FOTOGRAFIA

El brigadista que va fotografiar la solidaritat de la rereguarda

El Museu d’Història de Catalunya mostra les imatges d’Alec Wainman

En cada imatge hi ha una història que moltes vegades es perd sense deixar cap rastre. A vegades, però, hi ha sort perquè algú s’entossudeix a recuperar el nom que s’amaga rere els rostres. És el cas de les fotografies que es poden veure, fins al 3 de novembre, a l’exposició Més enllà de les trinxeres (1931-1939). Fotografies d’Alec Wainman del Museu d’Història de Catalunya. Wainman (1913-1989), pacifista, conductor d’ambulàncies, intèrpret i oficial de premsa de la Guerra Civil va captar molts moments de la rereguarda. Les seves imatges mostren sobretot la feina, l’optimisme, la il·lusió i la solidaritat dels milers de voluntaris estrangers que van venir a ajudar la República. Hi ha mirades que diuen molt, com la que entrecreuen la diputada i educadora britànica Leha Manning i el miner Harry Dobson a la cova hospital de Santa Llúcia, a prop de la Bisbal de Falset (Priorat), a principis d’agost del 1938. Manning es va quedar amb Dobson, que havia estat malferit al front de l’Ebre, fins que aquest va morir perquè no hi havia sang del seu tipus disponible. Li podia parlar en anglès, la seva llengua.

Va anar de ben poc que aquest testimoni fotogràfic s’esvaís per sempre. Les memòries i les 1.650 fotografies de Wainman van estar perdudes durant 40 anys. Però la passió de Serge Alternês (el pseudònim de John Alexander Wainman) per recuperar la memòria del pare ha fet que ara es puguin veure. Wainman gairebé mai parlava de la seva experiència a la Guerra Civil. De fet, el seu fill no en va saber res fins fa poc més de deu anys. La primavera del 1975, Wainman va rebre una proposta d’una editorial anglesa per publicar les seves fotografies en un llibre sobre les Brigades Internacionals. Va enviar la seva col·lecció però no la va tornar a veure mai més. El 1981, a Wainman li van diagnosticar Alzheimer.

La maleta amb les fotografies

Alternês, però, no va parar fins a localitzar les fotografies que el pare havia fet amb la seva Leitz Leica. Va contactar amb Jeanne Griffiths, editora de Time Life. Griffiths va trobar el material a casa de l’editor, que havia mort anys abans: els 57 rotlles de pel·lícula estaven intactes, en una maleta, en caixes de cartró, i amb els apunts que Wainman havia fet. La col·lecció que va deixar Wainman la formen 1.650 negatius del període de la Guerra Civil, 3.000 dispositives a color de viatges i uns 25 enregistraments d’àudio de llengües autòctones i minoritàries.

Des d’aleshores, Alternês ha anat descobrint nous capítols de la vida del seu pare a Barcelona, al front d’Aragó, al setge de Madrid, als bombardejos de València i a la Batalla de l’Ebre, i ha recorregut els mateixos camins. Fins i tot parla català, perquè el seu pare n’hi va ensenyar. Està fermament compromès a difondre l’obra del seu pare: ja va publicar part del seu material fotogràfic en el llibre Live souls: Fotos inèdites de la Guerra Civil, publicat en anglès, en català per Comanegra, i en castellà per Milenio.

Les fotos inèdites de la Guerra Civil d’un pacifista anglès

Wainman va captar moltes altres imatges de la reraguarda: hi ha barcelonins passejant per la fira del llibre que va tenir lloc l’estiu de 1938, brigadistes descansant a la sorra d’una platja de Tossa de Mar, voluntaris fent una becaina, trens hospitals, el seguici fúnebre de Hans Beimler -un polític alemany que va aconseguir escapar-se del camp de concentració de Dachau i que va caure en la defensa de Madrid el 6 de desembre de 1936-... Hi ha somriures en algunes de les fotografies, moltes dones que van venir a combatre el feixisme, refugiats, infants... Els moments que va captar ajuden a entendre què es vivia darrere dels combatents republicans.

Més continguts de