CINEMA

El cinema que veurem en un 2021 ple d'incertesa

Els 'blockbusters' endarrerits, un doblet de Tom Cruise, autors veterans i les apostes de Netflix

Si una lliçó ens deixa el 2020 és que no ens hem de refiar de les dates d'estrena de les pel·lícules. Fins que no s'acabi la pandèmia, és arriscat assegurar al cent per cent quan i com s'estrenarà una pel·lícula . Tanmateix, després d'endarrerir un any les premières, molts títols ja no es poden permetre més retards: més que un altre any de sequera, el més probable és que el 2021 sigui any d'abundància, amb una possible tardor de col·lapse i saturació de grans estrenes que ja els anirà bé a unes sales necessitades de títols que facin sortir de casa els espectadors.

Els 'blockbusters' esperen el seu moment

Les grans franquícies i els superherois arribaran sobretot a partir del maig

Després del campi qui pugui del calendari d'estrenes del 2020, la graella de sortida dels blockbusters del 2021 se situa, ara per ara, al 2 d'abril, en què s'ha d'estrenar el nou Bond ( Sin tiempo para morir), tot i que, veient el ritme de vacunació, no està fora de lloc apostar pel maig com han fet Fast & Furious 9, Godzilla vs Kong i el primer dels quatre títols de Marvel del 2021, Black Widow, amb Scarlett Johansson. La collita de Marvel la completen Sang-Chi, The Eternals i un nou Spiderman de Tom Holland amb cameos dels anteriors Spidermans Tobey McGuire i Andrew Garfield, així com de Kirsten Dunst i Emma Stone. L'univers aràcnid de Sony s'ampliarà amb el vampir Morbius i una nova entrega del Venom de Tom Hardy. Warner, per la seva banda, reinventarà Esquadró Suïcida amb el James Gunn de Guardians de la Galàxia. L'any que ve serà també el del doblet de Tom Cruise (un nou Top Gun al juny i Missió Impossible 7 al novembre), de la quarta entrega de Matrix i de l'esperada adaptació de Dune. Tampoc faltarà animació: Disney mira cap a l'Àsia amb Raya y el último dragón i Pixar a Itàlia amb Luca, sobre l'amistat entre un nen i una criatura marina.

A la caça de l'Oscar

La preqüela d''Els Soprano' i nous films de Ridley Scott, Spielberg i Eastwood

El 2021 podria ser l'any de Ridley Scott, que ha d'estrenar dos títols carregats d'estrelles. Gucci no serà un biopic del dissenyador sinó la història de com Patrizia Reggiani va planejar l'assassinat del seu marit, net de Guccio Gucci. Els protagonistes són Lady Gaga i Adam Driver, que també apareix a l'altre film de Scott, The last duel, drama històric que reunirà de nou Ben Affleck i Mat Damon. L'incombustible Clint Eastwood ja ha rodat com a director i actor la road movie Cry Macho i Bradley Cooper també dirigeix i protagonitza Maestro, sobre el compositor i director d'orquestra Leonard Bernstein, que coincidirà als cinemes amb el West Side Story de Steven Spielberg i En un barrio de Nueva York, de Lin Manuel-Miranda adaptant el seu propi musical. Més música: la dels Beatles al documental de Peter Jackson Get back i la d'Aretha Franklin al biopic Respect, amb Jennifer Hudson. Brad Pitt és un dels protagonistes de Babylon, retrat del Hollywood clàssic dirigit per Damien Chazelle. I descobrirem els orígens de Tony Soprano a The many saints of Newark, preqüela d' Els Soprano amb l'actor protagonista més lògic: Toni Gandolfini, fill de James Gandolfini.

Les plataformes marquen el pas

Netflix ja funciona com una 'major' més de Hollywood

Guanyi o no l'Oscar per Mank, Netflix ja funciona com una potència del cinema i el 2021 té un calendari d'estrenes que passaria pel de qualsevol major de Hollywood: una gran producció pensada per exhibir la nòmina d'estrelles ( Don't look up, amb Leo DiCaprio, Jennifer Lawrence, Timothée Chalamet, Meryl Streep, Ariana Grande i Cate Blanchett, entre d'altres), el Pinotxo en stop motion de Guillermo del Toro, el retorn al terror zombi de Zack Snyder amb Army of the dead, el thriller oscaritzable The woman in the window, amb Amy Adams, i el biopic de Marilyn Monroe Blonde, amb Ana de Armas. La quota autoral és la cinta d'animació rotoscopiada de Richard Linklater Apollo 10 1/2 (en la línia d' A scanner darkly) i la d'animació infantil la primera col·laboració entre Netflix i l'estudi Aardman: Chicken Run 2. Però hi ha vida més enllà de Netflix: 33 anys després, Amazon estrenarà una seqüela d' El príncep de Zamunda amb un Eddie Murphy en plena forma i el drama de Regina King One night in Miami. HBO Max repescarà en forma de minisèrie el muntatge de Zack Snyder de La Lliga de la Justícia que els fans reclamaven amb insistència i Apple TV prepara Killers of the flower moon, que reuneix una tripleta d'asos: Martin Scorsese, Robert De Niro i Leonardo DiCaprio.

