La 'rave' de ‘Sirat’ triomfa en uns Gaudí que també premien ‘Frontera’ i ‘Sorda’

BarcelonaSirat ha afegit un altre gran triomf al seu currículum. La pel·lícula d’Oliver Laxe va guanyar ahir vuit premis en la gran festa del cinema català i és la clara vencedora de la divuitena edició dels Gaudí, celebrats per primera vegada al Gran Teatre del Liceu. Sirat es va endur el premi a millor pel·lícula en llengua no catalana per davant de títols com Sorda i Romería i va arrasar en les categories tècniques, amb premis a direcció de producció, direcció artística, música original, fotografia, vestuari, maquillatge i perruqueria, efectes visuals i so. La rave de Sirat al desert culmina amb un èxit que referma la seva condició de pel·lícula-fenomen de la temporada amb l’aval dels acadèmics catalans, que han seguit l’exemple del jurat que va premiar la pel·lícula al Festival de Canes i dels acadèmics de Hollywood, que l’han nominat a dos Oscars.

Laxe, absent a la gala perquè aquest cap de setmana estrena la pel·lícula als Estats Units, va perdre ahir el seu duel particular en la categoria de millor direcció, una de les més disputades de la història dels premis amb rivals tan potents com Carla Simón per Romería i Albert Serra per Tardes de soledad. Finalment, qui es va endur l’estatueta va ser la debutant Eva Libertad per Sorda. Tampoc va guanyar el Gaudí l’únic actor nominat de Sirat, Sergi López, que ja suma, en el seu històric, nou nominacions sense premi. Però l’èxit de Sirat als Gaudí es pot llegir també com un reconeixement a les fites històriques que ha aconseguit una pel·lícula que, per damunt de tot, ha demostrat la capacitat del cinema per sacsejar els espectadors i generar debat entre el públic. El cinema català necessita pel·lícules que mobilitzin fílies i odis, que formin part de la conversa i traspassin fronteres.

Presidenta i premiada

En un palmarès prou repartit i amb premis per a moltes pel·lícules, destaquen l’èxit de Frontera, de Judith Colell, i de Sorda, d’Eva Libertad. Frontera es va endur tres premis del palmarès oficial, inclòs el de millor pel·lícula, i el premi especial del públic, de votació popular. Colell es converteix així en la primera presidenta de l’Acadèmia del Cinema que guanya un Gaudí mentre exerceix el càrrec, una fita inèdita que no van aconseguir ni Joel Joan ni Isona Passola. De fet, com va reconèixer ella mateixa, Colell encara no tenia cap Gaudí. "En un moment com l'actual és més necessari que mai l'acollida i l'empatia -va dir-. Aquest premi és per totes les persones que busquen refugi i no sempre troben la mà estesa".

El premi deu tenir un regust especial per a la cineasta, que sentia que aquest drama rural ambientat a la frontera amb França durant la Segona Guerra Mundial era la seva “última oportunitat” com a directora. I també és bonic que els altres dos Gaudí de la pel·lícula sigui per al vestuari de Mercè Paloma i la interpretació de Bruna Cusí, dues col·laboradores molt pròximes d’Agustí Villaronga, a qui Colell dedica Frontera en els crèdits finals. Quan Colell es va posar el barret de presidenta de l’Acadèmia per al discurs institucional va celebrar el “moment dolç” del cinema català, que “ha multiplicat per dos el pressupost mitjà” i que va recaptar “més de 10 milions” als cinemes. “Ja no podem parlar d’èxits aïllats o de miracles”, va dir.

Sorda marxa dels Gaudí amb tres premis, però quins tres!: millor direcció per a Eva Libertad, que també s’emporta el de millor guió adaptat –la pel·lícula es basava en un curt anterior– i millor actor secundari per a Álvaro Cervantes, que va aprendre llengua de signes per interpretar la parella oient d’una dona sorda en conflicte amb la seva maternitat. Va ser una nit de festa grossa a can Cervantes, ja que Ángela Cervantes, la germana d’Álvaro Cervantes, també es va endur el Gaudí al qual estava nominada pel seu impressionant paper com a dona marcada pel trauma d’una violació a La fúria. Era la tercera vegada que els acadèmics catalans nominaven Ángela Cervantes, i el tercer Gaudí que guanya, un rècord personal que va celebrar amb bromes fraternals ("Gràcies per donar-li un premi al meu germà, així no es posa gelós") i un clam reivindicatiu contra la xenofòbia: "Gràcies als migrants que veniu al país. Gràcies pel sacrifici i per fer-me més empàtica i més humana. Tant de bo aviat estigueu explicant les vostres històries en aquestes butaques".

