Comèdia
Cultura 12/05/2023

"Més que de caca som de pet": l'humor escatològic que ens agrada

Judit Martín, Natza Farré i Martín Piñol debaten sobre humor i escatologia a La Llama Festa

3 min
La taula de debat sobre Humor i merda al La Llama Festa

BarcelonaTenim el caganer, tenim el tió i tenim el Patufet, un nen que surt d'un pet d'una vaca. ¿Pot ser que els catalans tinguem una fília especial per la merda? "Som l'única cultura que posa algú cagant en una cosa tan sagrada com el pessebre –aventura el guionista i escriptor Martín Piñol–. ¿O pot ser que sigui perquè els catalans hem viscut en la merda durant segles?", planteja. Per al·lusions al tema religiós, respon Judit Martín: "Desmenteixo la hipòtesi. La meva mitja família catalana ho troba molt barroer. I a mi m'incomoda", afirma l'humorista, que podem trobar al Polònia, a l'Està passant "i al jutjat de primera instància número cinc", bromeja en referència a la denúncia pel gag de la Mare de Déu del Rocío. "Un humorista sap que està fent bé la seva feina perquè tard o d'hora li arriba una demanda d'Abogados Cristianos", havia dit Kike García, ànima de La Llama juntament amb Abi Enrech, la llibreria d'humor que aquest divendres ha muntat una festa d'humor a les Cotxeres de Sants, on s'ha fet el debat d'Humor i merda.

"Jo diria que més que de caca som de pet –precisa la periodista Natza Farré–. Perquè cagar-te a sobre és trist però tirar-te un pet és graciós, per allò que te l'has de reprimir. Una cosa és humiliant i l'altra divertida", opina. "Depèn. Si no et cagues tu, és divertit. A mi em fa gràcia. Envieu-me vídeos!", demana Piñol, que té un llibre de tapa dura anomenat El gran tractat de la caca, un dels bestsellers de La Llama.

El pet, DO catalana

Natza Farré ho porta al seu terreny: "A les dones ens han prohibit parlar de moltes coses, i que una dona parli de caca està més mal vist. Per això el cervell dels homes s'ha aturat a l'època del caca-cul-pet-pipí, i continuen rient. Per això està socialment acceptat". "És científic tot el que dic!", garanteix ella. Quan el vot del públic li desmenteix la teoria, Martín Piñol li torna: "Natza, és que la meitat del públic som homes i no t'hem entès. Ens hem quedat a la caca. El pet et fa gràcia a tu perquè ets més evolucionada".

"El pet el trobo molt català", sentencia l'experta en ventositats. Fins i tot assegura que hauria de sortir en els rànquings de paraules més boniques, on solen aparèixer xiuxiuejar i llibertat. "Pet és una icona, és una paraula preciosa", continua. "Hi ha pets que són el teaser de la temporada", anuncia Piñol. "És el pet amb cua! Quina manera tan elegant de dir-ho", celebra Natza Farré.

No només la cultura tradicional està plena de referències a la merda. Avui a La Llama un dels productes supervendes són les caques de mentida. Una la tenen plantificada a l'aparador com a reclam. Hi ha un productor català que fins i tot n'exporta per tot el món. L'humor escatològic resulta que és universal i pop. "Però nosaltres parlem d'escatologia i som nets, a diferència dels anglesos, que parlen de merda i són molt porcs. Els joves feia fàstic!", diu Farré. "La tele feia pudor, llardosos!", crida Judit Martín.

La Llama, que tornarà a celebrar el seu festival d'humor el 2024, ha aprofitat la versió mini d'enguany per entregar els Premis de Comèdia de Barcelona, que, a falta del Premi Gat Perich, desaparegut el 2018, són els únics guardons de Catalunya especialitzats en comèdia. Els guanyadors han estat el còmic Cornelius de Marc Torices, la novel·la Supersaurio de Meryem El Mehdati i els podcasts de La ruïna i El nou paradigma (de Natza Farré i Judit Martín); l'humorista emergent és Vanessa Lokiu, el Gran Premi la Llama ha estat per a l'escriptor Sergi Pàmies i el monòleg Mític de Magí Garcia, aka Modgi, és el premi On Fire a iniciativa industrial. "Aquest és l’aspecte d’una persona que està on fire", ha dit Modgi des de l'escenari.

stats