La brasilera Christiane Jatahy experimenta amb 'Dogville' i el feixisme

Salt'Entre chien et loup'. El Canal. 5 de novembre

Les propostes escèniques de la brasilera Christiane Jatahy mostren sempre un rerefons polític i un compromís humà amb versions molt lliures de clàssics com La senyoreta Júlia, de Strindberg; Les tres germanes, de Txékhov; el Macbeth de Shakespeare, o la Ilíada d’Homer, totes elles vistes en anteriors edicions del Temporada Alta. 

Entre chien et loup (expressió francesa per descriure el capvespre, però també metàfora dels arquetips de l’espectacle) és no obstant una mirada molt personal sobre la famosa pel·lícula de Lars von Trier Dogville, de la qual Jatahy se serveix per parlar de l’acolliment i l’empatia amb els estranys. La Grace del director danès és a la proposta escènica una noia brasilera, la Graça, que ha fugit de la repressió i el feixisme del seu país reclutada per una companyia de teatre que està intentant reproduir la pel·lícula de Von Trier amb la voluntat de canviar el final, de canviar el món d’alguna manera. Però la conducta i les reaccions de la comunitat d’actors i actrius no diferirà gens ni mica de les dels habitants del poble de les Rocalloses del film.

La Graça teatral patirà la por, la mesquinesa, la crueltat i, a la fi, la violència física de la humanitat imaginades per Von Trier fins que a la segona violació la companyia veurà que ja n’hi ha prou de seguir amb el projecte i haurà d’admetre el fracàs de l’experiment i reconèixer implícitament la perversitat de l’espècie humana. Què cal fer, doncs, amb l’obra? Si l’acceptació de l’altre, del diferent, és impossible, què cal fer, què es pot fer? Aleshores Jatahy, que creu en les utopies sempre que comencin per canviar els individus, decideix trencar amb la ficció en una jugada dramàtica fora de focus. L’actriu que interpreta la Graça fila un punyent discurs en el qual parla del feixisme, de les violacions i de l’explotació al seu país i arrenca així un empàtic aplaudiment del públic. Com és habitual en la feina de la directora, la barreja entre acció teatral i filmació, entre directe i preenregistrament, és molt poderosa i una autèntica filigrana d’edició en un joc teatral així mateix molt ben dirigit i ple de detalls amb un sòlid repartiment.