El palmarès de La fúria el va completar el Gaudí a la millor direcció novella per a Gemma Blasco que, en un dels discursos més punyents de la nit, li va dir “a la Gemma de divuit anys, que acabava de ser agredida i volia ser cineasta: passaran els anys i coneixeràs homes que no veuran el teu cos com un territori de conquesta, i algun dia podràs executar a través del cinema una venjança poètica i respectuosa”. Molts pensaven que el premi de Blasco seria per a Jaume Claret Muxart per Estrany riu, la sorpresa de les nominacions amb les seves vuit candidatures. Aquest estimulant debut marxa dels Gaudí sense cap premi, i va estar a punt de passar el mateix amb Romería, que tot i les seves tretze nominacions, més que cap altra pel·lícula, finalment va guanyar un sol Gaudí, el de millor interpretació revelació per a Llúcia Garcia, la debutant que protagonitza l’última pel·lícula de Carla Simón.

Per descomptat, Albert Serra es va endur un dels premis més cantats de la nit, el de millor documental per a Tardes de soledad, que va sumar un segon Gaudí pel muntatge del mateix Serra i Artur Tort, que van donar forma a la pel·lícula a partir de les més de 700 hores de metratge filmat pel de Banyoles. Una collita escassa per a una pel·lícula tan important com la de Serra, que ni tan sols és el documental més premiat dels Gaudí: My mexican bretzel es va endur una estatueta més el 2021. Però, esclar, no era un documental sobre un tema tan sensible com la tauromàquia.

Un altre premi destacat va ser el de Mario Casas com a millor protagonista per Molt lluny, el magnífic debut com a director del seu coach d’interpretació, Gerard Oms. És el segon Gaudí que s’emporta Casas, que ja el va guanyar per No matarás. I també Cesc Gay va marxar amb la seva estatueta, la del millor guió original per a la comèdia Mi amiga Eva, un premi compartit amb el coautor del guió i guanyador en la categoria per segon any consecutiu, Edu Sola, que en el seu discurs va reivindicar les utopies i “un món sense putos feixistes de merda”. Val la pena destacar el protagonisme de l’animació en el palmarès: a més del Gaudí a la millor pel·lícula animada per a la producció en stop motion L’Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra, que va fer un dels discursos més polítics de la nit amb una crida a evitar els desnonaments, el premi a la millor pel·lícula europea va ser per a Flow, el primer film animat que guanya en aquesta categoria dels Gaudí. I, finalment, la diversitat d’uns premis amb més paritat de gènere que mai i un clam per la inclusivitat representat en els premis a Sorda i al curt De sucre, de Clàudia Cedó.

Problemes de so i poc ritme

La novetat d’aquesta gala era la presentació compartida entre cinc dones i una posada escènica amb colors que havien de simbolitzar l’ànima del cinema català, com ens van recordar sovint al llarg de la gala; res en contra de les apostes conceptuals, però alguna cosa no rutlla si te l’han d’explicar tants cops. Les cinc presentadores –Maria Arnal, Nora Navas, Laura Weissmahr, Maria Molins i Carla Quílez– van posar-hi ganes però la conducció de la gala no fluïa, en part per culpa dels problemes de so, especialment frustrants durant l’actuació de Marina Rossell. L’única escletxa de lleugeresa eren els diàlegs de Joel Díaz, Betsy Túrnez i David Verdaguer amb les dues espectadores que lliuraven el premi del públic. La gala no passarà a la història, però ha deixat un palmarès prou just i una foto de família feliç del cinema català, que, com deia Sílvia Munt en el seu discurs d'agraïment pel Gaudí d'Honor, és una "família d'inclassificables que viu un imaginari amb tota la passió, com criatures jugant amb l'intangible".

El palmarès de la 18a edició dels Gaudí

Millor pel·lícula

• Frontera, de Judith Colell

Millor pel·lícula en llengua no catalana

• Sirat, d’Oliver Laxe

Millor pel·lícula d’animació

• L’Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra Rizo

Millor pel·lícula documental

• Tardes de soledad, d’Albert Serra

Millor direcció

• Eva Libertad, per Sorda

Millor direcció novella

• Gemma Blasco, per La furia

Millor guió original

• Cesc Gay i Eduard Solà, per Mi amiga Eva

Millor guió adaptat

• Eva Libertad, per Sorda

Millor protagonista femenina

• Ángela Cervantes, per La furia

Millor protagonista masculí

• Mario Casas, per Molt lluny

Millor actriu secundària

• Bruna Cusí, per Frontera

Millor actor secundari

• Álvaro Cervantes, per Sorda

Millor interpretació revelació

• Bernat Solé Palau, per Estrany riu

Millor direcció de producció

• Oriol Maymó, per Sirat

Millor música original

• Kangding Ray, per Sirat

Millor fotografia

• Mauro Herce, per Sirat

Millor muntatge

• Albert Serra i Artur Tort, per Tardes de soledad

Millor direcció d’art

• Laia Ateca, per Sirat

Millor vestuari

• Nadia Acimi, per Sirat

Millor maquillatge i perruqueria

• Zaira Eva Adén, per Sirat

Millors efectes visuals

• Pep Claret, Lluís Rivera i Benjamin Ageorges, per Sirat

Millor so

• Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas, per Sirat

Millor curtmetratge

• De sucre, de Clàudia Cedó

Millor pel·lícula europea

• Flow, un mundo que salvar, de Gints Zilbalodis (Letònia)