El cinema d'autor resisteix

Paul Verhoeven, Leos Carax, Wes Anderson i Nanni Moretti estrenaran pel·lícules

Una de les produccions indies que plantarà cara a Mank als Oscars serà Nomadland, de Chloé Zhao, que ja va ser premiada a Venècia i té en l'actuació de Frances McDormand el seu gran actiu. Si a l'estiu se celebra el Festival de Canes veurem finalment el nou treball de Wes Anderson (la comèdia periodística La crónica francesa), el musical de Leos Carax amb Adam Driver i Marion Cotillard ( Annette) i la Benedetta de Paul Verhoeven, sobre els plecs eròtics i perversos de la vida d'una monja del segle XVII. També es presentaran la visió sobre Jesucrist de Terrence Malick ( The last planet), la col·laboració entre Apichatpong Weerasethakul i Tilda Swinton, les ja vistes i premiades a festivals Otra ronda de Thomas Vinterberg i First Cow de Kelly Reichardt, el retorn de Nanni Moretti adaptant la novel·la Tres pisos de l'israelià Eskhol Nevo i la metacinèfila Bergman's Island, un passeig de Mia Hansen-Love a l'illa de Färo amb Mia Wakikowska, Tim Roth i, alerta, el crític de cinema i còmic Jordi Costa.

Un any de transició per al cinema espanyol i català

Nous treballs de Jaume Balagueró, Agustí Villaronga i Jaume Collet-Serra

L'aturada dels rodatges de la primavera es començarà a notar en la producció del 2021 de cinema espanyol i català. Tot i així, aviat s'estrenaran films enllestits abans del confinament com l'última inauguració de Sitges, Malnazidos, ambientada en una Guerra Civil plena de zombis i nazis, o el thriller Way down, en el qual Jaume Balagueró escenifica l'intent de robar el Banc d'Espanya mentre Espanya jugava la final del Mundial de futbol. El cinema social serà protagonista amb un nou treball de Fernando León amb Javier Bardem i la pel·lícula sobre els orígens d'Open Arms Mediterráneo, amb Eduard Fernández i Dani Rovira, que també es podrà veure al Jungle Cruise dirigit per Jaume Collet-Serra amb Dwayne Johnson de protagonista, que s'inspira en una popular atracció de Disney. Paco Plaza estrenarà el thriller de terror amb guió de Carlos Vermut La abuela, Agustí Villaronga l'adaptació d'Alessandro Baricco El ventre del mar, i Daniel Monzón Las leyes de la frontera de Javier Cercas. Un paisatge cinematogràfic molt masculí que trencaran la comèdia de Neus Ballús Sis dies corrents i el debut en el llarg de Clara Roquet: Llibertat. A més, tres rodatges conviden a disparar les expectatives: la segona pel·lícula de Carla Simón, Alcarràs, l'adaptació del Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin a càrrec d'Almodóvar i la pel·lícula que dirigirà Isaki Lacuesta sobre els atemptats gihadistes a la sala Bataclan.

La incògnita dels festivals i els premis

L'evolució de la pandèmia determinarà quins festivals es podran celebrar el 2021 i quins no. De moment, la Berlinale ja ha anunciat que es dividirà en dos esdeveniments: al febrer un festival no presencial per a la indústria i a l'estiu projeccions de les pel·lícules premiades per un jurat. El format híbrid pot empènyer moltes pel·lícules cap a un Canes que es mourà a l'estiu, potser a tocar de les dates de Venècia. Festivals mitjans com el D'A o el DocsBarcelona treballen amb la idea de celebrar una edició presencial però reservant-se la carta d'endarrerir les dates o tornar a fer una edició online. I encara més incerta que la situació dels festivals és la de les cerimònies de premis, que es concentren en els primers mesos de l'any, excepte els Oscars, endarrerits a l'abril. L'acadèmia catalana i l'espanyola preparen gales presencials i amb públic però l'amenaça de les restriccions fa que no sigui inconcebible imaginar uns Gaudí o uns Goya virtuals i sense públic.