La festa del llibre
Cultura 21/04/2013

La ciència avala Sant Jordi

La lectura, la passejada social i la felicitat, tres claus per viure més i millor

Salvador Macip
7 min

LeicesterSant Jordi és una de les festes més vistoses del calendari i, igual que totes les altres, és possible que tingui tants partidaris com detractors. No sol passar que les tradicions muntades al voltant d'una efemèride empenyin a consumir cultura, i aquesta hauria de ser una raó suficient per sortir al carrer i complir de bon grat amb el ritual. Però, per si de cas, us donarem uns quants motius més, tots demostrats científicament, per estimular-vos a participar en les celebracions de la diada d'aquest any.

Tothom té clar que la lectura és una activitat que exercita les neurones i, per tant, és molt recomanable des del punt de vista de la salut. A banda del plaer que proporcionen, els bons llibres estimulen la imaginació, instrueixen, entretenen i fan pensar. Però, a més, des de fa poc se sap que també poden influir d'una manera directa en com es desenvolupa el cervell dels nens. Un article presentat l'octubre del 2012, dirigit per Martha Farah de la Universitat de Pennsilvània, apuntava que hi ha una època determinada del creixement en què el cervell és molt sensible a la influència dels factors de l'entorn, en especial els llibres.

L'equip de la doctora Farah va seguir durant prop de 20 anys, des del naixement fins passada l'adolescència, un grup de 64 nens d'entorns socials pobres. A més d'enregistrar el nombre de llibres i joguines que tenien a casa i quina mena de suport emocional els donaven els pares, van estudiar els seus cervells amb tècniques de ressonància magnètica. Això els va permetre tenir imatges de com es desenvolupaven físicament al llarg dels anys. Van acabar deduint que la quantitat d'estímuls que rep un nen a casa quan té quatre anys determina el gruix de certes regions del còrtex cerebral quan és adolescent. Com és d'esperar, aquesta diferència de la composició del cervell influeix en la intel·ligència, augmentant per exemple les habilitats visuals complexes. Curiosament, aquest efecte s'havia perdut als vuit anys, cosa que indica que durant els primers anys de vida és quan més es pot contribuir a l'evolució de la ment dels nanos.

Aquest treball demostra que un entorn ric durant la infantesa fa que madurem adequadament, i això no només és atribuïble a la quantitat de llibres que un té al voltant, sinó a la suma de tots els factors. Però també suggereix que fomentar la lectura des de ben aviat té un impacte no tan sols cultural sinó també físic i que és una bona arma per assegurar que el nen té el suport que necessita durant una etapa clau del seu creixement. No està malament aprofitar l'excusa de Sant Jordi per assegurar-nos que els petits de la casa disposen d'estímuls en forma d'imatges, paraules i històries. Compartir aquests moments de lectura amb ells no tan sols proporciona una recompensa immediata en forma de diversió, també pot tenir efectes mesurables a llarg termini.

A ple sol

Si tenim una mica de sort i el temps acompanya, Sant Jordi també és un bon moment per carregar les reserves de vitamina D. A diferència de la majoria de les altres vitamines, que s'obtenen bàsicament del menjar, la D és una de les poques que el nostre cos pot fabricar (només un 10% prové de la dieta). Per fer-ho, però, necessita els raigs ultraviolats del sol, que activen un precursor de la vitamina que hi ha a la pell. Així doncs, un passeig sota el cel clar de primavera mentre remenem llibres a les parades pot ajudar-nos a mantenir uns nivells saludables de vitamina D sense els riscos de cremades i insolacions més típics de l'estiu.

Per què és tan important per a la salut? Tot i que la vitamina D no es va descriure fins al 1922, els efectes terapèutics dels raigs ultraviolats es coneixien des de feia temps. Per exemple, la tuberculosi es tractava amb banys de sol abans que es descobrissin els antibiòtics que la curen. Dècades després es va veure que això funcionava perquè la vitamina D mata el bacteri responsable de la tuberculosi. També sabem que la vitamina D és important per als ossos, perquè ajuda a absorbir el calci que necessiten per estar forts.

