa; un 80% de la població hi dona suport”. 

Pavlo Makov es va resistir a marxar del seu país. Ara té la mare a Viena i no ha fet plans d’on s’instal·larà quan marxi de Venècia. “És cert que em volia quedar, però vaig decidir marxar de la meva ciutat quan els russos van començar a devastar totes les infraestructures i barris. Tinc la responsabilitat de tenir cura de la meva mare de 92 anys. Ella està bé i es val per si mateixa, i em deia que no li importa si la maten, que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial, però a mi sí que m’importa”, diu. Una explosió en una comissaria de la policia i en un centre d’intel·ligència que és un edifici enorme al centre de Khàrkiv a 500 metres de casa seva el va acabar de convèncer, i va emprendre un periple pel seu país amb la seva mare, la seva dona i dues amigues que va fer un tomb quan va rebre un missatge de la comissària Maria Lanko en què li deia que ella s’havia portat a Venècia els embuts de La font de l’esgotament, imprescindibles per continuar. “Aleshores vaig decidir que faríem el projecte a la Biennal”, conclou.

En paral·lel al pavelló, la delegació ucraïnesa ha muntat una exposició al cor dels Giardini amb un pavelló efímer de fusta amb la superfície cremada on es poden veure cartells d’artistes ucraïnesos amb imatges de la guerra. També han fet una pila molt alta de sacs de sorra per evocar com els ucraïnesos protegeixen el seu patrimoni de les bombes.

stats