Cinc exposicions per descobrir Viladomat, el pintor del 1714

BarcelonaEl pintor Antoni Viladomat (1678-1755) va pledejar en dues ocasions contra el Col·legi de Pintors de Barcelona per no haver-s’hi d’integrar i poder exercir per lliure. Precisament el fet de no estar col·legiat el va excusar d’haver de defensar Barcelona durant la Guerra de Successió. Joan Gallart, en canvi, l’artista més emblemàtic de la Barcelona de la primera dècada del segle XVIII, va morir durant el setge de Barcelona. Després de la contesa, Viladomat li va agafar el relleu i ha arribat als nostres dies considerat l’artista més rellevant del Barroc català i de la primera meitat del segle XVIII. “Va ser un pintor molt heterogeni”, va explicar ahir Francesc Miralpeix, el comissari de les cinc exposicions que es dedicaran al pintor al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu d’Art de Girona, al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, al Museu de Mataró i al museu-arxiu de la mateixa localitat dediquen al pintor. Les mostres estan incloses dins les commemoracions del Tricentenari. La inauguració oficial se celebrarà a Girona dissabte al matí i comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas.

A més de pintura religiosa, la més sol·licitada pels clients de l’època, Viladomat també va cultivar la pintura de gènere per a la burgesia -com les al·legories de les estacions conservades al MNAC-, el retrat -com el del canonge Jeroni Enveja, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi- i la natura morta. “Va ser hàbil en gairebé tots els registres”, va dir Miralpeix. Entre les obres més curioses que s’exposaran hi ha, a Girona, l’autoretrat que es va trobar recentment a les reserves del MNAC. A Lleida sortiran a la llum una Santa Quitèria davant la ciutat de Lleida que mostra una vista inèdita de la ciutat al segle XVIII i dues teles que sortiran excepcionalment del monestir de les monges carmelites del Sagrat Cor de Jesús de la Caparrella: Aparició de Crist a santa Teresa i Jesús troba la seva mare. En total, les cinc mostres inclouran un centenar d’obres, un terç dels 320 dibuixos i pintures que li atribueix el comissari, autor d’una tesi doctoral sobre el pintor. Prop de la meitat són inèdites i es té notícia que Viladomat en va pintar uns quants centenars més.

Tot i que s’han perdut nombrosos cicles religiosos del pintor, com el que va guarnir l’església dels pares jesuïtes de Barcelona, Viladomat és un dels artistes del segle XVIII del sud d’Europa de qui es conserven més obres. Crida l’atenció l’èxit que van tenir algunes de les seves composicions: l’artista i els deixebles del seu taller van fer una rèplica de dimensions més reduïdes de les pintures de l’antic convent de Sant Francesc de Barcelona arran de la fama que van assolir per al convent del mateix orde a Berga. De l’ Aparició de Crist a sant Ignasi a Roma també se’n coneixen un esbós i tres versions pràcticament iguals. Coincidint amb la culminació de les exposicions, s’ha publicat el primer catàleg raonat de la seva obra.

Francesc Miralpeix va definir Viladomat com un “artesà diferent” respecte als del seu temps i va afirmar que “va fer de frontissa” entre la tradició anterior i l’art del seu temps. Un dels aspectes innovadors de la seva trajectòria va ser la importància que va donar al dibuix. D’una banda, “es té constància que va ser un dels primers artistes que va ensenyar dibuix, no només als seus deixebles sinó a altres artesans com vitrallers i orfebres”, va explicar Miralpeix. De l’altra, “Viladomat va ser reconegut per l’acadèmia pel seu talent i això el va salvar de la purga que els acadèmics van fer dels gremis i de l’art del Barroc”, va subratllar l’expert. Al seu temps, el prestigi de Viladomat es va estendre arreu de la Península, i el pintor Anton Raphael Mengs va dir arran del seu cicle de sant Francesc que era el millor pintor d’Espanya del moment.