'Començar': una comèdia sentimental per a solitaris
David Verdaguer i Mar Ulldemonlins protagonitzen aquest noi-coneix-noia
Començar
La Villarroel (fins al 24 d’octubre)
I per començar la temporada a la Villarroel, una comèdia sentimental del dramaturg britànic David Eldridge, habitual del West End, amb dos protagonistes, David Verdaguer i Mar Ulldemolins, que ja van coincidir com a parella romàntica a Un cop l’any al Teatre Poliorama el 2017.
Una comèdia de noia-coneix-noi amb la particularitat que més que el coqueteig, la il·lusió i la passió, el que guia els protagonistes és posar remei a la seva solitud. L’obra explora el futur de la Laura i el Dani, dos fracassats emocionals que coincideixen en una festa a casa d'ella. Els convidats han marxat. Només queda l'amfitriona amb un home a qui no coneix i que ha vingut amb un amic d’ella. S’enrotllaran? Això vol la Laura, que mira el Dani amb una immensa complaença. Però què vol, realment? Un rotllo d’una nit? El Dani té dubtes, un passat massa dolorós i no sap si entrar en el joc. Ella és una executiva d’èxit professional amb un gran buit emocional, i ell un administratiu que ha renunciat a quasi tot.
Eldridge ha construït un hàbil diàleg en el qual destaca la dosificació de la informació i els apunts d’humor blanc, en una temàtica en la qual moltes s'hi poden sentir identificades. La Laura és el personatge més ben construït i més creïble, al qual serveix una Mar Ulldemolins que juga esplèndidament entre el que diu i el que viu, entre el que expressa i el que sent. Per contra, el Dani és un misteri, una capsa tancada que no es vol obrir amb un David Verdaguer còmic i un xic massa bocabadat que manifesta la seva tendresa a través de la debilitat.
La funció, dirigida per Pau Carrió, té una mala arrancada, amb uns llargs silencis dramàtics que fan témer el pitjor, però el conjunt millora substancialment. Hi ha dos fragments que et distancien dels personatges: afirmar que un pare es passarà quatre anys sense veure la seva filla perquè viu...a Santander! I que l'ambició vital de la Laura sigui una casa a Vallvidrera i una torre a Menorca. Però això al marge, la representació avança fins a un final teatralment esperançador.
