Una classe amb Bertolt Brecht al Teatre Romea

Barcelona“Que el públic estigui tranquil. No farem sortir ningú a la pissarra”, bromeja l’actor Òscar Intente, convertit des de divendres en professor al Teatre Romea. La lliçó té un únic protagonista, Bertolt Brecht (1898-1956), però no per això és menys ambiciosa. Òscar Intente acosta els textos del dramaturg i poeta alemany des del vestíbul del Romea, on s’instal·la Aula Brecht fins al 20 de gener i dins el cicle Off Romea.

L’espectacle, dirigit per Carles Grau i amb traduccions de Feliu Formosa, ja es va poder veure a finals dels anys 70 i a principis dels 80. Ara, el director i l’actor el repesquen per tornar a posar a primera línia escènica les paraules i les idees de Brecht en una fusió entre poesia, literatura i teatre. “Quinze anys enrere no hauria tingut sentit recuperar-lo, perquè tot anava bé i la gent vivia en una festa. Però ara els textos tenen molt d’impacte”, assegura Intente. Els quinze escrits seleccionats parlen del terror a l’estat, l’antimilitarisme i la veritat “precisament ara que no existeix, perquè vivim en una època de postveritat i fake news ”, assenyala l’intèrpret.

Brecht va escriure’ls a principis del segle XX, però aleshores ja parlava del capitalisme i l’absurditat de viure governats per la impaciència. “Ho deia fa temps i ara ens hem accelerat”, subratlla Intente. Rere les paraules del dramaturg també hi ha una forta crítica a les condicions socials i urbanes, que, segons Intente, no han perdut vigència al segle XXI. El rol de l’intèrpret no consisteix a emular l’escriptor alemany, sinó a donar vida a un professor que imparteix una classe sobre Brecht. “No es tracta d’imitar-lo o interpretar-lo, sinó d’expressar les seves constants paradoxes en un lloc que, aparentment, sembla una aula”, diu l’actor. Lluny de voler caure en el didactisme, aquest context acadèmic pretén escurçar la distància amb els textos de Brecht i transmetre la sensació que el públic no està en un teatre, sinó en un espai diferent.

Així, el format potencia una estructura alternativa a la d’una obra de teatre clàssica. Intente explica que alguns poemes de Brecht plantegen preguntes i l’obra “deixa temps perquè la gent es pensi les respostes”. A més, el professor d’Aula Brecht proposarà als espectadors un dictat. “No és una ficció d’una classe. La intenció és que el públic estigui atent i actiu tota l’estona”, explica Intente, que especifica que la voluntat de Brecht era generar debat mitjançant el teatre. “Ell no vol que la gent surti satisfeta després de veure una obra bonica -indica Intente-. Vol que debatem sobre el que hem vist. Brecht feia teatre perquè després passessin coses”.

Per a l’actor, dues de les principals virtuts del dramaturg alemany són “que planteja paradoxes a través de la ironia” i “que despulla el teatre per potenciar així la mirada crítica de l’espectador”. Seguint els seus preceptes, l’escenografia d’ Aula Brecht és simple. Només consta d’una pissarra a través de la qual el professor dibuixa metàfores i anota conceptes. “Volem transmetre la idea que un home amb una pissarra et pot explicar el món”, diu Intente.