La família amb més Oscars de Catalunya

Luis de Val és el distribuïdor a Espanya de ‘Tot a la vegada a tot arreu’, i el seu pare va distribuir ‘Crash’, l’Oscar del 2006

4 min
Luis de Val, distribuïdor de 'Tot a la vegada a tot arreu'.

BarcelonaEls Oscars no només donen prestigi a qui els guanya, sinó també a l’estudi de Hollywood que produeix la pel·lícula guanyadora i, de retruc, a les empreses internacionals que la distribueixen, tot i que sovint són filials de les majors. Rarament el distribuïdor de la triomfadora dels Oscars és una empresa independent: va passar el 2020 amb Paràsits, distribuït per La Aventura Audiovisual, i enguany també amb Tot a la vegada a tot arreu, que distribueix YouPlanet, l’empresa de Luis de Val, a qui la nit dels Oscars va enxampar al Festival de Màlaga, envoltat d’amics i col·legues que celebraven amb ell els premis que anava guanyant la pel·lícula.

Curiosament, no és la primera gran nit dels Oscars per a De Val. El 2006 ja va celebrar com a seu el triomf del Crash de Paul Haggis, que el seu pare (Luis de Val, mort el 2016) distribuïa a través de la seva empresa Manga Films. "Ell ja havia acariciat l’Oscar amb Gangs of New York, i després va guanyar cinc Oscars amb Traffic, però no el de millor pel·lícula –recorda–. Aquella nit tot apuntava a Brokeback mountain, sobretot després de l’Oscar al millor director a Ang Lee, però Crash va donar la sorpresa. Va ser una de les nits més boniques de la meva vida, i el moment més feliç de la seva carrera".

La matinada de dilluns, quan Tot a la vegada a tot arreu va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula, De Val va pensar en el seu pare i va plorar. "El vaig sentir molt a prop –diu, encara emocionat–. Ell havia començat als 80 venent cintes VHS de Bud Spencer i Terence Hill i després va fer molt manga, però era molt mitòman de Hollywood i el seu somni era tenir una pel·lícula que guanyés l’Oscar. I crec que li hauria fet il·lusió tornar a viure amb mi una nit així". Amb qui sí que va poder compartir l’èxit va ser amb l’altre avi dels seus fills grans, el productor i distribuïdor Julio Fernández, que als anys 90 i 2000 va convertir Filmax en l’empresa de referència de l’audiovisual català. "El meu sogre es va emocionar molt, perquè ell també va guanyar l’Oscar amb Slumdog millionaire i Million dollar baby –explica De Val–. Som col·leccionistes d’Oscars. Quatre Oscars en 20 anys!"

Un èxit inesperat

Quan De Val va comprar Tot a la vegada a tot arreu no s’imaginava ni per un segon que la pel·lícula tingués opcions de guanyar l’Oscar. De fet, era la primera pel·lícula que YouPlanet adquiria per distribuir en solitari, amb el suport de Movistar, i van haver d’organitzar una divisió de cinema en sales a correcuita per estrenar al juny. "Un mes després sortia en digital als Estats Units i no hem d’oblidar que Espanya és un dels països on es pirateja més", justifica De Val. La pel·lícula va recaptar uns 600.000 euros, resultat per sota de les expectatives que segurament creixerà quan aquest divendres l’efecte Oscars multipliqui el nombre de sales que exhibeixen el film. "Aquest dimarts, estant només a 20 sales, ja va ser la quarta de la taquilla", presumeix De Val.

Tot i distribuir la triomfadora dels Oscars i ser fill d’un distribuïdor, els primers passos de De Val al cinema van ser com a productor. "L’ombra del meu pare era molt gran i veia que sempre ens estarien comparant, així que li vaig dir que volia produir i ell em va dir que d’acord, però barat, i em va donar 100.000 euros". El resultat va ser FBI: Frikis Buscan Incordiar, una pel·lícula amb el discutible interès de mostrar Javier Cardenas i la seva troupe de personatges televisius (Carmen de Mairena, Pozí, etc.) fent bromes de mal gust a altres personatges televisius com Paco Porras o Josmar. "Tothom té un passat, i jo puc dir que vaig començar des de molt avall –reconeix De Val amb mig somriure–. Però, mira, és la pel·lícula més rendible que he fet en la vida: va fer milió i mig de taquilla, va tenir subvenció de l’ICAA i vam vendre 300.000 DVDs".

Tràiler de 'FBI: Frikis Buscan Incordiar'

Més endavant van arribar produccions més convencionals com Yo soy la Juani ("Bigas Luna va ser el meu pare cinematogràfic", diu), El truco del manco o Katmandú, el rodatge al Nepal de la qual va abandonar per veure els Barça-Madrid de l’època de Guardiola i Mourinho. "És que soc molt culer, no me’ls podia perdre. Però Verónica Echegui encara no m’ha perdonat. I em sap greu", confessa.

L'arribada dels 'influencers'

Quan els bancs van tancar l’aixeta a les productores arran de la crisi del 2010, De Val va abandonar "quasi arruïnat" la producció i va començar a distribuir pel·lícules amb el seu pare. Una era la comèdia francesa Babysitting, i a De Val se li va ocórrer fitxar un youtuber, AuronPlay, per doblar un personatge que tenia dues frases. "Vam posar una de les frases al tràiler i ell va desafiar els seus seguidors a endevinar quin personatge feia. De sobte el tràiler tenia 500.000 visionats", explica. Abans de l’estrena van fer una projecció gratuïta als Cinemes Girona per als 300 primers seguidors d’AuronPlay que apareguessin, i es van presentar 4.000 persones que van tallar el carrer fins que va aparèixer la Guàrdia Urbana a posar ordre.

"El 2014 tothom deia que els joves no volien consumir cultura ni televisió, que eren una generació perduda per a les marques, però em vaig adonar que AuronPlay i els youtubers eren la nova MTV, el nou canal per arribar als joves", explica De Val, que el 2015 va fundar YouPlanet, una empresa de representació de youtubers i influencers que té 140 treballadors i una seu impressionant al 22@. El cinema és només una petita part de l’empresa, però això podria canviar amb l’empenta dels Oscars. "Al Festival de Berlín vam comprar Io Capitano, de Matteo Garrone, que estic convençut que serà una de les pel·lícules de l’any", assegura.

El ‘Bocadillo’ que es va cruspir Sitges

Luis de Val va ser el productor d’una de les pel·lícules que més soroll ha fet al Festival de Sitges en els últims anys: Bocadillo, l’esquetx en bucle que el youtuber Wismichu va presentar al festival com una pel·lícula més. "Wismichu volia trolejar els seus fans i fer-los creure que havia rodat una pel·lícula, però jo li vaig dir que ningú s’ho creuria si no s’estrenava en un festival", explica De Val, que va trucar ell mateix a Ángel Sala, director de Sitges. "No li vaig explicar gran cosa de la pel·lícula, només que era un experiment d’un influencer –recorda–. I ell em va dir, «Però és una pel·lícula per projectar al Melià?», i jo li vaig dir que no, que era més del Retiro, i que no calia posar-la en cap secció, que seria una mena d’esdeveniment. El problema és que la trolejada se’ns en va anar una mica de les mans. Si algun dia torno a Sitges amb una pel·lícula meva, el primer que faré serà demanar disculpes al públic, per si queda algú que se senti ofès encara".

stats