El poder també sua: l’orgia política de Kubra Khademi sacseja Arco

MadridUn furor de dits i llavis, en la que serà una de les obres més sonades de la nova edició d'Arco, la fira d'art que se celebra a Madrid. L'artista i performer afganesa Kubra Khademi (1989) llança un al·legat polític amb la pintura d'una orgia protagonitzada per una desena de lideresses mundials, entre les quals hi ha Angela Merkel, Kamala Harris, Ursula von der Leyen, Margaret Thatcher, Hillary Clinton i Benazir Bhutto. Amb aquesta escena, Khademi planteja desmantellar amb "amor" un patriarcat basat en "l'odi, la destrucció, les bombes i l'exercici del poder absolut sobre l'altre", tal com afirma la mateixa artista, que es va refugiar a França quan les forces internacionals van marxar de l'Afganistan i els talibans van tornar al poder. "L'escena de l'orgia és alhora utòpica i distòpica, però el que vull mostrar és que l'amor és per tot arreu. Per imaginar un altre món, ha d’estar basat en l’amor", subratlla l'artista, que exposa a la galeria Eric Mouchet. L'escena està ambientada en uns banys, que és l'únic lloc on les dones afganeses poden tenir una certa intimitat.

Però Khademi no és ingènua: el projecte del qual forma part el quadre de l'orgia té l'origen en la decepció que va viure quan no va tenir resposta a una carta oberta "desesperada" que va escriure a les lideresses mundials per demanar ajuda per combatre la pèrdua dels drets més elementals que suposava la tornada dels talibans. "Estava molt trista, i em vaig quedar en estat de xoc quan vaig veure que els polítics permetien que passés i no deien res –lamenta–. Em pensava que coneixia molta gent a Europa i que publicarien la meva carta, però no la va publicar ningú. La meva desesperació es va convertir en una gran tristesa i decepció, i em vaig dir a mi mateixa que si ningú havia llegit la meva carta, faria que no només la llegissin, sinó que la veiessin".

"Crec fermament que si una dona no és lliure, cap altra dona ho és. De la mateixa manera, si un ésser humà no és lliure, com poden els altres considerar-se lliures?", diu Khademi. "Si les dones amb poder i coneixement no poden parlar, això vol dir que també són com les dones de l’Afganistan: també són silenciades, també estan empresonades per cadenes invisibles", subratlla. Per això, en un altre dels quadres grupals les representa portant un bastó i obrint les aigües al seu pas, i en un tercer reproduint la pintura La Llibertat guiant el poble. "Amb la cita al quadre de Delacroix, abordo la qüestió de la llibertat al món. Intento imaginar un món distòpic. Per què m'ho sembla? Perquè parlo del fet que, si volem canviar les coses, si les dones volen canviar les coses i volen actuar, aquest mateix desig ja sembla distòpic", diu.

Khademi també va retratar cadascuna d'aquestes polítiques nues gairebé a mida natural, i també a ella mateixa. La nuesa és un símbol de l'abolició de les fronteres polítiques, i en tots els retrats hi ha el lema que les dones afganeses cridaven en les manifestacions: "Pa, feina, llibertat". Quan Khademi va pintar aquestes dones, no només va tenir en compte el seu poder sinó també els seus coneixements "Benazir Bhutto, que va ser la primera ministra de l'Índia, va ser assassinada. Margaret Thatcher havia mort, però totes dues eren coneixedores de la complexitat dels fets que van portar l'Afganistan fins a aquest punt. Thatcher va donar suport als mujahidins afganesos durant l'era soviètica. Angela Merkel ja estava retirada, però els seus coneixements no importen, perquè no s'han pogut fer servir en favor dels drets de les dones afganeses", diu Khademi.