A més d'això, darrerament han aparegut una sèrie estudis que indiquen que aquesta vitamina podria ajudar-nos a prevenir malalties com algunes infeccions (sobretot refredats), l'asma, la diabetis i fins i tot problemes cardíacs i el càncer. No tothom està d'acord que una dosi extra sigui tan protectora com diuen alguns perquè encara hi ha resultats contradictoris, però sí que sembla que un dèficit sever pot perjudicar en més d'un sentit. Per això als països nòrdics, on toca poc el sol, els governs han començat a recomanar prendre suplements, sobretot a les persones de pell més fosca (la melanina que ens dóna color redueix també els raigs que absorbim). A casa nostra, on tenim dosis generoses de sol mediterrani, el dèficit no és un problema tan important, però recordem que estem deixant enrere els mesos d'hivern, durant els quals hem estat més tancats a casa, i els nivells de vitamina D probablement deuen estar al mínim.

Actualment s'estan duent a terme assaigs clínics massius en diversos països per confirmar aquests treballs preliminars sobre l'impacte de la vitamina D en la prevenció de malalties. La majoria acabaran entre el 2017 i el 2020, així que al llarg dels pròxims anys sabrem si prendre'n és recomanable per a tothom o els afortunats que viuen on fa bon temps ja en tenen prou sortint al carrer. De moment, Sant Jordi ens dóna l'oportunitat d'inaugurar oficialment la temporada de primavera i passar-nos el dia comprant a l'aire lliure, cosa que a les ciutats no és gaire habitual. La pujada dels nivells de vitamina D és un extra.

No oblidem les altres neurones

Sant Jordi és també el nostre dia dels enamorats, una tradició que va començar mig segle abans que s'instaurés el Dia del Llibre. Regalar roses està bé, però hi ha motius biològics per recomanar altres activitats romàntiques. Als humans ens agraden les carícies, una preferència que compartim amb els animals socials, com els micos, els gossos i els gats. A principis d'aquest any, es va descobrir que la raó és l'existència d'un tipus de neurona especial a la pell que només s'encarrega de respondre a les carícies i transmetre al cervell un estímul de plaer.

Els experiments els va fer el grup del doctor David Anderson, al California Institute of Technology, fent servir ratolins manipulats genèticament per poder veure com se'ls activaven les neurones. Així és com van trobar que unes s'encenien només després d'una carícia. A més, van donar als ratolins un fàrmac que estimulava específicament aquestes neurones i van notar que en demanaven més: simular carícies els provocava un estat de benestar artificial. Això demostra que hi ha un motiu biològic que ens empeny a buscar aquest tipus de contacte físic amb els de la nostra espècie. Com que de moment no tenim cap pastilla com la que van prendre els ratolins, una bona manera d'acabar el Sant Jordi podria ser tornar a casa carregats de llibres, vitamina D i la rosa, i asseure'ns al sofà amb les nostres parelles per activar una mica aquestes neurones tan especials.

A la recerca de la felicitat

Sigui quin sigui el vessant que més ens interessi de Sant Jordi (la cultural, la romàntica o la de la festa comunitària a l'aire lliure), segurament participar-hi ens farà més feliços. I això també és important. Aristòtil ja va dir que la felicitat és l'objectiu que la majoria de la gent persegueix a la vida. Ara sabem que, a més, té un efecte sobre la salut. Un treball dels psicòlegs Dieter i Chan arribava fa uns anys a la conclusió que la gent que diu que és feliç viu un 14% més que la que se sent desgraciada.

Un estudi del 2008, encapçalat pel doctor Ruut Veenhoven de la Universitat de Rotterdam, quantificava aquesta diferència: entre 7,5 i 10 anys extres per als que estan satisfets. Cal aprofitar les possibilitats que ens ofereix la diada de Sant Jordi per ser feliços i fer salut. Si tenim sort, a més de gaudir potser allargarem una mica la nostra esperança de vida.

stats