Cultura 07/02/2021

Artistes pel medi ambient: imatges en defensa de la natura

La imaginació i la fantasia es converteixen en eines molt potents per sacsejar la consciència del públic

3 min
'Vertigo Sea', de John Akonfrah, a la Fundació Antoni Tàpies

Existeixen filmacions dels estralls que l’home provoca en la natura gairebé des de l’aparició del cinema, i l’antiguitat de les imatges d’expedicions i caceres no apaivaga la seva crueltat. Ara coincideixen a Barcelona dues exposicions d’artistes que fan servir aquest material d’arxiu per cridar l’atenció sobre les problemàtiques mediambientals: la del britànic John Akomfrah a la Fundació Antoni Tàpies, titulada Vertigo Sea, i la del barceloní Carlos Casas a la galeria Àngels Barcelona, Notes on a film about elephants (Notes per a una pel·lícula sobre elefants). Tot apunta que la d’Akomfrah serà una de les mostres de l’any, per l’espectacularitat i la universalitat de les imatges, i la de Casas permet veure un reguitzell de pel·lícules, dibuixos i treballs fotogràfics d’un artista que s’ha establert a París i que exposa en institucions internacionals tan prestigioses com la parisenca Fundació Cartier i la Tate Modern de Londres. Com a curiositat, els dos artistes estan units per la popular sèrie de documentals de natura de Richard Attenborough: Akomfrah els fa dialogar amb fragments de pel·lícules antigues i d'altres que fa ell mateix, i Casas treballa amb el tècnic de so de la sèrie.

“John Akomfrah diu que nedem en un mar d’amnèsia, que no recordem el que ha passat i que tornarà a passar si no fem res per impedir-ho”, afirmen Glòria Domènech i Núria Homs, les comissàries de l’exposició. “Amb les imatges d’arxiu vol fer emergir la memòria, a través de la qual es construeix la identitat”, expliquen. De la feina de Casas, la galerista Gabriela Moragas afirma que treballa com “un antropòleg”. Els treballs que mostra la galeria estan relacionats amb una una pel·lícula titulada Cemetery que recull l’ultim viatge d’un elefant asiàtic, perseguit per uns furtius. Com diu també Moragas, Casas s'endinsa en qüestions com “els límits entre l’humà i l’animal i l’empremta de l’home en la natura”. “El Carlos acostuma a treballar en llocs remots on l’ecosistema és posat en qüestió i és molt fràgil. En llocs que estan al límit i on està en entredit la supervivència de les comunitats que hi viuen”.

L'elefant protagonista de la pel·lícula de Carlos Casas 'Cemetery'.

Cap a una ecologia política

Les obres d’Akomfrah i de Casas tenen en comú com fusionen la càrrega política amb l’experimentació plàstica. També que són polièdriques i que aborden, a més, altres problemes com els estralls del colonialisme. Les seves exposicions se sumen a d'altres en cartell a Barcelona que també tracten qüestions ambientals, com Activistes per la vida, del reporter Gervasio Sánchez a l’Arts Santa Mònica, protagonitzada per homes i dones humils que s’enfronten a grans corporacions. Hi ha també una relació molt estreta amb la naturalesa en els treballs de Fina Miralles exposats al Macba. Però ara l’art que posa damunt la taula aquests temes s’obre a nous horitzons més enllà de la denúncia. “Hem evolucionat cap a un concepte d’ecologia política, tant a nivell social com en l’art”, afirma l’artista Paula Bruna, que abans de belles arts es va llicenciar en ciències ambientals. “Hi ha unes reflexions sobre la convivència de l’ésser humà i les seves activitats com a part la natura; tot es tracta de manera més conjunta”. A Bruna l’art, més que la ciència, li va servir per poder tocar “la subjectivitat”de la gent perquè es plantegin alternatives “a la societat contemporània productivista i consumista”. “Sabem que la societat no és sostenible, però no som capaços de canviar-ho des de la consciència i necessitem la imaginació, la fantasia i l’experiència de l’art per obrir-nos a altres camps que no són visibles dins la lògica de la realitat”, subratlla.

Captura del vídeo de Paula Bruna 'Vivo. Objeto. Virtual', sobre la convivència dels procesos vegetals i la vida social i cultural.

En canvi, Fito Conesa ha abordat temes ambientals des del “llenguatge musical” recurrent en la seva trajectòria, com va fer amb un vídeo filmat a les mines de la Unión titulat Helicon, per "provocar una situació que canviï el paradigma de com vivim". També amb formats insòlits, com la radionovel·la que va fer per a l’Institut Mutant de Narratives Ambientals de Matadero Madrid, i la imatge esclatant que ha realitzat per a l’entitat amb La Rabiosa, la productora que ha creat amb els artistes Siddharth Gautam Singh i Aimée Duchamp.

Imatge de l'Institut Mutant de Narratives Ambientals de Matadero Madrid, de La Rabiosa
stats