Carmen Mateu: un homenatge a la mecenes de Peralada

PeraladaMecenes de les arts, filantròpica, col·leccionista, dinamitzadora cultural i una apassionada de l’òpera i la dansa. Amb aquests atributs defineixen els seus Carmen Mateu, la que va ser presidenta de la Fundació Castell de Peralada i impulsora del festival que porta el mateix nom, i que va morir al gener als 81 anys. Una vida plena de música, dansa i art, que ara es pot conèixer al detall a través de l’exposició Carmen Mateu, el llegat de les arts, que es podrà veure fins a l’any vinent a la biblioteca del Castell de Peralada.

“És un homenatge sobretot en el vessant de mecenes de les arts, però també permet conèixer altres facetes d’ella, com la de col·leccionista, i la seva vida personal”, explica Isabel Suqué, filla de Carmen Mateu i presidenta de la Fundació Castell de Peralada. L’exposició repassa la seva infància i formació, i mostra algunes de les seves obres d’art i peces de col·leccionista, així com vestits, joies i documents que “reflecteixen la seva personalitat amb petits detalls”, segons els organitzadors. Un dels apartats més destacables de la mostra és el dedicat al Festival Castell de Peralada, que Mateu va impulsar el 1987, quan pràcticament no hi havia cap altre festival a la Costa Brava. “Ella volia organitzar un festival d’òpera i de dansa a Peralada, a casa seva, que tingués un caràcter internacional però conservant l’esperit de familiaritat i proximitat. I va aconseguir fer el seu somni realitat”, diu Oriol Aguilà, director del festival, que enguany celebrarà la 32a edició, la primera sense la seva impulsora. A més de programes antics i de fotografies dels espectacles, la mostra exposa part de la seva col·lecció personal de fotografies i autògrafs dels diferents artistes que han actuat al festival. Per exemple, es poden llegir les dedicatòries d’Ainhoa Arteta, Jorge Dexler i Ermonela Jaho.

Una altra de les joies de l’exposició és la selecció d’obres d’art que s’hi mostren i que formen part de la col·lecció de la família. Els organitzadors han escollit els quadres més significatius en la vida de Carmen Mateu, com el Retrat de M. Anna Victòria de Borbó, d’Alexis Simon Belle, que tenia penjat a l’habitació quan era petita; Hivern, de Ramon Casas, que tenien al saló de casa seva, i un quadre de Vicente López, que és l’últim que va comprar setmanes abans de morir.

Hereva d’una saga familiar propietària del Castell de Peralada, del segle XIV, i del seu conjunt històric-artístic -format per l’església, el convent i el claustre-, Mateu va dedicar la seva vida a mantenir les obres d’art i de col·leccionisme que va heretar, però sobretot es va dedicar a l’estudi de les peces. “Gràcies a dècades d’investigació, ara sabem moltes més coses de la col·lecció de la família”, indica el director del museu, Jaime Barrachina, que posa un exemple: “Vam descobrir que un dels quadres no era anònim, sinó del pintor renaixentista Filippino Lippi”. Finalment, l’exposició obre al públic per primera vegada el despatx del seu pare, Miquel Mateu, on es mostren alguns del vestits de Carmen Mateu, com ara el de casament.