Els 25 millors films del 2016

01

‘ELLE’

Paul Verhoeven

Quant de mèrit té en el film de l’any la direcció de Verhoeven i quant la interpretació d’Huppert? No val la pena trencar-se la closca: la genialitat d’ Elle s’alimenta tant de l’esplendorosa solvència de l’actriu com de la perversa i sinuosa mirada del director, que torna a explorar la misteriosa naturalesa del plaer a través d’una història -adaptació d’una novel·la del francès Philippe Djian- que arrenca amb una brutal violació que sembla extreta d’un tortuós drama de Haneke i, tanmateix, esdevé una negríssima comèdia de costums, una recargolada sàtira burgesa plena de violència i ambigüitat moral que hauria complagut el mateix Buñuel. Verhoeven es remulla en l’aigua tèrbola del desig amb desinhibició, canviant de to a la velocitat de la llum i estabornint l’espectador a cop d’atreviment i intel·ligència.

02

‘ELS ODIOSOS VUIT’

Quentin Tarantino

Què seria del cinema dels últims 25 anys sense Tarantino, algú capaç de donar un cop de puny sobre la taula i ressuscitar alhora el western i un format analògic abandonat fa mig segle? Els odiosos vuit és un retorn al cinema claustrofòbic de Reservoir dogs i, alhora, la pel·lícula més política del director, amb una lectura d’allò més subversiva de la història del conflicte racial als Estats Units. El film ho té tot: llargs diàlegs d’enginy diabòlic, personatges que supuren carisma i una trama que incorpora al western la intriga dels relats d’Agatha Christie. Són tres hores majestuoses que passen volant i que tenen la millor seqüència d’obertura de l’any, sobretot gràcies a la partitura d’Ennio Morricone.

03

‘CAROL’

Todd Haynes

Carol, la novel·la de Patricia Highsmith, es va publicar el 1952 amb pseudònim per por a la reacció davant una història d’amor entre dues dones amb final feliç. Aquesta adaptació, per força, ja no pot ser transgressora, però sí una peça d’orfebreria melodramàtica amb una interpretació insultantment perfecta de Cate Blanchett. La direcció diàfana de Haynes defuig el sentimentalisme i embolcalla el joc d’aparences de les protagonistes amb la bellesa boirosa del Nova York dels 50. El resultat és un ballet de suggerències en què mana el detall i la insinuació i que coreografia l’amor de les dues protagonistes tot donant forma a una simfonia de cambra dedicada a la passió prohibida.

04

‘PATERSON’

Jim Jarmusch

Un conductor d’autobús (Adam Driver), la seva peculiar nòvia i la ciutat de Paterson. Jarmusch necessita ben poc per compondre un elogi a la poesia que no emana de la tragèdia i l’èxtasi sinó d’una mirada capaç d’extreure la bellesa d’una simple capsa de mistos.

05

‘ARA SÍ, ABANS NO’

Hong Sang-Soo

Una història en dues versions. El coreà Hong Sang-soo planteja un elaborat joc de variacions sobre un relat d’aparent senzillesa i rerefons complex. Una filigrana narrativa que reflexiona sobre la capritxosa naturalesa de l’amor i l’atzar.

06

‘ESTIU A BROOKLYN’

Ira Sachs

Una pel·lícula petita d’un director enorme. Amb el cinema de Yasuhiro Ozu com a guia d’estil, Ira Sachs filma la vida quotidiana a Nova York i els drames quotidians d’una família de classe mitjana amb extraordinària sensibilitat.

07

‘EL PORVENIR’

Mia Hansen-Love

Isabelle Huppert es veu forçada a reinventar la seva vida en perdre la feina i el marit de cop. Hansen-Love condueix amb precisió i subtilesa aquesta història de supervivència personal pels tortuosos laberints del pas del temps.

08

‘CAVALL DINERS’

Pedro Costa

El retorn del cineasta portuguès al bari de Fontainhas i a la figura de l’immigrant capverdià Ventura passa revista als estralls de la crisi i el temps en els més humils amb una poètica onírica però no exempta de discurs polític.

09

‘LA MORT DE LLUÍS XIV’

Albert Serra

Peça de cambra tenebrosa i bella, el film de Serra observa els últims dies del Rei Sol com un teatre cortesà que escenifica l’autòpsia d’un regnat a través de la crònica mortuòria d’un home. Una lliçó d’història i, sobretot, de cinema.

10

‘EL FILL DE SAUL’

Lázlo Nemes

En el seu acostament a l’Holocaust, Nemes es concentra en un individu: un sonderkommando d’Auschwitz amb la quixotesca missió d’enterrar el seu fill. Commovedora i brutal, és el debut més impressionant de l’any.

