La solució més efectiva (i salvatge) de trobar feina estant a l'atur

Però quina mena de pel·lícula és exactament No hay otra opción? Una comèdia retorçada? Un thriller estrafolari? Cinema social malgirbat? Si sospites que totes aquestes tres respostes formulades com a pregunta poden ser certes alhora, l'has encertat. El nou film de Park Chan-wook és un artefacte cinematogràfic relliscós que es resisteix a ser contemplat d'una única manera. I que estimulant i singular que és aquest tornassol entre gèneres! Hi ha més trets diferencials que expliquen l'excepcionalitat: 1) té molt mala bava (cinema contra l'"Ara que no s'ofegui ningú"). I 2) formalment és enlluernadora. Chan-wook ha entrat en una etapa barroca, experimentadora i desacomplexada en què li agrada enjogassar-se amb allò que explica en imatges.

La història que planteja de manera punyent l'autor d'Old boy ja ens l'havia explicat amb menys poca vergonya Costa-Gavras el 2006 a Arcadia, que adaptava la mateixa novel·la, The ax, de Donald E. Westlake: un treballador d'una empresa de paper amb una vida confortable es veu de sobte acomiadat perquè, segons la companyia, no hi ha més remei. Desesperat després d'un any a l'atur, decideix pelar excompanys i altres candidats a un lloc de treball en la mateixa empresa perquè, segons el seu punt de vista, tampoc no hi ha més remei. Un relat exagerat i esbojarrat sobre la vida estable com a animal mitològic, la prescindibilitat de qualsevol treballador i la banalitat del mal en les decisions (corporatives i individuals) dins del sistema capitalista.