Tots som Fatima Daas, tots som de barri perifèric

Que difícil és exterioritzar certs sentiments i pensaments íntims. I que difícil és també traslladar a la pantalla aquests processos interiors. No s'hi val només a treure de tant en tant un personatge assegut al llit d'un dormitori mirant per la finestra amb cara d'interrogant. Perquè unes imatges ressonin en els espectadors que les estan mirant (i les de La hija pequeña han estat tot un fenomen a França, on han monopolitzat converses més enllà dels cercles cinèfils) han de retratar fragments d'una vida on tothom se senti representat. És el cas de les de Fatima Daas, la protagonista i autora del llibre en què es basa aquest film?

La més petita de les tres germanes d'una família francoalgeriana que viu a la banlieue de París és un personatge en continu procés de reconstrucció i debat intern. Musulmana practicant, estudia a la universitat, juga a futbol, viatja en transport públic i a casa seva no saben que és lesbiana. És una noia del seu temps, del nostre temps. Però aquest present fricciona amb la identitat que per a ella reclama la seva família, la seva cultura i la seva religió. Film impressionista sobre els dubtes existencials clàssics de l'adolescència tardana, La hija pequeña és similar a La vida de l'Adèle d'Abdellatif Kechiche (Hafsia Herzi apareixia com a actriu a Cuscús, del mateix director), potser no tan colpidora. Però sí que és molt bon exemple sobre les decisions complicades que qualsevol persona ha de prendre posant en la balança el dictat del grup i la voluntat individual.