11

‘THE NEON DEMON’

Nicolas Winding Refn

Conte de fades pervers sobre el modern culte a la imatge que protagonitzen unes nimfes amb aparença de top models a la recerca de la bellesa eterna. Winding Refn filma un aquelarre estètic en clau de terror amb un estil progressivament subjugador i abstracte.

12

‘SUNSET SONG’

Terence Davies

El gran mestre del cinema anglès modern adapta un clàssic de la literatura escocesa. El resultat és un petit miracle: un fresc familiar ple de música, rialles i llàgrimes... una cançó agredolça arrelada a la terra i els seus fruits.

13

‘ZOOTRÒPOLIS’

Byron Howard i Rich Moore

Byron Howard i Rich Moore¿Quant feia que un film de Disney amb animals antropomòrfics no entusiasmava crítica i públic? Zootròpolis és imaginativa, trepidant, intel·ligent i si no és la comèdia de l’any com a mínim té en el dels peresosos el millor gag.

14

‘EL CONTE DE LA PRINCESA KAGUYA’

‘EL Isao Takahata

Isao TakahataAls 77 anys, el director de La tomba de les lluernes entregava el seu testament fílmic amb aquest preciós conte tradicional japonès sobre la innocència perduda i el poder de la naturalesa per trencar les cadenes socials. Màgia animada amb un traç viu, inacabat i meravellós.

15

‘HISTÒRIA D’UNA PASSIÓ’

Terence Davies

Davies fa el doblet amb un biopic sobre Emily Dickinson que, amb continguda expressivitat, il·lumina el turment d’una dona condemnada a l’obscuritat per una societat que no estava preparada per reconèixer el talent femení.

16

‘KUBO I LES DUES CORDES MÀGIQUES’

‘KUBO Travis Knight

Travis KnightUna altra joia de la productora d’animació en stop-motion Laika: un conte fantàstic d’imaginari oriental que invoca l’esperit de Miyazaki i Kurosawa i planta cara a Disney i Pixar amb emoció i una gran exhibició d’inventiva visual.

17

‘LA VENJANÇA D’UNA DONA’

Rita Azevedo Gomes

En aquesta obra mestra del cinema portuguès, un dandi puja a l’habitació d’una prostituta. Però quan ella comença a explicar la seva història, l’eròtica dóna pas al dolor, amagat en les bambolines d’una posada en escena d’eco teatral.

18

‘TOTS VOLEM ALGUNA COSA’

Richard Linklater

El director de Boyhood és el gran retratista de la incertesa i les infinites possibilitats de la joventut. Crònica del primer cap de setmana a la universitat, la seqüela espiritual de Dazed and confused desprèn la joia exultant d’estar viu.

19

‘CEMETERY OF SPLENDOUR’

Apichatpong Weerasethakul

Una escola transformada en hospital de soldats narcolèptics, déus que s’asseuen a menjar amb els mortals, tombes de reis que lluiten després de morts... L’univers oníric i quotidià del tailandès segueix fascinant i evocant a través del fantàstic les misèries del seu país.

20

‘TRES RECORDS DE LA MEVA JOVENTUT’

Arnaud Desplechin

Arnaud DesplechinEl primer amor, proclama Paul Dedalus, alter ego de Desplechin, s’estima més que la vida. I amb aquest ímpetu el film vagareja pels racons de la memòria i cuina un caldo psicoanalític, buscant el quilòmetre zero de la nostra identitat.

21

‘BONE TOMAHAWK’

S. Craig Zahler

En part western, en part film d’aventures i en part viatge a l’horror, el magnífic debut de S. Craig Zahler és un retrat cru de l’Oest americà cisellat amb diàlegs esmolats, un tempo pausat i esclats de violència no aptes per a tothom.

22

‘OLEG Y LAS RARAS ARTES’

Andrés Duque

El retrat que Duque fa de l’excèntric pianista rus Oleg Karavaitxuk, nen prodigi mimat per Stalin, s’allunya dels codis biogràfics per buscar, de manera subtil, la fràgil bellesa d’un univers artístic singular, misteriós i sempre fascinant. Un altre documental musical és possible.

23

‘L’ESTRANY’

Na Hong-Jin

Uns assassinats brutals en un poblet posen en marxa una poderosa història que va del thriller rural al terror fantàstic en un tour de force de cinema nihilista amb moments desconcertants però pletòric de magnetisme visual.

24

‘SPOTLIGHT’

Tom McCarthy

El film triomfal dels Oscars relata la investigació de l’equip de periodistes del Boston Globe que va destapar l’encobriment de casos de pederàstia per part de l’Església catòlica. Cinema sobri, compromès, contundent i emocionant.

25

‘L’ARRIBADA’

Denis Villeneuve

El protagonisme d’aquests encontres en la tercera fase són el llenguatge i les emocions, en plantejar dilemes morals al voltant de la nostra capacitat de determinar el futur. Ciència-ficció hollywoodiana al servei de la reflexió sobre la naturalesa humana. On s’és vist?