El Robin Hood dels denunciants de secrets empresarials

De vegades, als que veiem moltes pel·lícules per obligacions professionals potser ens aniria bé no haver vist tantes pel·lícules. Això que pot semblar un embarbussament, una contradicció o una pedra contra la pròpia teulada es fa palès davant de films com Relay, que no és pas una mala pel·lícula, però que requereix uns ulls innocents per gaudir-la en plenitud. Si has vist abans i recordes Michael Clayton, aquest retrat que fa Relay d’un món corporatiu fred i alhora fastigós que gestiona amb discreció intimidatòria els problemes empresarials interns que poden derivar en una crisi reputacional et semblarà poc original.

Si també tens present la sèrie Mr. Robot, sobre un hacker justicier tirant a antisocial, el personatge de Riz Ahmed, un negociador sempre al costat de les víctimes que s’amaga darrere d’un complex sistema de comunicacions, no diries mai que és tan misteriós o fascinant (i en part ho és, sí, però ho seria més si l’haguessin mantingut en absolut silenci tot el metratge, no només la primera meitat). I si carregues a l’esquena una motxilla amb no sé quantes trames d’espionatge i thrillers conspiranoics vistos, és probable que al quart d’hora et facis espòilers a tu mateix i vegis a venir quins seran els girs de guió, i fins i tot com acabarà tot l’entrellat. A Relay espurnegen algunes bones idees (narratives, visuals, temàtiques…), d'acord, però plouen sobre mullat.