Evelyn Mesquida: "Hi va haver combatents espanyols a cada racó de França"

L'autora rescata de l'oblit molts dels homes i dones que van lluitar a la Resistència 

Una de les combatents espanyoles que va participar a la Resistència francesa / Ediciones B

Hi ha una fotografia, una mica borrosa, on apareixen una quarantena de guerrillers, alguns amb camisa, d'altres amb americana, i el farcell creuat sobre el pit. Entre ells hi ha una dona. Són els combatents espanyols que es van enfrontar als soldats alemanys a prop de la població de la Madeleine, al departament de Gard, entre el 23 i el 25 d'agost de 1944. La batalla de la Madeleine va ser èpica: una quarantena d'espanyols encarant-se amb un miler de soldats de la Wehrmacht. Tots ells van ser condecorats, però no se'n sap res de la dona de la fotografia ni d'una altra guerrillera que mencionen alguns testimonis. Elles encara van ser més ignorades que els companys espanyols que van lluitar a la Resistència francesa. 

La Resistència: ni tan massiva ni tan francesa

Aquesta és una de les tantes històries que recull la periodista i escriptora Evelyn Mesquida al llibre Y ahora volved a vuestras casas (Ediciones B). El títol ja és tota una declaració d'intencions. La frase la va pronunciar Charles de Gaulle el 1944, a Tolosa, en una de les visites que va fer a les poblacions alliberades quan ja intentava combatre l'amenaça comunista. "Potser Charles de Gaulle no coneixia ben bé la situació [havia arribat des de Gran Bretanya el juny del 1944], però va ser cruel perquè va convidar-los o a unir-se a l'exèrcit francès o tornar a casa, i els espanyols no tenien casa on tornar", diu Mesquida. L'autora ja va reivindicar i va fer visible la participació espanyola a la Segona Guerra Mundial a La Nueve. Los españoles que liberaron París, llibre al qual va dedicar una dècada i per al qual va entrevistar molts supervivents. 

Indignació amb el govern francès

"Hi va haver espanyols lluitant a la Resistència per tot França –diu Mesquida–. He intentat recuperar la història d'algunes de les dones que van lluitar, però el capítol és massa curt, em fa ràbia perquè n'hi devia haver centenars i ni tan sols en sabem el nom". Mesquida està indignada amb el govern francès perquè no va ser fins al 2004 quan es va mencionar, per primera vegada, segons ella, la intervenció dels republicans espanyols en l'alliberament de França: "¿I de què serveix que de tant en tant se'ls mencioni, si després no es recorda als llibres d'història a les escoles perquè no forma part del relat oficial?"

El dia que els republicans espanyols van alliberar París

Tot i així, l'autora reconeix que en algunes escoles, i a iniciativa d'alguns professors, sí que es parla de com els republicans espanyols van combatre amb la Resistència francesa per vèncer els nazis. "Per exemple, a París hi ha l'escola George Brassens, que té una aula dedicada a La Nueve i, fins i tot, fan cançons recordant els combatents espanyols". 

Amb la victòria franquista, mig milió d'espanyols van creuar els Pirineus. Uns 300.000 eren combatents que van ser molt útils als francesos per l'experiència a primera línia. La majoria, però, no va tenir una vida gens fàcil. Quan van arribar a França, se'ls va enviar als camps de concentració i després a treballar en les feines amb pitjors condicions. Acabada la guerra, Mesquida explica que aquests combatents es van guanyar la vida com van poder: molts dels que havien liderat la resistència van acabar treballant a les mines, fent de taxistes o venent gelats, com Miguel Vera: "Quan va acabar la Segona Guerra Mundial el van cridar perquè s'unís a l'exèrcit francès i anés a lluitar a Indoxina. Ell va dir que no hi volia anar perquè aquell poble lluitava per la llibertat. Hi van insistir i li va tornar a dir que no", detalla Mesquida. Va treballar com a vigilant en un garatge de cotxes fins que l'Ajuntament d'Annecy li va donar una llicència per vendre gelats, i va ser la feina que va fer la resta de la vida. "La seva revenja és que els seus fills sí que van poder estudiar en una escola republicana, a França. Els fills es van integrar molt bé", conclou l'autora.