Un assaig sobre la identitat valenciana guanya l’Octubre

ValènciaDes de la victòria electoral de les esquerres del 24 de maig, el País Valencià està vivint una transformació política i social. També cultural. I una mostra d’aquest canvi de paradigma s'ha vist en la gala de lliurament de la 44a edició dels premis Octubre, que organitza l’editorial Tres i Quatre. Després de molts anys celebrant-se al centre cultural Octubre, aquest any el tradicional sopar té lloc al Mercat Central de València. Però no només el marc de la gala de lliurament ha fet especial aquesta 44a edició, sinó també el fet que per primera vegada des de l’any 1995 -que el PP va entrar al govern de la Generalitat- aquests premis literaris han tingut el suport econòmic de totes les institucions valencianes i del conjunt de les universitats públiques del país.

Una altra novetat ha estat la presència de representants institucionals d’arreu dels Països Catalans. Així, els premis Octubre han permès veure junts els consellers de Cultura de les Balears i del País Valencià, Esperança Camps i Vicent Marzà, respectivament. També hi han assistit representants de tots els partits polítics valencians, excepte del PP, així com membres de l’Ajuntament de València i de la Diputació.

En el terreny purament literari, els Octubre del 2015 no han guardonat cap autor de renom, tot i que els tres originals premiats -entre els 151 presentats- “són d’un altíssim nivell”, en paraules del jurat. En la categoria d’assaig, el valencià Ferran Garcia-Oliver ha rebut el premi Joan Fuster per l’obra Nació, ancestres i ADN. Un text en què aquest catedràtic d’història medieval de la Universitat de València revisa la construcció literària de la identitat valenciana. Tot i que l’assaig és un text molt fusterià, segons destaca el jurat, l’obra defuig la discussió sobre la identitat valenciana.

Així, a diferència del que va fer l’autor de Sueca a Nosaltres els valencians, Garcia-Oliver no discuteix sobre la pròpia identitat sinó que revisa textos que des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat -amb especial atenció a la Transició- han tractat sobre aquesta qüestió per desmitificar la idea que ha fet servir durant molt de temps la dreta blavera sobre una hipotètica identitat valenciana que s’hauria mantingut intacta des de temps immemorials. A partir del repàs de la literatura històrica que versa sobre aquest tema, Ferran Garcia-Oliver conclou que “subscriure o afirmar que la identitat valenciana s’ha mantingut intacta des de fa 5.000 anys és una bestiesa”.

El premi Andròmina de narrativa suma a la seva llista de guardonats el nom de Miquel Àngel Estradé. Conegut en el món polític per haver sigut alcalde de les Borges Blanques i diputat d’Esquerra Republicana, Estradé va debutar en el món literari fa un any amb una novel·la històrica.

Un assassí en sèrie a Lleida

L’autor català va captivar el jurat amb l’original L’assassí que llegia Vidal Vidal. Una mena de novel·la negra i policíaca ambientada a Lleida en què un assassí en sèrie desperta l’interès d’una periodista nord-americana que està molt sorpresa que un assassí llegeixi. Vidal Vidal, que és l’autor de capçalera de l’assassí, també apareix al text donant l’opinió sobre si els crims poden guardar relació o no amb els seus llibres. Els assassinats canviaran la vida dels ciutadans lleidatans, que fins i tot es resistiran que els crims siguin resolts per no tornar a les seves monòtones vides.

En la categoria de poesia, el premi Vicent Andrés Estellés també ha viatjat aquest any a Catalunya de la mà del sabadellenc Josep-Ramon Bach. En el seu poemari Secreta dàlia, Bach reflexiona sobre el temps i la vellesa fent servir contínuament una gran paleta cromàtica d’imatges poètiques. Els seus versos, malgrat parlar sobre el futur incert de qui entra en la tercera edat, esdevenen un cant exultant a la vida.