“Segurament podríem omplir el Palau Sant Jordi, però intentem prioritzar el benestar del públic”

BarcelonaEl Pot Petit continua fent-se gran. El grup de música familiar que lideren Helena Bagué i Siddartha Vargas, que acumulen més de 200 milions de visualitzacions de les seves cançons a YouTube i més de 120.000 oients mensuals a Spotify, s’estrena aquest divendres en un terreny que encara no havien trepitjat: el cinema. Ho fan amb la cançó original L’esperit de Nadal, el tema principal de la pel·lícula d’animació catalana Hanna i els Nadals oblidats, d'Elena Ruiz, una seqüela de la cinta de 2023 Hanna i els monstres, que va estar nominada als Gaudí i els Goya. “Ja havíem rebut alguna proposta similar, però aquesta ens va acabar de convèncer pel projecte i uns valors que lligaven amb els d'El Pot Petit”, explica Vargas. Que la temàtica fos nadalenca va ser un regal afegit per a Bagué, que reconeix ser “una entusiasta” de les cançons de Nadal.

Per a El Pot Petit ha sigut una experiència especial; la primera vegada que es posaven al servei d’un projecte artístic aliè. També la primera cançó creada per funcionar en un món que no era el seu sinó el de la Hanna, una nena que després de viatjar en la primera entrega al món on viuen els monstres i descobrir que la majoria són més aviat porucs i temen els humans, en aquesta segona part mira d'evitar (acompanyada dels seus amics monstres) que la malvada Gàrgola suplanti l’Esperit de Nadal i esborri el record de les festes de la memòria de tot el món. “L’equip de la pel·lícula ens va facilitar molt les coses, amb unes il·lustracions i l'storyboard del moment en què els personatges canten la cançó –Vargas–. De fet, van adaptar l’animació a la cançó, i no a l’inrevés. I a posteriori hem vist que li han donat més importància en la pel·lícula de la prevista”.

L’esperit de Nadal, que no es publicarà en plataformes fins aquest divendres per coincidir amb l’estrena del film, no és l’única cançó d'El Pot Petit que sona a la pel·lícula: en algun moment se senten de fons cançons de Nadal del grup i el tema dels crèdits finals és El Nadal ja és aquí. De L’esperit de Nadal, a més, han gravat versions en castellà i en anglès per a les versions castellana i anglesa del film; no és la primera vegada que el Pot Petit adapta els seus temes al castellà, i fins i tot van representar a l’Estat una versió castellana del seu espectacle El lleó vergonyós, però és més aviat l’excepció: el gruix del seu públic és a Catalunya, on fan prop de 90 concerts l’any. I reivindiquen el talent, la qualitat de la música i el teatre infantil català. “El nivell a Catalunya és altíssim si el compares amb la resta de l’Estat. Aquí tenim una tradició molt important i això es veu quan vas a una fira internacional com la de Gijón”, assenyala Vargas.

Una primera temporada "molt dura"

Tot i que Hanna i els Nadals oblidats és la primera incursió del grup en el cinema, El Pot Petit ja havia tingut una relació intensa amb el món audiovisual a través de la seva pròpia sèrie l'SX3, El món del Pot Petit, que ja porta dues temporades. “La primera temporada va ser molt dura per a nosaltres –reconeix Bagué–. Estàvem acostumats als escenaris, i la televisió era un nou llenguatge que no dominàvem. Però l’experiència ens ha enriquit i la segona temporada l’hem gaudit molt”. Tots dos músics són mestres i, per tant, són conscients de la preocupació que tenen els pares per l’abús que els nens fan de les pantalles; per això han mirat de fer “un programa que va més a poc a poc i es pren el seu temps”, que té cura dels valors que comparteix i que no vol saturar el nen d’estímuls. En qualsevol cas, Bagué apel·la a la responsabilitat dels pares: “Els programes estan tots disponibles, però potser no cal veure les dues temporades en dos dies”.

Al programa, com també als espectacles d'El Pot Petit, el Siddartha i l’Helena es transformen en el Pau i la Jana, dos personatges que són ells mateixos i alhora no ho són. “És una versió exagerada de mi mateix que em permet connectar de manera més fàcil amb els nens”, diu Vargas. Per a Bagué es tracta “d’una manera còmoda de diferenciar-te del que ets quan puges a l’escenari”. En qualsevol cas, asseguren, la divergència entre les dues facetes no és molt significativa. “Jo soc el típic que als sopars acaba assegut a la taula dels nens jugant al que sigui”, admet Vargas. Per cert, tot i dir-se Siddartha i haver-li posat Dalai al seu fill, assegura que no és budista. “Ni budista ni religiós. Siddartha és perquè a la meva mare li agradava molt el llibre de Hermann Hesse, i al meu fill volíem posar-li un nom que fos especial”.

Les pròximes setmanes d'El Pot Petit seran intenses: a més de l’estrena de Hanna i els Nadals oblidats, el grup té actuacions a Mataró i Tivissa i, a partir del 20 de desembre, una dotzena de dates al Teatre Victòria de Barcelona, on ja fa uns anys que actuen per aquesta època i estan acostumats a exhaurir les més de 1.200 localitats del teatre. Serà el final d’El gran salt, la gira de presentació del seu últim disc, Potes enlaire. “Al Victòria es crea un ambient molt especial, una màgia que no es dona en altres recintes d’aquest aforament, que poden arribar a ser una mica freds”, explica Vargas. Durant les catorze actuacions que van fer l’any passat al Victòria van reunir uns 16.000 espectadors, xifres que els podrien obrir el camí a recintes més grans com el Palau Sant Jordi. “Sí, segurament podríem omplir el Sant Jordi, però sempre intentem prioritzar el benestar del nostre públic –diu Bagué–. Preferim que els nens i les famílies que ens venen a veure estiguin còmodes i visquin una experiència més agradable”.

[Podeu consultar les projeccions en català de la pel·lícula en aquest enllaç]