Cultura 20/12/2021

Barcelona homenatja Oriol Bohigas, el seu "amant" més lliure

La ciutat recorda l'arquitecte recentment desaparegut el dia que hauria fet 96 anys

3 min
Homenatge a Oriol Bohigas al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona

El dia que hauria fet 96 anys, data molt maragalliana (el poeta Joan Maragall va morir un 20 de desembre, 14 anys abans que nasqués Oriol Bohigas), l'arquitecte urbanista més influent de la Barcelona de la segona meitat del segle XX va ser homenatjat aquest dilluns al Saló de Cent amb tots els honors irònics i molts amics entusiastes, tot i que menys dels que haurien volgut ser-hi a causa de les restriccions del covid, un virus que no va poder amb aquest "noucentista revolucionari" (Juli Capella dixit), finit de mort natural el 30 de novembre a casa seva, envoltat d'amics i familiars. Ni solemne ni trist, va ser, tal com ell hauria volgut i com va proclamar l'alcaldessa Ada Colau, "una celebració de la vida", d'una vida que van glossar des de la seva companya i arquitecta Beth Galí fins a dos dels seus fills, Josep i Pere, a més de Juli Capella, Milagros Pérez Oliva, Eva Prats, Valentí Roma i Jordi i Marina Garcés, pare i filla, arquitecte i filòsofa.

Beth Galí, amarada de "sentiments contradictoris", va glossar "el tornado Bohigas", com el coneixien els seus col·laboradors dels primers anys de l'ajuntament democràtic. I va traduir els seus famosos "exabruptes" en el gust per la ironia de qui parlava clar. Després de fer constar la gran sintonia que va tenir amb els alcaldes Narcís Serra i sobretot Pasqual Maragall, i de fer notar com Bohigas i el psiquiatre i amic Lluís Feduchi gairebé van morir alhora, Beth Galí es va acomiadar emocionada: "Allà on siguis, et seguiré estimant i recordant les teves grans frases".

El també arquitecte Juli Capella es va definir com a "beneficiari" d'un creador "polièdric" que va transformar el Raval on Capella va néixer, va revolucionar l'Escola d'Arquitectura on va estudiar, va presidir i redreçar l'editorial amb la qual es va iniciar en la lectura en català (Edicions 62), va reconstruir el Pavelló de la República on es va casar, va fer l'escola on van estudiar les seves filles, va definir la Vila Olímpica on va viure, va impulsar les biblioteques on va llegir, va impulsar el FAD i l'Ateneu com a espais de creació cultural amb els quals va col·laborar... I la llista encara podria ser més llarga. Una llista que, en efecte, serveix per a Capella i segurament per a molts altres barcelonins. Perquè el Bohigas del "dit i fet", l'home de pensament i acció, independent i crític, ha estat una de les personalitats intel·lectuals que, com va es va fer patent durant l'homenatge pòstum, més ha marcat i agitat la capital catalana durant les últimes dècades.

I si Capella va reivindicar els seus orígens al Raval, l'historiador de l'art Valentí Roma es va definir com "un xaval de Ripollet" que moltes vegades, des de la distància ideològica i social, s'ha preguntat "què hauria pensat Bohigas" sobre tantes coses i, sobretot, "com s'ho va fer tants anys per ser tan lliure". El seu secret? Segons la periodista Milagros Pérez Oliva, la clau està en la seva "radicalitat lluminosa", en la seva ironia pedagògica, en els seus dots de comunicador, en la seva exigència. O, segons l'arquitecte Jordi Garcés, un altre dels seus grans amics, en el fet que "era absolutament ell, impertorbable a les pressions: estava disposat a rebre i donar, però tenia molt clar què volia" i ho aconseguia "sense imposicions ni retrets, sense jutjar els altres". "Tenia, a més, una incapacitat total per al ressentiment i el rancor".

Com van dir Josep i Pere Bohigas, al costat de les seves estimades Maria (la seva mare), Isabel Arnau (la seva esposa i mare dels seus fills), Rosa Regàs (que va enviar un "missatge preciós") i Beth Galí, la seva "gran amant va ser Barcelona: amb ella va créixer i va esdevenir universal". Amb ella i amb Josep Martorell i David Mackay, esclar. "Tant de bo la ciutat trobi nous amants" com l'Oriol, van desitjar.

L'ovació final, inacabable, va testimoniar el respecte i estima d'un públic bohiguista agraït d'haver-lo gaudit una vegada més. La pròxima cita, el carrer o plaça que Colau es va comprometre a dedicar-li.

stats